Una jornada particular
Una giornata particolare  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ettore Scola |
| Protagonistes | Sophia Loren Marcello Mastroianni John Vernon Alessandra Mussolini Françoise Berd Vittorio Guerrieri Adolf Hitler Benito Mussolini |
| Producció | Carlo Ponti i Richard Hellman (en)  |
| Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
| Guió | Maurizio Costanzo, Ruggero Maccari, Ettore Scola i Claude Fournier |
| Música | Armando Trovaioli |
| Fotografia | Pasqualino De Santis |
| Muntatge | Raimondo Crociani |
| Vestuari | Enrico Sabbatini |
| Distribuïdor | Massimo Vigliar i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Canadà i Itàlia |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Roma |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema LGBT |
| Lloc de la narració | Roma |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar al millor actor (1978) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1978) candidata internacional als Premis Oscar (1978)
|
| Premis | |
        | |
Una jornada particular[1] (títol original en italià: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.[1]
Argument
En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l'aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 6 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.
Tots els romans han deixat els seus habitatges per anar a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d'allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.[2]
Repartiment
- Sophia Loren: Antonietta
- Marcello Mastroianni: Gabriele
- John Vernon: Emanuele, el marit d'Antonietta
- Françoise Berd: la conserge
- Patrizia Basso: Romana
- Tiziano De Persio: Arnaldo
- Maurizio Di Paolantonio: Fabio
- Antonio Garibaldi: Littorio
- Vittorio Guerrieri: Umberto
- Alessandra Mussolini: Maria Luisa
- Nicole Magny: la filla de l'oficial
Premis i nominacions[cal citació]
Premis
Nominacions
- 1977. Palma d'Or al Festival de Cannes
- 1978. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1978. Oscar al millor actor per Marcello Mastroianni
- 1978. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Marcello Mastroianni
Al voltant de la pel·lícula[cal citació]
Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.
La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.
Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d'Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), neta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.
Frase famosa
- Gabriele: «No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l'anti-llogater del sisè.»[cal citació]
Referències
Pel·lícules d'Ettore Scola | ||
|---|---|---|
| Llargmetratges | Se permettete parliamo di donne • La congiuntura • L'arcidiavolo • Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa? • Il commissario Pepe • Dramma della gelosia (tutti i particolari in cronaca) • Permette? Rocco Papaleo • La più bella serata della mia vita • Trevico-Torino - Viaggio nel Fiat-Nam • C'eravamo tanto amati • Lletjos, bruts i dolents • Signore e signori, buonanotte (co-regia) • Una jornada particular • I nuovi mostri • La terrazza • Passione d'amore • La Nuit de Varennes • La sala de ball • Maccheroni • La famiglia • Splendor • Che ora è • Il viaggio di Capitan Fracassa • Mario, Maria e Mario • Romanzo di un giovane povero • La cena • Competència deslleial • Gente di Roma • Che strano chiamarsi Federico |  |
| Curtmetratge | Thrilling (episodi) • Festival dell'Unità 1972 • Carosello per la campagna referendaria sul divorzio • I corti italiani | |
| Documentals | Vorrei che volo • L'addio a Enrico Berlinguer (documental col·lectiu) • Un altro mondo è possibile (documental col·lectiu) • Lettere dalla Palestina (documental col·lectiu) | |
|  | |
| Foreign Film – Foreign Language 1949–1972 |
|
|---|---|
| Foreign Film 1973–1985 |
|
| Foreign Language Film 1986–present |
|
| 1947–1960 |
|
|---|---|
| 1961–1980 |
|
| 1981–2000 |
|
| 2001–2020 |
|
| 2021–present |
|
