El jardí dels Finzi Contini

Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la, vegeu «El jardí dels Finzi-Contini».

El jardí dels Finzi Contini

Il giardino dei Finzi-Contini
Fitxa
Direcció	Vittorio de Sica
Protagonistes	Lino Capolicchio Dominique Sanda Helmut Berger Fabio Testi Romolo Valli Alessandro D'Alatri Edoardo Toniolo Ettore Geri Franco Nebbia Inna Alexeievna Raffaele Curi Joshua Sinclair Adolf Hitler Rudolf Hess Benito Mussolini Martin Bormann Barbara Pilavin
Producció	Arthur Cohn, Gianni Hecht Lucari i Artur Brauner
Dissenyador de producció	Giancarlo Bartolini Salimbeni
Guió	Ugo Pirro, Cesare Zavattini, Franco Brusati i Vittorio Bonicelli
Música	Manuel De Sica
Fotografia	Ennio Guarnieri
Vestuari	Giancarlo Bartolini Salimbeni
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i Alemanya Occidental
Estrena	2 desembre 1970
Durada	89 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Basat en	El jardí dels Finzi-Contini
Gènere	drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor guió adaptat (1972) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1972) candidata internacional als Premis Oscar (1972)
Premis	David di Donatello a la millor pel·lícula Os d'Or (1971) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1970)

El jardí dels Finzi Contini^[1] (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.^[2]

Argument

La pel·lícula segueix de prop la trama del llibre de Bassani, contant les relacions entre gent jove de la comunitat jueva a la ciutat de Ferrara, en plena ascensió de Mussolini i del feixisme italià en els anys 1930. Els Finzi Contini són una de les famílies més influents de la ciutat. Rics, aristocràtics, urbans… i també jueus. Els seus fills, ja adults, Micol i Alberto, busquen un cercle d'amistats per jugar al tennis i celebrar festes, oblidant-se de la resta del món. En aquest cercle entra Giorgio, un jueu de classe mitjana que s'enamora de Micol. Ells ja es coneixien quan de petits anaven a la sinagoga i es miraven de reüll, també quan els germans anaven cada any a examinar-se (només) a l'Institut i quan una vegada ella volia que el noiet Giorgio escalés la paret del seu jardí. De grans, ella el tracta com un amic-germà tot i que en prou feines es deixa besar per Giorgio que està boig per ella. A la novel·la de Bassani, Giorgio sospita que ella es veu de nit, al vestuari de la pista de tennis, amb un altre noi de la colla (Fabio Testi) més gran i més experimentat, però a la pel·lícula de De Sica, es fa evident. Al mig d'aquests problemes sentimentals apareixeran importants esdeveniments polítics: el règim feixista multiplica les mesures vexatòries contra els jueus italians, la pressió creix. Però la família Finzi-Contini, pilar de l'aristocràcia de Ferrara des de generacions, es nega a creure en la imminència de l'amenaça, tot i que, fora dels murs, el pitjor es prepara.^[3]

Premis i nominacions

Premis

• Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 1971.
• Os d'Or a la millor pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Berlín 1971

Referències

Enllaços externs

• Fitxa a Dvdtoile.com (anglès)