El meu oncle

El meu oncle

Mon oncle
Fitxa
Direcció	Jacques Tati
Protagonistes	Jacques Tati Jean-Pierre Zola Betty Schneider Denise Péronne Édouard Francomme Jean-Claude Rémoleux Jean-François Martial Lucien Frégis Max Martel Nicolas Bataille Nicole Régnault Pierre Etaix
Producció	Jacques Tati
Guió	Jacques Tati i Jean L'Hôte
Música	Alain Romans
Fotografia	Jean Bourgoin
Muntatge	Suzanne Baron
Productora	Gaumont
Distribuïdor	Gaumont i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	10 maig 1958
Durada	117 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1959) candidata internacional als Premis Oscar (1959)
Premis	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1958) premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera Premi del Jurat del Festival de Canes (1958)

El meu oncle (títol original en francès: Mon oncle)^[1] és una comèdia francesa del 1958 dirigida pel cineasta Jacques Tati. La mordaç sàtira del director francès caricaturitza la moderna societat de consum, posant èmfasi a la seva banalitat manifestada sobretot per uns inútils i prescindibles estris i artefactes automàtics que, això no obstant, han esdevingut protagonistes de la quotidianitat domèstica. S'ha doblat i subtitulat al català.^[2]

L'exitosa pel·lícula de Jacques Tati va guanyar el Premi del Jurat del Festival de Canes de 1958 i posteriorment l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.^[3]

El títol El meu oncle fa referència a Monsier Hulot, el protagonista principal de la pel·lícula, interpretat novament per Tati després de ja haver-lo encarnat el 1953 amb Les vacances del Sr. Hulot (Les Vacances de Monsieur Hulot). Monsieur Hulot és un humil ciutadà francès que menysprea el nou estil de vida que ha envaït la França de la postguerra, amb la seva moderna arquitectura, els seus automàtics aparells domèstics i el seu tarannà consumista pregonat d'un banal i importat american-style.

Com en la majoria de les pel·lícules de Tati, El meu oncle és principalment una comèdia visual on les converses són escasses i en tot cas subordinades al soroll de l'entorn, sovint expressament exagerat per tal d'intensificar el to irònic de les escenes. La gesticulació teatral dels personatges, ajudada de jocs de llum i d'un ús especial del color, substitueix els diàlegs a penes audibles o irrellevants i és suficient per comprendre les satíriques escenes que conformen la comèdia.

Repartiment

• Jacques Tati, Monsieur Hulot
• Jean-Pierre Zola, Monsieur Arpel
• Adrienne Servantie, Madame Arpel
• Alain Bécourt, Gérard Arpel
• Lucien Frégis, Monsieur Pichard
• Betty Schneider, Betty (filla del propietàri)
• Jean-François Martial, Walter
• Dominique Marie, veí
• Yvonne Arnaud, Georgette (minyona)
• Adelaide Danieli, Madame Pichard
• Régis Fontenay, venedor
• Claude Badolle, venedor del mercat
• Max Martel, home embriagat
• Nicolas Bataille, treballador

Banda sonora

1. Mon oncle / Adios Mario - Franck Barcellini:^[4]

Referències

Enllaços externs

• Essay by Matt Zoller Seitz extret de Criterion Collection (anglès)
• El meu oncle Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. a Tativille.com, pàgina no oficial de Jacques Tati (anglès)