Breaking the Waves

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Breaking the Waves

Fitxa
Direcció	Lars von Trier
Protagonistes	Emily Watson Stellan Skarsgård Katrin Cartlidge Jean-Marc Barr Adrian Rawlins Udo Kier Roef Ragas Sandra Voe Gavin Mitchell (en) Mikkel Gaup Phil McCall Robert Robertson David Bateson Callum Cuthbertson Dorte Rømer Jonathan Hackett (en)
Producció	Peter Aalbæk Jensen i Vibeke Windeløv
Dissenyador de producció	Karl Júlíusson
Guió	Lars von Trier i Peter Asmussen
Fotografia	Robby Müller
Muntatge	Anders Refn
Productora	Zentropa
Distribuïdor	Lucky Red Distribuzione
Dades i xifres
País d'origen	Dinamarca, Suècia, França, Països Baixos, Noruega i Islàndia
Estrena	18 maig 1996
Durada	152 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i cinema d'art i assaig
Tema	amor, suïcidi altruista, moralitat sexual, innocència, exclusió social, culpabilitat i dilema ètic
Lloc de la narració	Consell de Highland
Època d'ambientació	dècada del 1970
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1997) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1996)
Premis	Gran Premi del jurat de Canes (1996) premi Amanda a la millor pel·lícula nòrdica (1996) Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1997) César a la millor pel·lícula estrangera Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1996) Premi dels Crítics de l'Acadèmia de Cinema Europeu (1996) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (1996) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
Sèrie: Trilogia de Golden Heart The Idiots →

Breaking the Waves és una pel·lícula danesa de l'any 1996 amb la que es consagrà el director Lars von Trier.

Argument

La història transcorre durant els primers anys de la dècada dels '70. La protagonista és una dona jove (Emily Watson) que pertany a una comunitat d'Escòcia que viu a la vora del mar. Aquesta comunitat té forts vincles religiosos, d'accentuat caràcter purità i falocèntric. Les dones no poden parlar a l'església, és a dir, no tenen veu, ni poden participar de certes cerimònies. La pel·lícula comença quan el Consell de l'Església es reuneix per "autoritzar" o no la boda de la protagonista, Bess, amb un estrany. Aquest és Jan (Stellan Skarsgård), que treballa en ple oceà en una plataforma extractora de petroli. Els ancians autoritzen, amb reserves, el casament de Bess.

El dia del casament, l'helicòpter que ha de portar-hi Jan s'atrassa i Bess entra en desesperació davant el temor d'ésser abandonada. Quan finalment hi arriba, ella el rep a cops de puny. Hi ha una festa de bodes en la que els amics del nuvi, alegres i bebedors de cervesa, contrasten amb la parsimònia dels parents i amics locals. Bess riu i hi balla, èbria d'alegria. Una joiosa sexualitat s'instal·la entre ella -verge fins llavors- i el seu espòs. La lluna de mel s'acabà aviat, i Jan havia de tornar al seu treball enmig del mar. La desesperació de Bess és enorme. S'aferra, plora, crida, no vol deixar-lo partir-ne. La separació es compleix i Bess entra en una ansiosa espera de la tornada, que es complirà en unes setmanes.

Abans de conèixer Jan, havia patit una crisi a causa de la mort del seu germà, per la que fou hospitalitzada. La vídua d'aquest germà (Katrin Cartlidge), infermera en l'hospital del poble, i forastera, decidí quedar-s'hi a viure allà per tenir cura i acompanyar Bess. Reprén aquesta cura des de la partida de Jan.

Durant aquesta angustiosa espera de la tornada, l'espectador descobreix que Bess té una particular relació amb un Déu molt estricte. Manté amb ell diàlegs imaginaris en els que ella hi fa les dues veus -la seva pròpia, que sona feble, petita, i la d'un Déu aspre i sever. Ella es parla en nom de Déu.

Quan Jan pateix un terrible accident en la plataforma és traslladat a terra ferma, on Bess ha de cuidar el seu marit invàlid, el que posarà a prova el seu amor i la seva capacitat de superació.

Com que Jan està quadriplèxic, ell tem no poder tenir mai més sexe. Llavors li demana a Bess que tingui sexe amb altres homes, i que li ho expliqui perquè pugui atènyer plaer sexual. Bess tem sobre el seu futur.^[1]

Comentaris

La història guarda similitud amb la posterior pel·lícula d'Isabel Coixet: La vida secreta de les paraules, del 2005.

En aquesta pel·lícula quedà més clar l'influx de Carl Theodor Dreyer sobre Lars von Trier. La temàtica principal de la història és molt similar a la retractada a "La Paraula" (Ordet), tot i que en aquesta ocasió el film té un tint més literari. Alguns crítics han vist ecos de Renée Jeanne Falconetti en la controversa interpretació d'Emily Watson.

Lars von Trier solia referir-se a aquesta pel·lícula afirmant que la idea principal era emprar-hi un estil antagònic al contingut. La intenció que perseguia era potenciar l'efecte d'aquest últim sobre l'espectador.

Premis i nominacions

• 1996. Gran Premi del Jurat (Festival de Canes)
• 1997. César a la millor pel·lícula estrangera

Nominacions

• 1996. Palma d'Or
• 1997. Oscar a la millor actriu per Emily Watson
• 1997. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
• 1997. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Emily Watson
• 1997. BAFTA a la millor actriu per Emily Watson
• 1997. Goya a la millor pel·lícula europea

Referències