Tucuxi

Infotaula d'ésser viuTucuxi
Sotalia fluviatilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació1 any Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN190871 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
GènereSotalia
EspècieSotalia fluviatilis Modifica el valor a Wikidata
P.Gervais i Deville, 1853
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El tucuxi, dofí d'estuari sud-americà, dofí fluvial o sotàlia[1][2] (Sotalia fluviatilis) és un dofí que viu als rius de la conca de l'Amazones. El mot «tucuxi» (pronunciat com tucuixi) deriva del mot tupí tuchuchi-ana i ha estat adoptat com a nom comú de l'espècie. Tot i que viu en llocs similars als dofins de riu autèntics com ara el dofí de l'Amazones, el tucuxi no té una relació estreta amb ells, sinó que pertany al grup dels dofins oceànics.[3][4]

Noms populars

La sotàlia també rep els noms bufeo gris o bufeo negro en el castellà del Perú, i en portuguès, de boto-preto o pirajaguara al Brasil.[5][6]

Referències

  1. «Tucuxi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «sotàlia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Borobia, Mônica; Siciliano, Salvatore; Lodi, Liliane; Hoek, Wyb «Distribution of the South American dolphin Sotalia fluviatilis». Canadian Journal of Zoology, 69, 4, pàg. 1025–1039. ISSN: 0008-4301.
  4. Cunha, H.A.; da Silva, V.M.F.; Lailson-Brito, J; Santos, M.C.O.; Flores, P.A.C. «Riverine and marine ecotypes of Sotalia dolphins are different species» (en anglès). Marine Biology, 148, 2, 2005-12, pàg. 449–457. DOI: 10.1007/s00227-005-0078-2. ISSN: 0025-3162.
  5. Echegaray Skontorp, Mónica; Reyes Robles, Julio. Los bufeos residentes de la provincia de Pisco. Información básica para docentes de Primaria (pdf) (en castellà). ACOREMA, 2018. 
  6. Ferreira, Aurélio Buarque de Holanda. Novo dicionário Aurélio da língua portuguesa : [conforme a nova ortografia]. 4. ed., atualizada e rev. Curitiba: Editora Positivo, 2009. ISBN 978-85-385-2825-8. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS