La nave bianca

Infotaula de pel·lículaLa nave bianca

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrancesco De Robertis i Roberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesco De Robertis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRenzo Rossellini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Bava i Carlo Bellero Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
ProductoraScalera Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorScalera Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1941 Modifica el valor a Wikidata
Durada69 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temanàutica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narraciómar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0033941 Filmaffinity: 674309 Allocine: 33486 Letterboxd: the-white-ship-1941 Allmovie: v290246 TMDB.org: 64032 Modifica el valor a Wikidata

La nave bianca és una pel·lícula italiana de 1941 dirigida per Roberto Rossellini amb la supervisió de Francesco De Robertis. Debut com a director de Rossellini, és la primera part d'una "trilogia de guerra feixista" que continua amb Un pilota ritorna (1942) i L'uomo dalla croce (1943).[1]

Argument

Durant la Segona Guerra Mundial, els mariners embarcats en un cuirassat de la Regia Marina Italiana, mantenen una densa correspondència amb les padrines de la guerra. El fogoner Augusto Basso intercanvia les seves cartes amb Elena Fondi, mestra de primària.

L'Elena va dividir una medalla en dues peces, se'n va quedar la meitat i va enviar l'altra meitat a l'Augusto. Els dos es troben a l'estació de ferrocarril de Tarent, però quan l'Augusto està a punt de desembarcar, el vaixell salpa de sobte per participar en les batalles de Punta Stilo i Capo Teulada.

Durant els combats, molts mariners van resultar ferits, inclòs el mateix Basso que va haver de ser operat. Carregat a l'hidroavió sanitari, es trasllada al vaixell hospital Arno i es confia a la cura del Cos d'Infermeres Voluntàries de la Creu Roja Italiana. Entre aquests també hi ha l'Elena.

Elena reconeix l'Augusto a través de la medalla, però decideix no revelar la seva identitat. Tots els ferits estan preocupats pel destí del seu vaixell que encara no ha tornat a port. Elena fa que l'Augusto dicti una carta adreçada a ella mateixa i li escrigui una carta com a resposta. Després de llegir-li-la, l'Augusto s'adona de la medalla que porta l'Elena i la reconeix.

El vaixell finalment torna a port, tots els companys d'Augusto surten a coberta per saludar mentre ell encara està immobilitzat al llit. Amb l'ajuda de l'Elena, que l'abraça i l'aixeca, també pot veure el pas de la nau per l'oblit.

Producció

Produïda per Cesare Girosi (també assistent de direcció) per al Centro Cinematografico della Marina, la pel·lícula va ser distribuïda per Scalera Film. La supervisió del projecte és a càrrec de Francesco De Robertis (antic director de Uomini sul fondo, amb ambientació semblant), també guionista juntament amb Rossellini.

El suport del Ministeri va permetre rodar en entorns reals, més que en entorns d'estudi. Gran part de la pel·lícula es va rodar al vaixell hospital Arno i en un vaixell de guerra. El repartiment està format íntegrament per actors no professionals, molts d'ells membres de la tripulació del vaixell hospital.

Distribució

Després de la presentació al Festival de Venècia de 1941, La nave bianca es va estrenar als cinemes italians el 14 de setembre de 1941. A França es va estrenar el 1943 amb el títol Le navire blanc. Acabada la guerra, es va concedir el vistiplau per a l'exportació. Als països de parla anglesa la pel·lícula es coneix com The White Ship.[2]

Crítica

« Rossellini destaca immediatament la seva capacitat per explicar històries intentant eludir l'ús de figures retòriques fortes per tots els mitjans. El seu catolicisme el situa més enllà d'un punt de vista implicat en la ideologia bèl·lica contingent, de la mateixa manera que les seves opcions antiespectaculars són potser opcions ètiques a les quals romandrà vinculat per sempre. L'estil humil, la immediatesa de la construcció del pla no són gens centrífugs respecte a les directrius del règim, però tampoc exalten la vis guerrera[3] »

Notes

  1. ↑ «Archivio del Cinema Italiano» (en italian). www.archiviodelcinemaitaliano.it. [Consulta: 24 maig 2019].
  2. ↑ Bondanella, Peter. The Films of Roberto Rossellini. Cambridge University Press, 1993. p. 153
  3. ↑ Gian Piero Brunetta, "Cinema italiano dal sonoro a Salò", in Storia del cinema mondiale, vol. III, Einaudi, Torino, 2000, p. 355.

Enllaços externs

  • Primera part a Dailymotion
  • Segona part a Dailymotion
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Roberto Rossellini
Anys 1930
Daphne (curt, 1936) · Prélude à l'après-midi d'un faune (curt, 1937) · La vispa Teresa (curt, 1939) · Il tacchino prepotente (curt, 1939)
Anys 1940
Fantasia sottomarina (curt, 1940) · Il ruscello di Ripasottile (curt, 1941) · La nave bianca (1941) · Un pilota ritorna (1942) · L'uomo dalla croce (1943) · Roma, ciutat oberta (1945) · Desiderio (1946, codirigida amb Marcello Pagliero) · Paisà (1946) · L'amore (1948) · Alemanya, any zero (1948)
Anys 1950
Stromboli terra di Dio (1950) · Francesco, joglar de Déu (1950) · I sette peccati capitali, episodi L'invidia (1952) · La macchina ammazzacattivi (1952) · Europa 51 (1952) · Siamo donne, episodi Ingrid Bergman (1953) · Amori di mezzo secolo, episodi Napoli 1943 (1954) · Dov'è la libertà...? (1954)  · Viatge a Itàlia (1954) · La por (1954) · Giovanna d'Arco al rogo (1954) · India - Matri Bhumi (1959) · L'India vista da Rossellini (sèrie de documentals, 1959) · El general de la Rovere (1959)
Anys 1960
De nit, a Roma (1960) · Viva l'Italia (1961) · Vanina Vanini (1961) · Ànima negra (1962) · Rogopag, episodi Illibatezza (1963)  · La presa del poder per Lluís XIV (1966) · Idea di un'isola (1967) · Atti degli apostoli (1969)
Anys 1970
Socrate (1970) · Rice University · Intervista a Salvador Allende: La forza e la ragione (1971) · Blaise Pascal (1972) · Agostino d'Ippona (1972) · L'età di Cosimo de' Medici (1972) · Cartesius (1974) · Anno uno (1974) · Il Messia (1975) · Beaubourg (1977)