Robert Woodhouse

Infotaula de personaRobert Woodhouse
Biografia
Naixement28 abril 1773 Modifica el valor a Wikidata
Norwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1827 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella del Caius College 52° 12′ 21″ N, 0° 07′ 04″ E / 52.205878°N,0.117867°E / 52.205878; 0.117867
Dades personals
FormacióCaius College, Universitat de Cambridge
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
OrganitzacióUniversitat de Cambridge
Membre de
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Influències
Joseph Louis Lagrange
Influències en
William Spence
Thomas Turton
George Biddell Airy
Família
CònjugeHarriet Wilkens
FillsRobert
ParesRobert Woodhouse i Judith Alderson
GermansJohn Thomas Woodhouse Modifica el valor a Wikidata
Premis

Robert Woodhouse (1773 – 1827) va ser un matemàtic i astrònom anglès, introductor del mètodes analítics continentals a la universitat de Cambridge.

Vida i Obra

Robert Woodhouse era fill d'un llencer i va fer els seus primers estudis a l'escola de North Walsham (Norfolk) i de Hackney. El 1790 va ser admès al Caius College de la universitat de Cambridge, on es va graduar com senior wrangler i first Smith's prize, els dos guardons més importants de la universitat pels estudiants de matemàtiques.[1][2]

A partir de 1795 és fellow del Caius College i comença a revisar articles matemàtics per a la Monthly Review; això li dona l'oportunitat de familiaritzar-se amb les matemàtiques continentals, molt diferents del càlcul de fluxions que imperava a Cambridge heretat de Newton.[3] El 1802 és escollit fellow de la Royal Society. Al contrari que molts del seus col·legues, Woodhouse farà tota la seva carrera a la universitat de Cambridge, i vinculat al Caius College.

Taules de conversió de notacions (continental vs britànica) del seu tractat de isoperimetria (1810)

El 1803 publica els Principles on Analytical calculation en el que defensa el càlcul de Lagrange afirmant que porta de forma més clara a les conclusions.[4] En els seus llibres posteriors, sobre trigonometria esfèrica (1809) i sobre problemes isoperimètrics (1810),[5] aprofundeix en aquesta idea.

El 1812 publica el Treatise on Astronomy, en el que, com en les obres anteriors, defensa la superioritat dels càlculs de Laplace sobre la tradició newtoniana.[6] La recerca en astronomia continuarà en el seu llibre de 1818 Phisical Astronomy.[7]

El 1820 és nomenat titular de la Càtedra Lucasiana, en la que romandrà només dos anys, ja que el 1822 passarà a ser catedràtic de filosofia natural i el 1824, a més, director de l'observatori astronòmic de la universitat, supervisant tota la col·locació d'instruments astronòmics.[8]

Referències

  1. Phillips, pàgina 70.
  2. Schaffer, pàgina 260.
  3. Phillips, pàgines 70-71.
  4. Phillips, pàgina 71.
  5. Agarwal & Sen, pàgina 224.
  6. Phillips, pàgina 79.
  7. Phillips, pàgina 80.
  8. Schaffer, pàgina 263.

Bibliografia

  • Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8. 
  • Phillips, Christopher «Robert Woodhouse and the Evolution of Cambridge Mathematics» (en (anglès)). History of Science, Vol. 44, Num. 1, 2006, pàg. 69-93. DOI: 10.1177/007327530604400104. ISSN: 0073-2753.
  • Schaffer, Simon. «Paper and Brass: the Lucasian professorship 1820-1839». A: Kevin C. Knox; Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors of Mathematics (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003, p. 241-294. ISBN 0521663105. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Woodhouse» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Koppelman, Elaine. «Woodhouse, Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2016].
Registres d'autoritat
  • Vegeu aquesta plantilla
Professors Savilians i Lucasians d'Oxford i Cambridge
Professor Savilià de Geometria (Oxford)
Henry Briggs (1619)

Peter Turner (1631) John Wallis (1649) Edmond Halley (1704) Nathaniel Bliss (1742) Joseph Betts (1765) John Smith (1766) Abraham Robertson (1797) Stephen Rigaud (1810) Baden Powell (1827) Henry John Stephen Smith (1861) James Joseph Sylvester (1883) William Esson (1897) Godfrey Harold Hardy (1920) Edward Titchmarsh (1931) Michael Atiyah (1963) Ioan James (1969) Richard Taylor (1995)

Nigel Hitchin (1997)
Professor Savilià d'Astronomia (Oxford)
John Bainbridge (1620)

John Greaves (1642) Seth Ward (1649) Christopher Wren (1661) Edward Bernard (1673) David Gregory (1691) John Caswell (1709) John Keill (1712) James Bradley (1721) Thomas Hornsby (1763) Abraham Robertson (1810) Stephen Rigaud (1827) George Johnson (1839) William Donkin (1842) Charles Pritchard (1870) Herbert Turner (1893) Harry Plaskett (1932) Donald Blackwell (1960) George Efstathiou (1994) Joseph Silk (1999)

Steven Balbus (2012)
Professor lucasià (Cambridge)