Pipí I el Breu

Pipí I el Breu

Nom original	(la) Pippinus Brevis (fr) Pépin le Bref
Biografia
Naixement	c. 715 Lieja
Mort	24 setembre 768 (52/53 anys) Saint-Denis
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei dels francs
novembre 751 – 24 setembre 768 ← Khilderic III – Carloman I, Carlemany →
Majordom de palau Nèustria
741 – 751 ← Carles Martell
Activitat
Ocupació	monarca
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Rei dels francs (751–768)
Família	Dinastia carolíngia
Cònjuge	Berta de Laon (740 (Gregorià)–)
Fills	Carlemany, Pipí, Chrothais, Gisela de Chelles, Carloman I, Adelais
Pares	Carles Martell   i Rotruda
Germans	Carloman, Gripó, Bernat, Hieronymus, Remigi de Rouen, Hiltruda, Auda de França i Landrada de Munsterbilzen
Parents	Pipí d'Héristal (avi)
Signatura

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.^[1]

Biografia

Fill de Carles Martell i Rotruda, va néixer el 714. Se li va dir el Breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Provença i Nèustria, mentre que el seu germà Carloman va rebre Austràsia, Suàbia i Turíngia. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, Gripó, que havia obtingut del pare un petit territori i que va ser fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar Le Mans i dotze comtats a Nèustria. El 751 Gripó va renunciar-hi i es va retirar al ducat d'Aquitània.

El 747, Carloman va elegir la vida monàstica i va donar el govern d'Austràsia al seu germà. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicció del papa. El 753 va aconseguir la submissió de la Septimània, on el got Ansemund li va lliurar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a més va ser consagrat rei pel papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pipí va prometre ajuda al papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al papa Ravenna i el seu territori (l'exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rosselló. A partir del 760 va combatre a Aquitània fins que el 768, en sentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. Va ser succeït pels seus dos fills.

Família

Avantpassats

Núpcies i descendents

Pipí es va casar l'any 740 amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i neta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:

• Carles (742-814), futur emperador Carles el gran, Carlemany.
• Carloman (751-771)
• Gisela de Chelles (757-810)

Referències