R de l'Hidra Femella

R de l'Hidra Femella
Tipus	Variable Mira, estrella doble òptica, màser astrofísic, estrella doble, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	M6/7e[1]
Constel·lació	Hidra Femella
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	148,467 pc [2]
Magnitud absoluta	0,95
Magnitud aparent (V)	4,97 (banda V)[3]
Massa	2 M☉
Paral·laxi	6,7355 mas[2]
Moviment propi (declinació)	11,794 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−54,213 mas/a [2]
Velocitat radial	−10 km/s[4]
Ascensió recta (α)	13h 29m 42.7802s[2]
Declinació (δ)	-24° 43' 7.2484''[2]
Format per	UCAC4 334-068173
Catàlegs astronòmics
GSC 06713-00024 (GSC) 2MASS J13294277-2316514 (2MASS) HD 117287 (Henry Draper Catalogue) HIP 65835 (Catàleg Hipparcos) HR 5080 (Catàleg d'Estrelles Brillants) SAO 181695 (Catàleg SAO) IRAS 13269-2301 (IRAS) ADS 8920 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) CCDM J13297-2317A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 18239 (Catàleg General de Boss) GCRV 8006 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 65835 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 13242-2246 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC -20254 (Two-Micron Sky Survey) JP11 2398 (JP11) PMC 90-93 4646 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 261719 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 1627 (RAFGL) TYC 6713-24-1 (Catàleg Tycho) UBV 21652 (UBV) R Hya (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 113 9935 (YZ) WDS J13297-2317A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) ASAS J132943-2316.9 (All Sky Automated Survey) [LFO93] 1326-23 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) WEB 11648 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 6195030801635265152 (Gaia Data Release 2) TIC 423658228 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 6195030801635544704 (Gaia DR3) AAVSO 1324-22 (AAVSO) DIRBE D13294277M2316514 (The COBE DIRBE point source catalog (en) )

R de l'Hidra Femella (R Hydrae) és un estel variable a la constel·lació de l'Hidra Femella. S'hi troba a uns 425 anys llum de distància del sistema solar.^[5]

Característiques físiques

R de l'Hidra Femella és una geganta vermella de tipus espectral M7IIIe amb una temperatura superficial de 3028 K. Amb un radi aproximadament 460 vegades més gran que el radi solar —valor obtingut a partir de la mesura del seu diàmetre angular, 33 mil·lisegons d'arc—, la seva lluminositat és unes 40.000 vegades superior a la del Sol.^[6][7] Encara que la seva massa és molt difícil d'avaluar, hom pensa que pot estar entorn de les dues masses solars.^[8] Està catalogada com un estel de tecneci, element que apareix en el seu espectre.^[9]

R de l'Hidra Femella és un estel doble amb una separació visual de 22 segons d'arc entre els dos estels. La companya visual té magnitud 12, però sembla que no forma un veritable sistema binari amb R Hydrae.^[8]

Variabilitat

R de l'Hidra Femella és una variable Mira la magnitud aparent de la qual varia entre +3,5 i +10,9 al llarg d'un període de 389 dies.^[9] Amb lluentor màxima és visible a ull nu, mentre que amb lluentor mínima es necessita un telescopi d'almenys 5 cm per poder observar-la. Però en banda K —finestra en l'infraroig proper centrada a 2,2 μm— és, amb magnitud -2,66, el cinquè estel més brillant del cel després de Betelgeuse (α Orionis), R Doradus, Aldebaran (α Tauri) i Arcturus (α Bootis).^[10]

R de l'Hidra Femella va ser la tercera variable Mira descoberta després de Mira (ο Ceti) i χ Cygni. Sembla que l'estel ja va ser observat per Johannes Hevelius en 1622 quan va confeccionar el seu catàleg estel·lar, si bé no va advertir la seva variabilitat. No seria fins a 1704 que Jacques Philippe Maraldi va descobrir la naturalesa variable d'R de l'Hidra Femella.^[11]

El període de variació d'R de l'Hidra Femella s'ha anat escurçant amb el transcurs del temps. Abans de l'any 1700 era d'uns 495 dies, en 1900 era de 420 dies, i a partir de 1950 s'ha mantingut en el seu valor actual.^[12] Aquests canvis estan relacionats amb l'estructura del propi estel, on existeix un nucli inert de carboni i oxigen. Al seu al voltant existeix una capa d'heli embolicada al seu torn en una capa «especial» d'hidrogen, tot això envoltat per un enorme embolcall inert d'hidrogen. La capa d'heli i l'especial d'hidrogen, ambdues aptes per a la fusió nuclear, s'encenen ocasionalment, l'heli transformant-se en carboni i oxigen, i l'hidrogen en heli. Aquesta última reacció afegeix més heli a la capa d'heli, i quan aquesta és suficientment gruixuda, comença la seva fusió de forma sobtada, cosa que es denomina «flaix d'heli». Aquest succés afecta a l'estel en el seu conjunt, i es creu que és el que propícia el canvi de període en R de l'Hidra Femella.^[8]

Referències