La mala educación
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pedro Almodóvar |
Protagonistes | Gael García Bernal Fele Martínez Lluís Homar i Toboso Javier Cámara Rodríguez Daniel Giménez Cacho Paco Maestre Francisco Boira (en) Leonor Watling Sara Montiel Alberto Ferreiro Pedro Almodóvar Petra Martínez Pérez Sandra Montiel |
Producció | Pedro Almodóvar, Agustín Almodóvar i Esther García Rodríguez |
Guió | Pedro Almodóvar |
Música | Alberto Iglesias Fernández-Berridi i John Debney |
Fotografia | José Luis Alcaine Escaño |
Muntatge | José Salcedo i Michael Tronick |
Vestuari | Francisco Delgado López |
Maquillatge | Ana Lozano (en) |
Productora | El Deseo |
Distribuïdor | Warner Bros., Vudu i Sony Pictures Classics |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 2004 |
Durada | 105 min |
Idioma original | castellà llatí |
Rodatge | Madrid |
Color | en color |
Pressupost | 5.000.000 $ |
Descripció | |
Gènere | neo-noir, coming-of-age, drama, cinema LGBT, cinema de misteri, cinema de ficció criminal i thriller |
Qualificació MPAA | NC-17 |
Tema | educació cristiana |
Lloc de la narració | Catalunya |
Època d'ambientació | dècada del 1960, dècada del 1970 i dècada del 1980 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2004) Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu (2004) Premi del Cinema Europeu al millor compositor europeu (2004) Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (2004) Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2004) Premi Jameson del públic al millor actor (2004) Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció (2004)
|
Lloc web | sonyclassics.com… |
La mala educación és el títol d'una pel·lícula espanyola escrita i dirigida per Pedro Almodóvar i estrenada a Espanya el 18 de març de 2004. És protagonitzada per Gael García Bernal, Fele Martínez i Daniel Giménez Cacho. Està ambientada en Madrid en 1980 i conta la trobada d'un director de cine d'èxit, Enrique Goded, amb el seu antic company d'escola, Ignacio Rodríguez. La pel·lícula va ser projectada a molts festivals internacionals de cinema com el de Cannes, Nova York, Moscou o Toronto abans d'estrenar-se el 19 de novembre de 2004 en Estats Units d'Amèrica.
Argument
Dos xiquets, Ignacio (Gael García Bernal) i Enrique (Fele Martínez), coneixen l'amor, el cinema i la por a una escola religiosa a principi dels anys 60 a Madrid. El Pare Manolo (Lluís Homar), director de l'escola i el seu professor de literatura és testimoni i part d'aquestos descobriments. Els tres personatges tornen a trobar-se dues vegades més, a final dels anys 70 i en el 80. El retrobament marcarà la vida i la mort d'algun d'ells.[1]
Repartiment
- Gael García Bernal (1978) dona vida a Juan (ara anomenat Ángel), que es fa passar pel seu germà Ignacio, aquest últim va ser company de la infància de Enrique i el seu primer amor homosexual. Juan es presenta a sa casa com un actor amb un guió, amb un començament de la infància dels dos amics, i una continuació fictícia, on l'actor dona vida a la travesti Zahara. Continua donant vida en la pel·lícula a Juan, germà del vertader Ignacio, capaç de tot per aconseguir l'èxit com a actor.
- Fele Martínez (1975) és Enrique Goded, un cineasta d'èxit obertament homosexual, que rep la visita d'una de les seues obsessions, el seu primer amor d'un internat catòlic. Enrique no tardarà a adonar-se que el seu amic Ignacio no és el que pareixia, però la seua fascinació per Ángel farà continuar amb el joc.
- Daniel Giménez Cacho (1961) és el pare Manolo, personatge del guió fictici escrit per Ángel i que Enrique es imagina com una pel·lícula al llegir. Va ser el professor de literatura de Ignacio en la seua infància. Zahara tornarà ja adulta a l'internat a amenaçar-lo pels abusos sexuals comesos en la seua infància.
- Lluís Homar (1957) és el Sr. Manuel Berenguer, personatge real del pare Manolo, que va abandonar els hàbits i va anar en busca de Ignacio després que l'amenaçara, amb el relat La visita, enamorant-se del seu germà Juan fins on ni ell podia sospitar.
- Francisco Boira és el vertader Ignacio, un heroïnòman transsexual, que viu amb el seu germà Juan, i que amenaça al seu antic professor Manuel Berenguer, per aconseguir un milió de pessetes per operar-se i convertir-se totalment en una dona.
- Javier Cámara (1967) és Paca o Paquito, un dels personatges de ficció del guió de Ángel, és un travesti que acompanya a Zahara de nou a l'internat per aconseguir diners del pare Manolo, és el personatge amb més càrrega còmica de la cinta.
- Alberto Ferreiro (1982) és Enrique Serrano, el personatge de ficció del guió corresponent a Enrique Goded, amb el que Zahara es retrobarà abans de morir. Després dels anys, està casat amb família i viu en el poble més proper a l'internat.
- Juan Fernández és Martín, ajudant de producció i anterior parella de Enrique Goded.
- Nacho Pérez és Ignacio de xiquet, un xiquet amb veu angelical que enamora al pare Manolo, i apassionat de les pel·lícules de Sara Montiel que veu al cinema Olympo amb el seu primer amor, Enrique.
- Raúl García Forneiro és Enrique de xiquet, un xic independent, amb sentiments cap al seu amic Ignacio, pel que està disposat a tot perquè no pateixi.
- Francisco Maestre (1957) és el pare José, subordinat del pare Manolo i autor de la mort de Zahara.
- Petra Martínez és mare de Ignacio i Juan, una dona atormentada pels seus fills, que segueix vivint en el seu xicotet poble de Galicia.
- Roberto Hoyas (1979) és el cambrer de La Perla, que indica a Enrique Goded com arribar a la casa natal de Ignacio.
- Leonor Watling (1975) és Mónica, ajudant de vestuari de La visita, no apareix als crèdits.
Premis Goya 2004
Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor pel·lícula | Candidata | |
Millor director | Pedro Almodóvar | Candidat |
Millor direcció de producció | Esther García | Candidata |
Millor direcció artística | Antxón Gómez | Candidat |
Emissió a televisió
- TVE la va estrenar el dilluns 15 de gener de 2007, al programa "Versión Española".
Referències
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). The New York Times.
Enllaços externs
- Web oficial Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine. (castellà)