Argentina, 1985
 Cartell de la versió original argentina | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Santiago Mitre  |
| Protagonistes | |
| Producció | Chino Darín i Ricardo Darín |
| Guió | Mariano Llinás i Santiago Mitre |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 2022 |
| Durada | 140 min |
| Idioma original | castellà |
| Versió en català |  No |
| Descripció | |
| Gènere | drama, drama legal, drama històric i cinema històric |
| Qualificació MPAA | R |
| Representa l'entitat | Judici a les Juntes |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Lleó d'Or San Francisco Film Critics Circle Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera Premis de la Crítica Cinematogràfica a la millor pel·lícula de parla no anglesa candidata internacional als Premis Oscar (2023)
|
| Premis | National Board of Review: Top Five Foreign Language Films (en)  NBR Freedom of Expression (en) Premis Cinematogràfics José María Forqué Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (2023) Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana (2023) Premi FIPRESCI (Mostra de Venècia) Premi Platino al millor guió (2023) Premi Platino a la millor direcció d'art (2023) Premi Platino a la millor pel·lícula (2023)
|
        | |
Argentina, 1985 és una pel·lícula argentina de 2022 dirigida i coescrita per Santiago Mitre,[1][2] basada en fets reals, i protagonitzada per Ricardo Darín i Peter Lanzani.[3] La pel·lícula va tenir la seva estrena mundial el setembre de 2022 a la 79a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia.[4] Dies després va guanyar el «Premi del Públic» a la 70a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[5]
Context històric
El Judici a les Juntes Militars, o Judici a les Juntes com se'l coneix històricament, va ser el primer cas d'un tribunal civil contra comandaments militars que havien ocupat el poder. El 13 de desembre de 1983, després d'assumir la presidència argentina, Raúl Alfonsín va signar el decret 158 que donava peu al començament del procés judicial. Dos dies després s'instituïa la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP).
Un altre fet sense precedents en el món, és que els Forces Armades Argentines van començar i van perdre la Guerra de les Malvines de 1982 contra el Regne Unit.
El judici es va iniciar el 22 d'abril del 1985 i les audiències es van prolongar fins a l'agost d'aquell any. En unes 530 hores d'audiència van declarar 839 testimonis a la denominada «causa 13». El tribunal va estar integrat pels jutges León Arslanian, Ricardo Gil Lavedra, Jorge Torlasco, Andrés D'Alessio, Guillermo Ledesma i Jorge Valerga Aráoz. El fiscal va ser Julio César Strassera, i el seu adjunt Luis Gabriel Moreno Ocampo. Els lletrats van usar com a base probatòria l'informe Nunca más, realitzat per la CONADEP. Finalment, la Cambra Federal va dictar sentència per 709 casos on van ser condemnats Jorge Rafael Videla i Emilio Massera a reclusió perpètua; Orlando Ramón Agosti a quatre anys i sis mesos de presó; Roberto Eduardo Viola a 17 anys de presó; i Armando Lambruschini a una pena de vuit anys de presó.[6]
Sinopsi
La pel·lícula està inspirada en la història real de Julio Strassera i Luis Moreno Ocampo.[7] Al film es retrocedeix fins a l'any 1985, quan aquests dos fiscals comencen a investigar i jutjar els caps de la dictadura militar argentina. A la pel·lícula, Strassera i Ocampo s'enfronten a la influència de les pressions polítiques i militars i reuneixen un equip legal d'advocats per dur a terme el judici a les juntes.
Repartiment
- Ricardo Darín com a Julio Strassera
- Peter Lanzani com a Luis Moreno Ocampo
- Claudio Da Passano com a Carlos Somigliana
- Brian Sichel com a Federico Corrales
- Norman Briski com a Ruso
- Sergio Sanchez com a Jorge Isaac Anaya
Estrena
La pel·lícula es va estrenar mundialment el 3 de setembre de 2022 al 79è Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va ser seleccionada com una de les vint-i-tres pel·lícules per competir pel premi Lleó d'Or.[8] Durant aquest mateix mes, la pel·lícula també es va projectar al Festival Internacional de Sant Sebastià.
Recepció
Segons el lloc web d'agregat de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex d'aprovació del 92% basat en 12 ressenyes de crítics, amb una qualificació mitjana de 7,2/10.[9] A Metacritic, que utilitza una mitjana ponderada, la pel·lícula té una puntuació de 80 sobre 100 segons 5 ressenyes que indiquen «crítiques generalment favorables».[10] Mentre que al lloc web de ressenyes argentí TodasLasCríticas.com, té una qualificació de 83 sobre 100 basat en quatre ressenyes.[11]
Premis i nominacions
| Any | Festival | Categoria | Premi | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| 2022 | Festival de Venècia | Secció oficial | Nominat | [8] |
| Federació Internacional de Crítics de Cine (FIPRESCI) | Guanyador | [12] | ||
| Premi SIGNIS Menció especial | Guanyador | [13] | ||
| Festival de Sant Sebastià | Secció Perlak - Premi del públic a la Millor Pel·lícula | Guanyador | [14] | |
| Festival de Zuric | Gala Premiere | Pendent | [15] | |
| Festival de Londres | Secció oficial | Pendent | [16] |
Referències
- ↑ Zurro, Javier. «'Argentina, 1985', el juicio a la dictadura que nunca tuvo el franquismo emociona en Venecia» (en castellà). ElDiario.es, 03-09-2022. [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985 (2022)» (en castellà). CineNacional.com. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ Koch, Tommaso. «El cine argentino revive el juicio a la dictadura que cambió la historia del país», 03-09-2022. [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ «Biennale Cinema 2022 - 79th Festival» (en anglès). LaBiennale.org. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985» (en castellà). SanSebastianFestival.com. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Juicio a las Juntas: la primera condena al terrorismo de Estado» (en castellà). Argentina.gob.ar. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Da Costa, Rocío. «Quién era Julio Strassera, emblema del “Nunca Más” en Argentina por el Juicio a las Juntas militares» (en castellà). Perfil.com, 17-08-2022. [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Argentina, 1985» (en anglès). LaBiennale.org, 30-06-2022. [Consulta: 21 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985» (en anglès). RottenTomatoes.com. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985» (en anglès). Metacritic.com. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985» (en castellà). TodasLasCríticas.com.ar. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Venice. The critics jury presented two prizes. In the Competition, the FIPRESCI prize was given to Argentina, 1985» (en anglès). Fipresci.org. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «"Argentina, 1985" gana el premio FIPRESCI y una mención de Signis» (en castellà). EscribiendoCine.com. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985 - Sección Perlak» (en castellà). SanSebastianFestival.com. [Consulta: 2 setembre 2022].
- ↑ «The ZFF announces first Gala Premieres» (en anglès). ZFF.com. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ «Argentina, 1985» (en anglès). WhatsOn.BFI.org.uk. [Consulta: 2 setembre 2022].
Enllaços externs
Tràiler de la pel·lícula a YouTube (castellà)
Premis d'Argentina, 1985 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|  | |
