Central do Brasil

Infotaula de pel·lículaCentral do Brasil
Fitxa
DireccióWalter Salles Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Fernanda Montenegro
Vinícius de Oliveira
Matheus Nachtergaele
Marília Pêra
Caio Junqueira
Otávio Augusto
Stella Freitas
Othon Bastos Modifica el valor a Wikidata
ProduccióArthur Cohn, Donald Ranvaud, Robert Redford i Walter Salles Modifica el valor a Wikidata
GuióWalter Salles, João Emanuel Carneiro i Marcos Bernstein Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJaques Morelenbaum i Antonio Pinto Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalter Carvalho Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBiM Distribuzione i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada113 min i 105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.900.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació22.000.000 $ (mundial)
5.969.553 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatCentral do Brasil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor actriu (1999)
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1999)
National Society of Film Critics Award a la millor actriu (1998)
National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1998)
National Board of Review Award a la millor actriu (1998)
Os d'Or (1998)
Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1998)
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1998)
Os de Plata a la millor interpretació femenina (1998)
Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu (1998)
Premi Chlotrudis a la millor actriu (1999)
Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1999)
Premi Satellite a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1999)
BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa (1999)
Online Film Critics Society Award for Best Foreign Language Film (en) Tradueix (1999)
Premi Satellite al millor guió original (1999)
César a la millor pel·lícula estrangera (1999)
Premi Satellite a la millor actriu (2000)
candidata internacional als Premis Oscar (1999) Modifica el valor a Wikidata


Premis
Os d'Or (1998)
Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1998)
National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1998)
National Board of Review Award a la millor actriu (1998)
Os de Plata a la millor interpretació femenina (1998)
Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu (1998)
Premi Satellite a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1999)
BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa (1999) Modifica el valor a Wikidata



Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0140888 Filmaffinity: 731937 Allocine: 19250 Rottentomatoes: m/central_station Letterboxd: central-station Allmovie: v160406 TCM: 442875 Metacritic: movie/central-station TV.com: movies/central-station TMDB.org: 666 Modifica el valor a Wikidata

Central do Brasil és una pel·lícula franco-brasilera de Walter Salles estrenada el 1998. Ha estat doblada al català [1]

Central do Brasil en l'obra de Walter Salles

Nascut el 1956, Walter Salles és una de les principals figures del renaixement d'un cinema brasiler que havia desaparegut quasi durant prop d'una desena d'anys, després de la generació del "Cinema Novo" dels anys 1960 (Glauber Rocha, Carlos Diegues...) Després d'Exposure (1991) realitza amb Daniela Thomas Terra llunyana que obté el premi de la "Millor pel·lícula de l'any 1996" al Brasil. Amb una magnífica imatge en blanc i negre, conta la història d'un jove brasiler de São Paulo, Paco, la mare del qual acaba de morir, i que decideix anar al descobriment de Lisboa, que la seva mare considerava com una "Terra promesa". Allà, troba una cambrera brasilera, Alex, amb la qual intentarà escapar a una organització mafiosa especialitzada en el tràfic de droga i d'objectes valuosos.
Però sobretot és l'escriptura negra i poètica d'aquesta pel·lícula que ha fet conèixer l'originalitat d'un autor que s'assenta amb ganes a Central do Brasil. L'any anterior havia dirigit per a ARTE un episodi de la sèrie "l'Any 2000" vist per... Walter Salles.

Argument

A Rio de Janeiro, Josué, un jove de deu anys, la mare del qual ha estat víctima d'un accident de circulació, es troba sense família. Dora, una mestra jubilada, exercint l'ofici d'escriptora pública al hall de l'estació, l'ajudarà a trobar el seu pare a l'àrida regió del Sertão (Nordeste). En el transcurs d'aquest viatge iniciàtic, els dos personatges es descobriran progressivament l'un a l'altre. Una pel·lícula extremadament emocionant que descriu el difícil aprenentatge de la vida per al nen, i per a Dora, el dolorós descobriment d'ella mateixa.

Os d'or a Berlín i Premi a la millor actriu per a aquest realitzador procedent del cinema publicitari i documental.[2]

Comentari

Sense ser un documental-ficció, Central do Brasil no perd mai l'ocasió d'informar-nos de certs aspectes d'una realitat social prou fosca: escriptor públics, nens vagabonds, tràfic d'òrgans, trens atapeïts, alcoholisme, violència, loteries... Però la imatge del Sertão que ens proposa Central do Brasil és molt diferent a aquella donada pel "Cinema Novo" als anys 1960. La severitat de la terra aquí és endolcida en benefici d'una mirada que subratlla permanentment la bellesa i la immensitat dels paisatges salvatges.

El nen de la pel·lícula representa l'esperança de la generació ascendent. És "l'àngel-transformador" de la fatalitat, exigint dels adults que agafin les seves responsabilitats. Dora acabarà descobrint els valors morals i les qualitats humanes que la ciutat li havia fet oblidar. Central do Brasil deixa emergir a poc a poc la idea d'un món en el qual l'acció hauria vençut finalment l'apatia, la solidaritat a l'individualisme, i la confiança al menyspreu. En aquesta esperança, el cinema tindria un paper a jugar com ho mostra la simbologia de les imatges finals: una petita foto que reuneix, més enllà del temps, l'espai i les diferències.

Repartiment

Fernanda Montenegro
  • Fernanda Montenegro: Dora
  • Vinícius de Oliveira: Josué
  • Marilia Pêra: Irene
  • Sola Lira: Ana, mare de Josué
  • Othon Bastos: Cesar
  • Otávio Augusto: Pedrão
  • Stela Freitas: Yolanda
  • Matheus Nachtergaele: Isaías
  • Caio Junqueira: Moisés

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Estació Central de Brasil». [Consulta: 30 gener 2018].
  2. «Movie Review - FILM REVIEW; A Journey of Hope and Self-Discovery for Two Hard-Bitten Souls - NYTimes.com» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
Premis de Central do Brasil
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadores de l'Os d'Or
1951–1975
  • La Ventafocs (1951)
  • Die Vier im Jeep (1951)
  • In Beaver Valley (1951)
  • Justícia feta (1951)
  • ...Sans laisser d'adresse (1951)
  • Hon dansade en sommar (1952)
  • Le Salaire de la peur (1953)
  • Hobson's Choice (1954)
  • Die Ratten (1955)
  • Invitation to the Dance (1956)
  • Dotze homes sense pietat (1957)
  • Maduixes silvestres (1958)
  • Les Cousins (1959)
  • El Lazarillo de Tormes (1960)
  • La notte (1961)
  • A Kind of Loving (1962)
  • Bushidō zankoku monogatari (1963)
  • Il diavolo (1963)
  • Susuz Yaz (1964)
  • Alphaville (1965)
  • Cul-de-sac (1966)
  • Le Départ (1967)
  • Ole dole doff (1968)
  • Rani radovi (1969)
  • El jardí dels Finzi Contini (1971)
  • Els contes de Canterbury (1972)
  • Ashani Sanket (1973)
  • The Apprenticeship of Duddy Kravitz (1974)
  • Adopció (1975)
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadores de la Premi del Públic del Festival de Sant Sebastià
Premi del Públic
Premi a la pel·lícula europea
  • Vegeu aquesta plantilla
Foreign Film – Foreign Language
1949–1972
Foreign Film
1973–1985
Foreign Language Film
1986–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Millor pel·lícula
en llengua estrangera
1982–1987
Millor pel·lícula
en llengua no anglesa
1988–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi Satellite a la millor pel·lícula estrangera
1990s
2000s
2010s
2020s
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera
1934–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi APCA a la millor pel·lícula
1973 - 1979
1980 - 1986
  • A Volta do Filho Pródigo (1981)
  • Eros, o Deus do Amor (1982)
  • O Olho Mágico do Amor (1983)
  • Sargento Getúlio (1984)
  • Memórias do Cárcere (1985)
  • Avaeté - Semente da Vingança (1986)
1990 - 1999
  • Festa (1990)
  • Corpo em Delito (1991)
  • Stelinha (1992)
  • Conterrâneos Velhos de Guerra (1994)
  • Alma Corsária (1995)
  • No Rio Amazonas (1996)
  • Como Nascem os Anjos (1997)
  • A Ostra e o Vento (1998)
  • Central do Brasil (1999)
2000 - 2009
  • Santo Forte (2000)
  • Cronicamente Inviável (2001)
  • Bicho de Sete Cabeças (2002)
  • O Invasor (2003)
  • O Homem Que Copiava (2004)
  • Entreatos / Peões (2005)
  • Cinema, Aspirinas e Urubus (2006)
  • O Céu de Suely (2007)
  • Linha de Passe / Serras da Desordem (2008)
  • A Festa da Menina Morta (2009)
2010 – present
  • Antes que o Mundo Acabe (2010)
  • Bróder (2011)
  • Febre do Rato (2012)
  • O Som ao Redor (2013)
  • Praia do Futuro (2014)
  • Que Horas Ela Volta? (2015)
  • Aquarius (2016)
  • Corpo Elétrico (2017)
  • Arábia (2018)
  • Bacurau (2019)
  • M8 - Quando a Morte Socorre a Vida / Sertânia (2020)
  • Cabeça de Nêgo (2021)
  • Segredos do Putumayo (2021)
'L'any fa referència a l'any de producció de la pel·lícula. El premi es lliura normalment l'any següent.
  • Vegeu aquesta plantilla
Brasil Presentacions brasileres per a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1960—1999
2000—present
Registres d'autoritat