Tystnaden

Infotaula de pel·lículaTystnaden
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Ingrid Thulin
Gunnel Lindblom
Birger Malmsten
Eduardo Gutiérrez Valdivia
Håkan Jahnberg
Jörgen Lindström Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAllan Ekelund Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIvan Renliden Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeUlla Ryghe Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temafe, dubte, Déu en el cristianisme, abandonament emocional, relació entre germans, certesa, agnosticisme, mort, soledat, patiment, buit, desig sexual, repressió, ansietat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEuropa Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
candidata internacional als Premis Oscar (1964) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0057611 Filmaffinity: 641559 Allocine: 898 Rottentomatoes: m/1018974-silence Letterboxd: the-silence Allmovie: v44659 TCM: 90116 TMDB.org: 11506 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogia metafísica Modifica el valor a Wikidata
Tystnaden Modifica el valor a Wikidata

Tystnaden (en català seria "El silenci") és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1963. Va guanyar tres de les quatre categories en la primera edició dels Premis Guldbagge.[1]

Considerada per la crítica com a la tercera part de la trilogia "El silenci de Déu",[2] la pel·lícula es va exhibir amb algunes seqüències censurades a Suècia i va ser prohibida en alguns països.[3] Sol destacar-se per l'escassetat de diàlegs,[4] la seva tècnica formal depurada i experimentalista[5] i per la seva reflexió sobre el fet religiós.[6]

Jacques Doillon va dirigir La Pirate l'any 1984, una pel·lícula que pretén ser un remake de Tystnaden. El director francès va declarar en aqueslla ocasió: «Admiro Ingmar Bergman i, com ell, crec que cal funcionar més amb els nervis que amb el cap».[7]

Argument

Ester i Anna són germanes. Acompanyades del petit Johann, el fill d'Anna, travessen un país que els és estranger i que, sembla, és en situació de setge. La malaltia d'Ester els obliga a fer una parada en un hotel.[8]

Repartiment

Comentaris[cal citació]

Tot i que la incomunicació és un dels temes principals de l'obra d'Ingmar Bergman, la il·lustra aquí de dues maneres suplementàries, bastant excepcionals en la seva filmografia:

  • Primer de tot, col·loca la intriga en un marc estranger. Fora d'algunes rares pel·lícules com aquesta o Das Schlangenei, totes les pel·lícules de Bergman es desenvolupen a Suècia. Al problema de relacions entre les dues germanes se superposa el de la relació amb el medi, i la incomprensió de la llengua i del que passa en l'exterior.
  • Però d'una certa manera la presència del nen posa les coses en perspectiva, des de la seva mirada sobre un món que no comprèn.
  • Tystnaden és una pel·lícula estranyament sexy i física (Manny Farber).

Referències

  1. Asp, Jon. «Sweden's Golden Bugs swarm to Pichler's 'Eat Sleep Die' - Variety» (en anglès). Variety, 21-01-2013. [Consulta: 6 juny 2023].
  2. Jaume Cardona. «EL SILENCIO (Tystnaden, Ingmar Bergman, 1963): El arquetipo del animus. Eros y Logos.» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  3. Luis Alberto Álvarez. «El silencio (1963) de Ingmar Bergman» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  4. Cruz, Juan «Ingmar Bergman. Ser o no ser» (en castellà). , 30-07-2007 [Consulta: 21 juny 2018].
  5. Torras i Segura, Daniel «La esencia del silencio audiovisual. ‘El silencio’ de Bergman como ejemplo» (en castellà). Revista Comunicación, Nº 12. Escola Universitària Politècnica de Mataró, 19-03-2014. ISSN: 1989-600X [Consulta: 21 juny 2018].
  6. «Ingmar Bergman, ante el silencio de Dios» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  7. «La Pirate» (en francès). cineclubdecaen.com. [Consulta: 11 agost 2020].
  8. «The Silence (1963) - Ingmar Bergman | Synopsis, Characteristics, Moods, Themes and Related | AllMovie» (en anglès). AllMovie. [Consulta: 6 juny 2023].
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940
Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950
Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960
La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970
Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980
dècada del 2000
Saraband (2003)
Telefilms
Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)
Registres d'autoritat