Vanina Vanini

Vanina Vanini

Fitxa
Direcció	Roberto Rossellini
Protagonistes	Sandra Milo Laurent Terzieff Martine Carol Paolo Stoppa Isabelle Corey Nerio Bernardi Olimpia Cavalli Nando Cicero Enrico Musy Antonio Pierfederici Carlo Tamberlani Jean Gruault Mimmo Poli Attilio Dottesio Leonardo Severini Jean-Claude Brialy Dietmar Richter-Reinick Fritz Decho Peter Sturm Otto-Erich Edenharter
Director artístic	Luigi Scaccianoce
Producció	Moris Ergas
Dissenyador de producció	Luigi Scaccianoce
Guió	Roberto Rossellini Franco Solinas Diego Fabbri Antonello Trombadori Monique Lange Jean Gruault (no surt als crèdits), adaptació de la novel·la homònima de Stendhal
Música	Renzo Rossellini
Fotografia	Luciano Trasatti
Muntatge	Daniele Alabiso Mario Serandrei
Vestuari	Danilo Donati
Productora	Zebra Film (Roma) Orsay Films (París)
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1961
Durada	110 minuts
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Vanina Vanini
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Roma

Vanina Vanini és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Roberto Rossellini el 1961. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument^[2]

El 1823, a Roma, la policia acorrala els revolucionaris. Entre ells, el jove carbonaro Pietro Missirilli és introduït a ciutat gràcies a la Comtessa Vitelleschi, amb l'objectiu de matar un traïdor al seu moviment. Detingut, és tancat al Castell Sant-Angelo, d'on arriba a evadir-se. Però, ferit, es refugia a casa de la Comtessa. L'amant d'aquesta, el príncep Vanini, accepta d'amagar-lo al seu palau. Allà, és descobert per la filla del príncep, Vanina, que el cuida i s'enamora...

Repartiment

• Sandra Milo: Vanina Vanini
• Laurent Terzieff: Pietro Missirilli
• Martine Carol: La Comtessa Vitelleschi
• Paolo Stoppa: El príncep Asdrubale Vanini
• Isabelle Corey: Clelia
• Nerio Bernardi: El cardenal Savelli
• Leonardo Botta: El confessor de Vanina
• Olimpia Cavalli: La serventa de la posada
• Fernando Cicero: Saverio Pontini
• Enrico Glori: Un cardenal
• Evaristo Maran: El cardenal Rivarola
• Antonio Pierfederici: El príncep Livio Savelli
• Carlo Tamberlani: Monsenyor Benini
• Jean Gruault: El castrat

Comentari

Vanina Vanini no existeix sense recordar Senso (1954) de Luchino Visconti. En els dos casos, una passió amorosa, font d'esquinços i de drames, es desenvolupa amb un fons de revolta, i acaba amb la detenció i l'execució de l'amant.

Premis i nominacions

Nominacions

• 1961: Lleó d'Or

Referències