Giulietta dels esperits
Giulietta degli spiriti  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Federico Fellini |
| Protagonistes | Giulietta Masina Sandra Milo Mario Pisu Valentina Cortese Valeska Gert Caterina Boratto Sylva Koscina Inna Alexeievna Luisa Della Noce Silvana Jachino Fred Williams Milena Vukotic Dany París Valeria Sabel Maria Cumani Quasimodo Assunta Stacconi Claudie Lange Marilù Tolo Alicia Brandet Rika Dialina (en)  José Luis de Vilallonga Friedrich von Ledebur Bill Edwards Carlo Pisacane Jacques Herlin Mino Doro Anne Francine Giorgio Ardisson Mario Conocchia Guido Alberti Mary Arden Dina De Santis Alberto Plebani Massimo Sarchielli Lou Gilbert |
| Producció | Angelo Rizzoli |
| Dissenyador de producció | Giantito Burchiellaro |
| Guió | Tullio Pinelli, Ennio Flaiano, Brunello Rondi i Federico Fellini |
| Música | Nino Rota |
| Fotografia | Gianni Di Venanzo |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni |
| Productora | Safa Palatino Studios (en) i Cinecittà |
| Distribuïdor | Mokép i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1965 |
| Durada | 145 min |
| Idioma original | italià (principalment) |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic, comèdia i drama |
| Tema | Anima, matrimoni, rol de gènere, mestressa de casa, ruptura matrimonial, escapisme, somiar despert i autodescobriment |
| Lloc de la narració | Itàlia |
| Època d'ambientació | dècada del 1960 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Premi Oscar al millor vestuari, color (1967) Oscar a la millor direcció artística, color (1967)
|
          | |
Giulietta dels esperits (títol original en italià: Giulietta degli spiriti) és una pel·lícula franco-italiana-alemanya dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Giulietta, passada la quarantena, porta una vida de mestressa de casa conformista al si de la burgesia italiana. Sempre ha estat enamorada del seu marit però aquest l'abandona, multiplicant les excuses per escapar-se. Els indicis de la seva infidelitat es multipliquen. Seguint els consells de la seva germana, Giulietta contracta un detectiu privat. Coneix paral·lelament Suzy, una veïna que la fa entrar en un món oníric i fantasmagòric, fins al punt que la frontera de la realitat arriba a desaparèixer...[2]
Repartiment
- Giulietta Masina: Giulietta
- Mario Pisu: Giorgio, el marit
- Sandra Milo: Suzy, Iris i Fanny
- Valentina Cortese: Valentina
- José Luis de Vilallonga: l'amic de Giorgio
- Sylva Koscina: la germana de Giulietta
- Valeska Gert
- Lou Gilbert: el vell
- Caterina Boratto: la mare de Giulietta
- Luisa Della Noce: Adèle
- Silvana Jachino: Dolores
- Waleska Gert: Bhishma
- Friedrich von Ledebur
Al voltant de la pel·lícula
- Després d'haver dirigit cinc vegades durant els anys 1950 a Luci del varietà, Lo sceicco bianco, La strada, La trampa i Le notti di Cabiria, és l'única vegada en els anys 1960 que Fellini col·loca davant la càmera la seva esposa Giuletta Masina. Caldrà esperar 20 anys abans de la següent vegada, i última, a Ginger i Fred (1986).
- Federico Fellini ha pretès haver pres LSD per preparar el seu film.[3]
| « | El realisme és una mala paraula. En cert sentit, tot és realista. Veig malament la frontera de l'imaginari i de la realitat. Veig molta realitat en l'imaginari. No em sento encarregat de posar ordre en tot això, en un pla racional. Sóc indefinidament capaç d'admirar-me, i no veig per què hauria de col·locar una reixa pseudoracional devant aquesta admiració.[4] | » |
Premis i nominacions
Premis
- 1965: New York Film Critics Circle: millor film en idioma estranger
- 1966: Ruban d'argent
- Gianni Di Venanzo, millor fotografia en color
- Piero Gherardi, millor direcció artística
- Sandra Milo, millor actriu secundària
- 1966: Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
- 1966: National Board of Review: millor film en idioma estranger
- 1967: Premi Sant Jordi de cinema: millor pel·lícula estrangera
Nominacions
- 1967: Oscar a la millor direcció artística per Piero Gherardi
- 1967: Oscar al millor vestuari per Piero Gherardi
Referències
- ↑ esadir.cat. Giulietta dels esperits. esadir.cat.
- ↑ «Giulietta degli Spiriti». The New York Times.
- ↑ Turner Classic Movies.
- ↑ Federico Fellini, entrevista donada als Cahiers du cinéma, n°164, març 1965
Pel·lícules dirigides per Federico Fellini | ||
|---|---|---|
Llums de varietats (amb Alberto Lattuada; 1950) · Lo sceicco bianco (1952) · Els inútils (1953) · Agenzia matrimoniale, episodi de L'amore in città (1953) · La strada (1954) · la trampa (1955) · Les nits de la Cabiria (1957) · La dolce vita (1960) · Le tentazioni del dottor Antonio, episodi de Boccaccio '70 (1962) · 8½ (1963) · Giulietta dels esperits (1965) · Toby Dammit, episodi de Històries extraordinàries (1968) · Block-notes di un regista (1969) · Satiricó (1969) · I Clowns (1970) · Roma (1972) · Amarcord (1973) · Casanova (1976) · Assaig d'orquestra (1979) · La città delle donne (1980) · E la nave va (1983) · Ginger i Fred (1986) · Intervista (1987) · La voce della luna (1990) |  | |
Filmografia de Giulietta Masina | ||
|---|---|---|
|  | |
| Foreign Film – Foreign Language 1949–1972 |
|
|---|---|
| Foreign Film 1973–1985 |
|
| Foreign Language Film 1986–present |
|
| 1934–1950 |
|
|---|---|
| 1951–1975 |
|
| 1976–2000 |
|
| 2001–present |
|
Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera | |
|---|---|
| 1937–1977 |
|
| 1978–2000 |
|
| 2001–present |
|
