L'últim emperador

Infotaula de pel·lículaL'últim emperador
The Last Emperor Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBernardo Bertolucci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
John Lone
Joan Chen
Peter O'Toole
Ying Ruocheng (en) Tradueix
Victor Wong
Ryūichi Sakamoto
Vivian Wu
Cary-Hiroyuki Tagawa
Lisa Lu
Dennis Dun
Maggie Han
Ric Young
Chen Kaige
Tao Wu (en) Tradueix
Henry O
Constantine Gregory
Richard Vuu (en) Tradueix
Tijger Tsou (en) Tradueix
Jade Go (en) Tradueix
Fan Guang (en) Tradueix
Henry Kyi (en) Tradueix
Alvin Riley III (en) Tradueix
Basil Pao
Dong Liang (en) Tradueix
Hideo Takamatsu
Hajime Tachibana (en) Tradueix
Chen Shu (en) Tradueix
Cheng Shuyan (en) Tradueix
Li Fusheng (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJeremy Thomas Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFerdinando Scarfiotti Modifica el valor a Wikidata
GuióBernardo Bertolucci, Enzo Ungari i Mark Peploe Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRyūichi Sakamoto i David Byrne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVittorio Storaro Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGabriella Cristiani Modifica el valor a Wikidata
VestuariJames Acheson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRecorded Picture Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública Popular de la Xina, França, Regne Unit, Itàlia i Hong Kong britànic Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 novembre 1987 Modifica el valor a Wikidata
Durada165 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgePequín Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost23.800.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació44.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe First Half of My Life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, pel·lícula basada en un llibre, cinema biogràfic, cinema històric, cinema èpic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaPu Yi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióShanghai Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0093389 Filmaffinity: 549520 Allocine: 2865 Rottentomatoes: m/last_emperor Letterboxd: the-last-emperor Mojo: lastemperor Allmovie: vm19083676 Metacritic: movie/the-last-emperor TV.com: movies/the-last-emperor TMDB.org: 746 Modifica el valor a Wikidata

L'últim emperador[1] (títol original en anglès The Last Emperor) és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[2]

Argument

Torre nord-est de la Ciutat prohibida

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 a 1967 (any de la seva mort).

Per ordre de Cixi, el 1908 la moribunda i viuda emperadriu de la Xina és separada de Pu Yi, el seu fill de tres anys que serà destinat a esdevenir el nou emperador. Això no obstant, tres anys després del seu accés al tron, la república és proclamada. Malgrat que Pu Yi és autoritzat a conservar el seu títol d'emperador, el seu càrrec roman només simbòlic i formal, i el jove sobirà és condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixerà envoltat dels seus cortesans, aïllat del món exterior.

Els japonesos el reconeixeran com a emperador del Manxukuo i, durant el règim maoista, el destronat sobirà serà reeducat segons els nous valors de la societat comunista. Després de 10 anys d'internament serà finalment posat en llibertat i passarà a exercir de jardiner a la ciutat de Pequín fins a la seva mort.[3]

Repartiment

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «L'últim emperador». Goita què fan, ara!. [Consulta: 6 juliol 2023].
  3. The New York Times. The Last Emperor (en anglès). The New York Times. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Bernardo Bertolucci
La commare secca (1962) · Prima della rivoluzione (1964) · La via del petrolio (1965) · Partner (1968) · Agonia, episodi d' Amore e rabbia (1969)  · El conformista (1970) · Strategia del ragno (1970) · La salute è malata (1971) · L'últim tango a París (1972) · Novecento (1976) · La lluna (1979)  · La tragedia di un uomo ridicolo (1981) · L'addio a Enrico Berlinguer (documental col·lectiu, 1984) · L'últim emperador (1987) · Bologna, episodi de 12 registi per 12 città (1989)  · The Sheltering Sky (1990) · El petit buda (1993) · Bellesa robada (1996) · L'assedio (1998)  · Histoire d'eaux, episodi de Ten Minutes Older: The Cello (2002) · Els somiadors (2003)  · Io e te (2012)
  • Vegeu aquesta plantilla
1927–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1943–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Millor pel·lícula
de qualsevol font
1947–1967
Millor pel·lícula
1968–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat