Qui té por de Virginia Woolf?

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Qui té por de Virginia Woolf?

Who's Afraid of Virginia Woolf?
Fitxa
Direcció	Mike Nichols
Protagonistes	Elizabeth Taylor Richard Burton George Segal Sandy Dennis
Producció	Ernest Lehman
Dissenyador de producció	George James Hopkins
Guió	Ernest Lehman
Música	Alex North
Fotografia	Haskell Wexler
Muntatge	Sam O'Steen
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1966
Durada	131 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Qui té por de Virginia Woolf? (obra de teatre)
Gènere	drama
Tema	alcoholisme
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1967) Oscar al millor actor secundari (1967) Oscar al millor actor (1967) Oscar a la millor actriu (1967) Oscar a la millor direcció (1967) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1967) Oscar al millor muntatge (1967) Oscar al millor guió adaptat (1967) Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1967) Oscar a la millor pel·lícula Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1967) Oscar a la millor banda sonora (1967) Oscar al millor so (1967)
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1965) Oscar a la millor actriu (1965) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1965) Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1965) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1965) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Qui té por de Virginia Woolf?^[1] (títol original en anglès: Who's Afraid of Virginia Woolf?) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mike Nichols, estrenada el 1966, basada en l'obra teatral d'Edward Albee. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument^[2]

George i Martha tornen d'una vesprada banyada de vi a la facultat on George ensenya i que dirigeix el pare de Martha. Han convidat una parella de nouvinguts a prendre una última copa. Un joc cruel començarà.

Una història de ferides reals i de remeis imaginats basada en l'obra d'Edward Albee.

Adaptació

La pel·lícula és una adaptació de l'obra teatral homònima d'Edward Albee. La versió de la pel·lícula difereix una mica de l'obra teatral. Aquesta presenta només quatre personatges, mentre que en la pel·lícula hi ha uns altres dos caràcters menors: l'hoste d'una caravana que apareix breument i diu unes quantes paraules, i la seva muller, que serveix una safata de begudes i marxa silenciosament.

En l'obra, cada escena té lloc totalment a la casa de George i Martha. En la pel·lícula, una escena té lloc a la caravana, al pati del darrere de George i Martha, i una altra al seu cotxe. Malgrat aquestes variacions menors, tanmateix, la pel·lícula és extremadament fidel a l'obra. Els cineastes utilitzaven l'obra original com a guió cinematogràfic i, a banda de suavitzar algunes expressions (Fuck you es converteix en God damn you), tot el diàleg original roman intacte.

Controvèrsia censora

La pel·lícula es considerava trencadora per tenir un llenguatge irreverent i d'implicació sexual no habitual en aquella època. Jack Valenti, que s'acabava de convertir en president de l'Associació del Cinema d'Amèrica (MPAA) el 1966, havia abolit els vells codis de producció. Perquè la pel·lícula s'estreni amb aprovació de l'MPAA, Warner Bros. accepta fer supressions menors de certes vulgaritats en el llenguatge i tenint especial cura en els anuncis de la pel·lícula, indicant contingut adult. Aquesta pel·lícula i una altra de trencadora de Michelangelo Antonioni, Blow-Up (1966), va portar Jack Valenti a treballar en el sistema d'índex de pel·lícules de l'MPAA, que va començar a funcionar l'1 de novembre de 1968.

Repartiment

• Elizabeth Taylor: Martha
• Richard Burton: George
• George Segal: Nick
• Sandy Dennis: Honey

Premis i nominacions

Premis

• 1967: Oscar a la millor actriu per a Elizabeth Taylor^[3]
• 1967: Oscar a la millor actriu secundària per a Sandy Dennis^[3]
• 1967: Oscar a la millor fotografia per a Haskell Wexler^[3]
• 1967: Oscar a la millor direcció artística per a Richard Sylbert^[3]
• 1967: Oscar al millor vestuari per a Irene Sharaff^[3]
• 1967: BAFTA a la millor pel·lícula
• 1967: BAFTA al millor actor estranger per a Oskar Werner
• 1967: BAFTA a la millor actriu per a Elizabeth Taylor

Nominacions

• 1967: Oscar al millor actor per a Richard Burton^[3]
• 1967: Oscar al millor actor secundari per a George Segal^[3]
• 1967: Oscar al millor director per a Mike Nichols^[3]
• 1967: Oscar al millor muntatge per a Sam O'Steen^[3]
• 1967: Oscar a la millor banda sonora per a Alex North^[3]
• 1967: Oscar a la millor pel·lícula (Ernest Lehman)^[3]
• 1967: Oscar al millor so per a George Groves^[3]
• 1967: Oscar al millor guió adaptat per a Ernest Lehman^[3]
• 1967: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
• 1967: Globus d'Or al millor actor dramàtic per a Richard Burton
• 1967: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per a Elizabeth Taylor
• 1967: Globus d'Or al millor director per a Mike Nichols
• 1967: Globus d'Or al millor guió per a Ernest Lehman
• 1967: Globus d'Or al millor actor secundari per a George Segal
• 1967: Globus d'Or a la millor actriu secundària per a Sandy Dennis
• 1967: Grammy a la millor banda sonora original escrita per pel·lícula o televisió per a Alex North

Referències