Cet obscur objet du désir

Cet obscur objet du désir

Fitxa
Direcció	Luis Buñuel
Protagonistes	Fernando Rey Carole Bouquet Ángela Molina Tejedor Milena Vukotic Julien Bertheau André Lacombe André Weber Bernard Musson Ellen Bahl Isabelle Sadoyan Jacques Debary Jean-Claude Montalban María Asquerino Muni Piéral Roger Ibáñez Michel Piccoli Guy Montagné Mario David Richard Leduc
Producció	Serge Silberman
Dissenyador de producció	Pierre Guffroy
Guió	Luis Buñuel, Jean-Claude Carrière i Pierre Louÿs
Música	Richard Wagner
Fotografia	Edmond Richard
Muntatge	Hélène Plemiannikov
Distribuïdor	Cineriz i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Espanya
Estrena	17 agost 1977
Durada	103 min i 101 min
Idioma original	castellà francès
Rodatge	Lausana, París, Madrid i Suïssa
Color	en color
Descripció
Basat en	The Woman and the Puppet (en)
Gènere	comèdia, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor guió adaptat (1978) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1978) National Society of Film Critics Award a la millor direcció (1977) Premi National Society of Film Critics a la millor pel·lícula (1977) National Society of Film Critics Award al millor actor (1977) Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1977) César a la millor direcció (1978) César al millor guió original o adaptació (1978) candidata internacional als Premis Oscar (1978)
Premis	National Society of Film Critics Award a la millor direcció (1977) National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1977) Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera (1977) National Board of Review Award al millor director (1977)

Cet obscur objet du désir (Aquest obscur objecte del desig) és la 32a i última pel·lícula dirigida per Luís Buñuel.^[1] De producció franco-espanyola, va ser estrenada el 1977. El guió està basat en la novel·la La femme et le pantin de 1899 de l'escriptor francès Pierre Louÿs. De la frase del llibre «ce pâle objet du désir» Buñuel i Jean-Claude Carrière –coguionistes de la pel·lícula- en van extreure el títol, lleugerament modificat.

Argument

Abans que el tren amb trajecte Sevilla-Paris arranqui, Mathieu llença un cubell d'aigua a Conchita, la seva parella de la qual intenta infructuosament desprendre's.

Seguidament, s'excusa per la seva injustificada conducta als viatjers que l'acompanyen al seu compartiment (una mare amb la seva filla, un jutge i un psicòleg nan), als quals Mathieu comença explicar la història de la seva turbolent relació sentimental amb Conchita.

Mathieu la va contractar com a minyona i des del principi va intentar anar-se'n al llit amb ella, turmentat i seduït alhora per les insinuacions sexuals de Conchita que, això no obstant, proclamava ser verge i es negava a tenir relacions sexuals abans de casar-se.

La seva relació d'amor i odi és breument interrompuda quan Conchita és finalment expulsada de casa, però els remordiments de l'obsessionat Mathieu el condueixen a cercar de nou a Conchita, a la qual acaba descobrint dansant nua per turistes en un bar nocturn de Sevilla.

Reconciliats de nou, Mathieu li confessa el seu amor per ella, però Conchita admet que el troba repulsiu i el tortura simulant un acte sexual amb un amic. A aquesta provocació Mathieu reacciona violentament tot apalissant a Conchita, que amb aquest acte queda convencuda del seu sincer amor vers ella.

Satisfets amb la història, els passatgers del tren contemplen com és ara Conchita qui, després de reaparèixer, vessa un cubell d'aigua sobre Mathieu.

Quan el tren arriba al seu destí, l'enamorada parella se'n va a passejar pels carrers de París, que és amenaçada per un grup de terroristes que pretenen sembrar la confusió i el caos a la ciutat. La seva enèsima discussió és interrumpuda per la sobtada explosió d'una bomba.^[2]

Repartiment

Premis i nominacions

Crítica

• El joc eròtic es perllonga, perversament - a mig camí entre la vida i el somni, el to directe i el surrealisme. L'obstinació dels personatges els conduirà a una situació límit^[3]

Referències

Enllaços externs

• Ressenya a Criterion Collection de William Rothman Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine. (anglès)