Stéphane Audran

Stéphane Audran

Nom original	(fr) Colette Dacheville
Biografia
Naixement	(fr) Colette Suzanne Jeannine Dacheville 8 novembre 1932 Versalles (França)
Mort	27 març 2018 (85 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Sepultura	cimetière de Tolla (fr)
Dades personals
Altres noms	Stéphane Audran
Formació	Cours Simon
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula
Ocupació	narradora d'audiollibres, actriu de cinema
Activitat	1955  –  2013
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Jean-Louis Trintignant (1954–1956), divorci Claude Chabrol (1964–1982), divorci
Fills	Thomas Chabrol  ( Claude Chabrol)
Premis (28 maig 1997)  Comanador de les Arts i les Lletres (1990)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1988)  premi Robert a la millor actriu protagonista, per l'obra Babettes gæstebud (1988)  Cavaller de l'orde de la Dannebrog (1986)  Dama de la Legió d'Honor (1979)  César a la millor actriu secundària, per l'obra Violette Nozière (1973)  BAFTA a la millor actriu, per l'obra El discret encant de la burgesia (1970)  Conquilla de Plata a la millor actriu (1968)  Os de Plata a la millor interpretació femenina, per l'obra Les Biches

Colette Suzanne Jeannine Dacheville, més coneguda pel nom artístic de Stéphane Audran, (Versalles, 8 de novembre de 1932^[1] - París, 27 de març de 2018^[2][3][4]) fou una actriu francesa.

Biografia

Després dels seus estudis secundaris, segueix els cursos d'art dramàtic de Charles Dullin, Tania Balachova, Michel Vitold i René Simon.

Audran va obtenir el seu principal paper el 1959, en la pel·lícula 'Les Cousins', de Chabrol. Des de llavors va actuar en la majoria de les pel·lícules d'aquest director. Entre les pel·lícules notables de Chabrol, protagonitzades per ella, en la qual representava al principal personatge femení es troben La Femme infidèle (1968), Les Biches (1968) com una lesbiana rica que s'involucra en una relació sexual entre tres persones, Le Boucher (1970) com una professora que s'enamora d'un carnisser assassí, Juste avant la nuit (1971) i Violette Nozière (1978).

També va actuar en pel·lícules de Éric Rohmer —Signe du Lion—, Jean Delannoy —La Peau de Torpede—, Gabriel Axel —El festí de Babette, com la cuinera misteriosa, Babette—, Bertrand Tavernier —Coup de Touchon, com l'esposa del policia que es torna assassí en sèrie, Lucien Cordier— i Samuel Fuller —The Big Red One—. Entre les pel·lícules que no van ser dirigides per Chabrol, estan El discret encant de la burgesia (1972), guanyadora de l'Oscar i dirigida per Luis Buñuel, en la qual Stéphane va encarnar el paper d'Alice Senechal. Audran també va actuar en produccions en llengua anglesa com The Black Bird (1975), i en pel·lícules de televisió com Retorn a Brideshead (1981), Mistral's Daughter (1984) i The Sun Also Rises (1984).

Audran va guanyar un César a la millor actriu secundària a França per la seva actuació en Violette Nozière i un BAFTA per Just Before Nightfall (1975).

Es va casar amb el director i dramaturg Claude Chabrol el 1964, després d'un breu matrimoni amb l'actor francès Jean-Louis Trintignant, amb el qual va durar dos anys (1954-1956) i la ruptura va ser a causa que l'actor es va enamorar de Brigitte Bardot. Fruit del seu matrimoni amb Claude Chabrol —que va acabar el 1980— van tenir un fill, l'actor Thomas Chabrol (1963).

Filmografia

Cinema

Televisió

• 1973: Tatort - Tote Taube in der Beethovenstraße de Samuel Fuller
• 1979: Orient-Express de Daniele D'Anza (fulletó) (part: Maria)
• 1981: Les Affinités électives de Claude Chabrol
• 1981: Le Marteau piqueur de Charles L. Bitsch
• 1981: Le Beau monde de Michel Polac
• 1981: Retorn a Brideshead (Brideshead Revisited) de Michael Lindsay-Hogg i Charles Sturridge (fulletó)
• 1982: La Marseillaise de Michel Berny
• 1984: Mistral's Daughter de Kevin Connor i Douglas Hickox (fulletó)
• 1984: The Sun Also Rises de James Goldstone (fulletó)
• 1985: Un'isola de Carlo Lizzani
• 1987: Poor Little Rich Girl: The Barbara Hutton Story de Charles Jarrott
• 1989: Champagne Charlie d'Allan Eastman
• 1990: TECX de Antonia Bird, Alan Cooke i Renny Rye (sèrie)
• 1992: Weep No More, My Lady de Michel Andrieu
• 1992: Le Droit a l'oubli de Gérard Vergez
• 1994: L'Évanouie de Jacqueline Veuve
• 1996: Petit de Patrick Volson
• 1997: Un printemps de chien d'Alain Tasma
• 2000: La Bicyclette bleue de Thierry Binisti (fulletó)
• 2004: Sissi, l'impératrice rebelle de Jean-Daniel Verhaeghe
• 2005: La Battante de Didier Albert (fulletó)
• 2005: Trois femmes… un soir d'été de Sébastien Grall (fulletó)

Premis i nominacions

Premis

• 1968: Os de Plata a la millor interpretació femenina al Festival De Berlín per Les Biches^[5]
• 1979: César a la millor actriu secundària per a Violette Nozière

Nominacions

• César 1982 a la millor actriu secundària per Coup de torchon
• César 1983 a la millor actriu secundària per Paradis per tous
• César 1984 a la millor actriu secundària per Mortelle Randonnée

Llibre

• Stéphane Audran. Une autre façon de voir la vie. Paris, Le Cherche midi, 2009. ISBN 978-2-7491-1431-6. 

Referències

Enllaços externs

• Stéphane Audran a CinéArtistes
• La seva intervenció a la televisió