Anouk Aimée

Anouk Aimée

(1963)
Biografia
Naixement	(fr) Nicole Françoise Florence Dreyfus 27 abril 1932 (91 anys) París (França)
Dades personals
Formació	St Leonards-Mayfield School (en)
Alçada	1,73 m
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1947  –
Família
Cònjuge	Nikos Papatakis (1951–1955), divorci Pierre Barouh (1966–1969), divorci Albert Finney (1970–1978), divorci
Parella	Marcello Mastroianni
Mare	Geneviève Soria
Premis (2003)  Os d'Or honorífic (2002)  César d'honor (1980)  Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra Salto nel vuoto (1968)  BAFTA a la millor actriu, per l'obra Un homme et une femme (1966)  Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra Un homme et une femme

Anouk Aimée, el nom real de la qual és Françoise Sorya Dreyfus o Nicole Françoise Florence Dreyfus (París, 27 d'abril de 1932), actriu francesa, que ha aparegut en 70 pel·lícules des de 1947.^[1] Ha estat candidata a l'Oscar a la millor actriu l'any 1967 pel film Un Homme et une Femme de Claude Lelouch.Tot i que la majoria de les seves pel·lícules eren franceses, també va fer pel·lícules a Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, juntament amb algunes produccions americanes

Biografia

Filla de la també actriu Geneviève Sorya, va començar la seva carrera en pel·lícules franceses a l'edat de catorze anys.^{[cal citació]}

Entre les seves pel·lícules hi ha a La Dolce Vita de Federico Fellini (1960), després de la qual va ser considerada una «estrella en ascens que va explotar» al món del cinema.^[2] Posteriorment va actuar a 8½ de Fellini (1963), Lola de Jacques Demy.(1961), Justine de George Cukor (1969), Tragedy of a Ridiculous Man de Bernardo Bertolucci (1981) i Prêt à Porter de Robert Altman (1994). Va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu - Drama cinematogràfic i el premi BAFTA a la millor actriu i va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació a Un homme et une femme. (1966). La pel·lícula «pràcticament va tornar a encendre l'exuberant romanç a la pantalla en una època de modernisme escèptic» i la va portar fama internacional.^[3] D'aquest film, se n'han fet dues seqüeles: Un homme et une femme: vingt ans déjà (1985)^[4] i Les plus belles années d'une vie (2019).^[5]

Va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Cannes per la pel·lícula de Marco Bellocchio A Leap in the Dark (1980). El 2002 va rebre un premi César honorífic, el premi nacional de cinema de França.^[6]

Aimée era coneguda pels seus «trets sorprenents» i bellesa, i considerada com una de les 100 estrelles de cinema més sexy de la història, específicament en el lloc 56. segons una enquesta de 1995 realitzada per la revista Empire.^[3] Sovint ha retratat una dona fatal amb una aura malenconiosa. A la dècada de 1960, la revista Life va comentar: «després de cada imatge, la seva enigmàtica bellesa va perdurar» en els records del seu públic, i la va anomenar «la resident més bella de la Rive Gauche».^[7]

En 2003 va rebre l'Os d'Or d'Honor del Festival de Cinema de Berlín, que li va dedicar aquest any una retrospectiva de les seves pel·lícules.

Ha estat casada en quatre ocasions. El seu segon marit (1951-54) va ser el director cinematogràfic Nikos Papatakis. Entre 1970 i 1978 va estar casada amb l'actor britànic Albert Finney.^{[cal citació]}

Filmografia^[8]

• 1946: La Maison sous la mer de Henri Calef
• 1947: La Fleur de l'âge de Marcel Carné
• 1949: Les Amants de Vérone de André Cayatte
• 1949: The Golden Salamander de Ronald Neame
• 1951: Noche de tormenta de Jaime de Maroya
• 1952: La Bergère et le ramoneur de Paul Grimault
• 1952: Le Rideau cramoisi d'Alexandre Astruc
• 1952: The Man Who Watched the Trains Go By de Harold French
• 1954: Forever My Heart de B. Knolles
• 1955: Les Mauvaises rencontres d'Alexandre Astruc
• 1955: Ich suche dich de O.W. Fischer
• 1955: Contraband Spain de Lawrence Huntington
• 1956: Nina de Rudolph Jugert
• 1956: Strese-Mann d'Alfred Braun
• 1957: Tous peuvent me tuer d'Henri Decoin
• 1957: Pot-Bouille de Julien Duvivier
• 1957: Montparnasse 19 de Jacques Becker
• 1959: The Journey d'Anatole Litvak
• 1959: La Tête contre les murs de Georges Franju
• 1959: Lola de Jacques Demy
• 1959: Les Dragueurs de Jean-Pierre Mocky
• 1960: Quai Notre Dame de Jacques Berthier
• 1960: La Dolce Vita de Federico Fellini
• 1961: Le Jugement dernier de Vittorio De Sica
• 1961: L'Imprevisto d'Alberto Lattuada
• 1961: Sodoma i Gomorra de Robert Aldrich i Sergio Leone
• 1961: Le Farceur de Philippe de Broca
• 1962: Les Grands chemins de Christian Marquand
• 1962: Il giorno più corto de Sergio Corbucci
• 1962: Il terrorista de Gianfranco De Bosio
• 1963: Le Coq du village d'Alessandro Blasetti
• 1963: Il successo de Dino Risi
• 1963: Otto e mezzo de Federico Fellini
• 1964: La fuga de Paolo Spinola
• 1964: Le voci bianche de Pasquale Festa Campanile i Massimo Franciosa
• 1965: Lo scandalo d'Anna Gobbi
• 1965: Le stagioni de nostro amore de Florestano Vancini
• 1965: Il morbidone de Massimo Franciosa
• 1966: Un homme et une femme de Claude Lelouch
• 1967: Vivre pour vivre,
• 1968: Un soir, un train d'André Delvaux
• 1968: Estudi de models (Model Shop) de Jacques Demy
• 1968: The appointment de Sidney Lumet
• 1969: Justine de George Cukor
• 1976: Si c'était à refaire de Claude Lelouch
• 1978: Mon premier amour d'Elie Chouraqui
• 1980: Le Saut dans le vide de Marco Bellocchio
• 1981: La Tragédie d'un homme ridicule de Bernardo Bertolucci
• 1982: Qu'est-ce qui fait courir David? d'Elie Chouraqui
• 1983: Le Général de l'armée morte de Luciano Tovoli
• 1984: Success is the best revenge de Jerzy Skolimowski
• 1984: Viva la vie! de Claude Lelouch
• 1986: Un homme et une femme: vingt ans déjà de Claude Lelouch
• 1987: Arrivederci e grazie de Giorgio Capitani
• 1988: La Table tournante de Paul Grimault i Jacques Demy
• 1988: Arriverderci e grazie de Giorgio Capitani
• 1990: Béthune: the making of a hero ou Docteur Norman Béthune de Phillip Borsos
• 1990: Il y a des jours... et des lunes de Claude Lelouch
• 1993: Rupture(s) de Christine Citti
• 1993: Les Marmottes d'Elie Chouraqui
• 1995: Les cent i una nits (Les Cent et une nuits) de Simon Cinéma d'Agnès Varda
• 1995: Prêt-à-Porter de Robert Altman
• 1995: Dis-moi oui d'Alexandre Arcady
• 1995: L'Univers de Jacques Demy d'Agnès Varda
• 1996: Hommes, femmes, mode d'emploi de Claude Lelouch
• 1997: Riches, belles, etc. de Bunny Schpoliansky
• 1999: Madeleine de Laurent Bouhnik
• 1999: L.A. whitout a map de Mika Kaurismäki
• 1999: Une pour toutes de Claude Lelouch
• 2001: Festival in Cannes de Henry Jaglom
• 2002: Napoléon de Yves Simoneau
• 2003: La Petite prairie aux bouleaux de Marceline Loridan-Ivens
• 2004: Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants d'Yvan Attal
• 2006: De particulier à particulier de Brice Cauvin
• 2008: Celle que jaime d'Élie Chouraqui
• 2009: Ces amours-là de Claude Lelouche
• 2010. Tous les soleils de Philippe Claudel
• 2011: Mince alors! de Charlotte De Turckheim
• 2019: Les plus belles années d'une vie de Claude Lelouche

Premis i nominacions

Premis

• 1967: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Un homme et une femme
• 1968: BAFTA a la millor actriu estrangera per Un homme et une femme
• 1980: Premi a la interpretació femenina (Festival de Cannes) per Salto nel vuoto
• 2002: César honorífic
• 2003: Os d'Or honorífic

Nominacions

• 1963: BAFTA a la millor actriu estrangera per La fuga
• 1967: Oscar a la millor actriu per Un homme et une femme
• 1979: César a la millor actriu per Mon premier amour

Referències