Une chambre en ville

Une chambre en ville

Fitxa
Direcció	Jacques Demy
Protagonistes	Dominique Sanda Danielle Darrieux Richard Berry Michel Piccoli Anna Gaylor Fabienne Guyon Georges Blaness Jacques Revaux Jean Porcher Jean-François Stévenin Jean-Louis Rolland Marie-France Roussel Michel Colombier Yann Dedet
Producció	Christine Gouze-Rénal
Guió	Jacques Demy
Música	Michel Colombier
Fotografia	Jean Penzer
Muntatge	Sabine Mamou
Vestuari	Rosalie Varda
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1982
Durada	90 min
Idioma original	francès
Rodatge	Nantes, Billancourt Studios (en) , Bouffay (fr) , Catedral de Nantes i Passage Pommeraye
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema musical i drama
Lloc de la narració	Nantes

Une chambre en ville és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Jacques Demy i protagonitzada per Dominique Sanda, Michel Piccoli i Richard Berry.^[1]

Argument

Nantes, 1955. Hi ha agitació social i esclats de violència a la ciutat. Els treballadors de les drassanes fan vaga. El torner François Guilbaud (Richard Berry) surt amb la dolça Violette Pelletier (Fabienne Guyon) i s'allotja a la casa de la vídua Margot Langlois (Danielle Darrieux). Mentre duri la vaga, François no podrà pagar el lloguer a la vídua. Aquesta té una filla, Edith Leroyer (Dominique Sanda), casada amb un venedor de televisors, el gelós i impotent Edmond (Michel Piccoli). François i Edith es veuran atrapats per una passió irrefrenable.^[1]

Context històric i artístic

Anys després d'Els paraigües de Cherbourg (1964) i Les senyoretes de Rochefort (1967), el cineasta francès Jacques Demy va retornar al cor del cinema musical, si bé transferint la comèdia en melodrama de conflictes morals i socials. Inclassificable com sempre, Demy realitzaria un arriscat i inversemblant musical on tots els monòlegs i diàlegs són cantats. Amb composicions de Michel Colombier, Demy entra sense embuts en els terrenys més desfogats i hiperbòlics del cinema, concertant una escabellada, fulletonesca i contrarealista opereta d'amor, desenganys i gelosies en la qual participen personatges substanciosament desmesurats: la dolça Violette, l'impotent i mesquí marit, l'amant, el sindicalista Guilbaud o la vídua, qui dissipa en alcohol l'enyor de la noblesa perduda. Entre sentiments desorbitats, èpica obrera, sublimada malenconia i previsió de tragèdia, el cineasta hi fica algunes cullerades de sarcasme i ironia.^[1]

Casat amb la també realitzadora Agnès Varda, Demy ja va voler rodar aquesta exacerbada raresa deu anys abans, aleshores amb Catherine Deneuve, Gerard Depardieu, Isabelle Huppert i Simone Signoret,^[2] però davant la negativa del músic Michel Legrand i de Catherine Deneuve, el projecte no va prosperar.^[3] Cal destacar-hi una singular seqüència: els policies antidisturbis de Nantes carreguen contra els exasperats vaguistes, tots ells, però, units en un gran cor de veus melòdiques i contestàries. Aquest inaudit i encara avui incomprès deliri musical es va saldar amb un estrepitós fracàs comercial.^[1]

Frases cèlebres

La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites. Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.

Premis

• 1982: Premis César (9 nominacions, incloent-hi Millor Pel·lícula).^[4]

Referències

Bibliografia

• Bruno Villien, "Entretien avec Jacques Demy", Le Nouvel Observateur, 25 d'octubre del 1982.
• Serge Daney, Jean Narboni i Serge Toubiana, "Interview de Jacques Demy", Cahiers du cinéma, núm. 341, novembre del 1982.

Enllaços externs

• The Criterion Collection (anglès)
• Jacques Demy and Nantes: The Roots of Enchantment (anglès)
• Une chambre en ville: Love and Death - Assaig de Geoff Andrew (anglès)
• Blood on the Rainbow: Jacques Demy and Une chambre en ville - Senses of Cinema (anglès)
• Tràiler a YouTube (francès)