Roma, ciutat oberta

Roma, ciutat oberta

Roma città aperta
Fitxa
Direcció	Roberto Rossellini
Protagonistes	Aldo Fabrizi Anna Magnani Marcello Pagliero Maria Michi Francesco Grandjacquet Giovanna Galletti Harry Feist Nando Bruno Turi Pandolfini Eduardo Passarelli Amalia Pellegrini Alberto Tavazzi Akos Tolnay (en) Joop van Hulzen
Producció	Giuseppe Amato, Rod E. Geiger i Roberto Rossellini
Guió	Sergio Amidei, Federico Fellini, Celeste Negarville i Roberto Rossellini
Música	Renzo Rossellini
Fotografia	Ubaldo Arata
Muntatge	Eraldo Da Roma i Jolanda Benvenuti
Productora	Minerva Film (en)
Distribuïdor	Minerva Film (en) i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne d'Itàlia
Estrena	27 setembre 1945
Durada	100 min
Idioma original	italià (principalment)
Rodatge	Roma i Europa
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama i cinema d'art i assaig
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Roma
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor guió adaptat (1947)
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada el 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).

Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

L'obra és la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb Paisà i Alemanya, any zero) fou premiada amb la Palma d'Or al Festival de Canes. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi és perseguit per la Gestapo. A través del seu amic Francesco contactarà amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.^[2]

Repartiment^[3]

• Aldo Fabrizi
• Anna Magnani
• Marcello Pagliero
• Harry Fest
• Vito Annichiarico

Al voltant de la pel·lícula

Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra. Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:

• el personatge de don Pietro Pellegrini (Aldo Fabrizi) és inspirat en don Giuseppe Morosini, sacerdot afusellat el 1944 per a la seva activitat a favor de la Resistència ;
• Pina (Anna Magnani) s'inspira en Teresa Gullace, morta en públic pels nazis estant embarassada ;
• Giorgio Manfredi (Marcello Pagliero) inspirat en el guerriller Celeste Negarville ;
• els nens també es van treure d'una història verdadera.

Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.

En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Paisà i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.

Premis i Nominacions

Premis

• Palma d'Or ex æquo al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1946^[4]

Nominacions

• Oscar al millor guió adaptat (Sergio Amidei i Federico Fellini)^[5]

Bibliografia

• Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8. 

Referències

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb