Fellini 8 ½

Fellini 8 ½

8½
Fitxa
Direcció	Federico Fellini
Protagonistes	Marcello Mastroianni Claudia Cardinale Anouk Aimée Sandra Milo Rossella Falk Barbara Steele Nadine Sanders Mino Doro Guido Alberti Madeleine Lebeau Caterina Boratto Annibale Ninchi Giuditta Rissone Eddra Gale Maria Antonietta Beluzzi Mario Pisu Abdalqadir as-Sufi Edy Vessel Annie Gorassini Rossella Como Eugene Walter Olimpia Cavalli Giuliana Calandra Dina De Santis Maria Tedeschi Polidor Marisa Colomber Giulio Calì Antonio Acqua John Karlsen Giulio Paradisi Jean Rougeul Mark Herron John Stacy Mario Conocchia Roberto Nicolosi Edward Fleming John Francis Lane
Producció	Angelo Rizzoli
Dissenyador de producció	Piero Gherardi
Guió	Ennio Flaiano, Tullio Pinelli, Brunello Rondi i Federico Fellini
Música	Nino Rota
Fotografia	Gianni Di Venanzo
Muntatge	Leo Catozzo
Vestuari	Piero Gherardi
Productora	Cineriz
Distribuïdor	Cineriz, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i França
Estrena	14 febrer 1963
Durada	138 min
Idioma original	italià (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Itàlia
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica, drama i cinema fantàstic
Tema	creativitat, indústria cinematogràfica i Animus
Lloc de la narració	Roma
Època d'ambientació	dècada del 1960
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1964) Oscar a la millor direcció (1964) Oscar al millor guió original (1964) Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1964) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre candidata internacional als Premis Oscar (1964)
Premis	National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1963) Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1964) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1964)

Fellini 8 ½, també coneguda com a 8½ i com a Vuit i mig, (títol original en italià: 8½ o Otto e mezzo) és una pel·lícula del 1963, dirigida per Federico Fellini, que pretén recrear l'atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema (interpretat per Marcello Mastroianni) com ara la seva de manca de creativitat, els problemes materials, la pressió de la premsa, l'estrès, etc. El film conté elements autobiogràfics i el seu títol Fellini 8 ½ fa referència a la pel·lícula mateixa, la qual va suposar la vuitena producció i mitja que Fellini va dirigir després d'acumular un historial format per sis pel·lícules, dos curtmetratges i una col·laboració amb el director Alberto Lattuada (les tres darreres produccions compten només la meitat cada una). La pel·lícula es va doblar al català.^[1]

Fellini 8 ½ va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa^[2] i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.^[3]

Argument

El protagonista Guido Anselmi, un cèlebre i estressat director de cinema que ja ha deixat enrere el punt àlgid de la seva carrera, ha perdut tant la inspiració com la seguretat necessària per finalitzar la seva darrera obra. Abatut, decideix retirar-se en un reclòs balneari per tal de reposar. Això no obstant, són totes les persones de les quals el confós director es volia distanciar, qui precisament el persegueixen al seu refugi: el guionista, el productor, la seva dona i la seva amant. Atabalat per l'entorn, Guido només es pot encomanar als seus somnis per tal d'abstreure's. Així, el seu particular món oníric format de records i fantasies va intercalant-se d'una subtil manera amb una realitat que acaba esdevenint fins i tot confusa i delirant.^[4]

Repartiment

Rerefons i interpretació

Amb aquesta obra, Fellini va pretendre abordar els seus propis problemes com a tema principal de la pel·lícula. El director italià es trobava aleshores immers també en una crisi de creativitat, la qual va convertir en el tema de la seva pròxima pel·lícula. Guido, el protagonista, es pot considerar com l'àlter ego de Fellini i els seus somnis són subconscients representacions metafòriques de la seva vida real.

Premis i nominacions

Premis^[6]

• Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
• Oscar al millor vestuari en blanc i negre
• Bodil a la millor pel·lícula europea

Nominacions^[6]

• Oscar al millor director
• Oscar al millor guió original
• Oscar a la millor direcció artística en blanc i negre
• BAFTA a la millor pel·lícula

Referències

Bibliografia

• Töteberg, Michael. Metzler Film Lexikon (en alemany). J.B. Metzler, 2005, p. 490f. ISBN 3-476-02068-1. 

Enllaços externs

• Crítica de Roger Ebert a SunTimes Arxivat 2013-02-16 a Wayback Machine. (anglès)