Vot pregat

El vot pregat és una modalitat de sufragi en la qual l'elector potencial es veu obligat a "pregar" que li sigui concedit el dret a vot (generalment, a alguna autoritat electoral).

Tot i que presenta certes similituds amb els processos d'inscripció al cens electoral que imposen alguns països per poder votar, es diferencia d'aquests pel fet que, en aquest supòsit, cap autoritat està facultada per negar el sufragi actiu dels electors que s'inscriuen mentre que en el cas del vot pregat, tot i que no es tracti d'una pràctica habitual, en principi, això sí que pot passar.

La seva utilització és molt polèmica tot i estar limitada, en general, als electors residents fora d'una circumscripció o sobretot, d'un país determinat, com per exemple els residents a l'estranger. De fet, en els últims temps, la qüestió dels drets civils (inclosos, els polítics) de les poblacions emigrades (també anomenades comunitats transnacionals) ha generat una línia de debat en la ciència política.

A Espanya

Des de gener de 2011, els ciutadans espanyols residents a l'exterior, estan obligats a "pregar" el seu vot.[1] La reforma d'alguns articles de la legislació electoral espanyola (pactada pel Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, amb suport extern de Convergència i Unió) va obrir la porta a una pràctica que, des d'un primer moment (les eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011) va demostrar tenir uns acusats efectes en la participació electoral dels emigrants i expatriats espanyols: l'abstenció (que els detractors del vot pregat argüeixen que és "induïda") va créixer en totes les consultes per sobre del 90% del cens.[2]

Els problemes principals d'aquesta pràctica estan lligats, no només al "prec" en si, sinó a la multiplicació de tràmits per poder votar, a un escurçament irracional dels temps (sobretot, per als espanyols que resideixen fora de la Unió Europea, que és el cas de la meitat dels expatriats) i a la pràctica inexistència d'una publicitat institucional, didàctica i eficient, que expliqui correctament als electors com han de procedir. A més, hi ha un greuge comparatiu de facto, ja que tota aquesta situació, de moment, no la pateixen els espanyols residents en el territori nacional.[3]

En les eleccions autonòmiques andaluses de març de 2015 hi va haver un 3,5% de participació entre els emigrants andalusos censats, d'un total de 210.150 andalusos censats a l'estranger, tan sols van votar 7386.[4]

En les eleccions europees del 2014, només va participar un 1,84% dels gairebé dos milions de censats a l'estranger. En les eleccions generals de novembre del 2011 va participar un 4,95%, mentre que la participació dels expatriats a les eleccions generals espanyoles de 2008, abans de la llei votar un 31,74% dels censats.[5]

Els resultats de les darreres eleccions autonòmiques, generals i europees (2017 i 2019) indiquen que els darrers anys la participació ha caigut en picat pels errors del sistema i perquè bona part dels votants exteriors ni tan sols reben les butlletes de vot.[6][7]

Per aquest motiu, molts catalans a l'exterior es consideren "ciutadans de segona classe" tot i representar la població de la segona ciutat de Catalunya i deixen de participar en els comicis any rere any.[8]

Tots els òrgans de l'emigració, de totes les tendències polítiques, s'han mostrat, des de sempre, contraris a l'aplicació del vot pregat fora d'Espanya. No és casual: en els fets, la seva introducció, s'ha complementat altra vella problemàtica electoral de l'exterior: el sufragi passiu. De fet, a conseqüència de l'existència del Cens Electoral de Residents Absents, els ciutadans espanyols de l'exterior, pràcticament mai han pogut escollir a representants propis, que resideixin a l'exterior, coneguin les problemàtiques típiques de l'expatriació i defensin els seus interessos. Resulta per tant lògic que, des que el vot pregat va ser introduït, l'exigència de la seva anul·lació sola anar acompanyada de la reivindicació de la introducció de circumscripcions exteriors [9] en les diferents regions mundials amb població espanyola. Alguns experts en Dret Constitucional, com els professors Xavier Arbós o l'exmagistrat del TC Eugeni Gay, apunten que el vot pregat tal com actualment segueix plantejat, podria ser anticonstitucional.[10]

Referències

  1. ↑ Garea, Fernando «Aprobada la limitación del voto de los emigrantes» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-2011. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ El PSOE presenta una proposición no de ley para suprimir el voto rogado y crear una circunscripción propia para los españoles en el exterior, 4 de maig de 2012
  3. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20120403170504/http://transterrados.wordpress.com/2012/04/01/que-es-el-voto-rogado-porque-es-pertinente-reivindicar-su-derogacion-inmediata/
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.espanaexterior.com/region/64-Andalucia/noticia/349096-Podemos_se_impone_con_claridad_entre_los_residentes_en_el_extranjero_en_su_primera_aparicion_en_Andalucia
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.huffingtonpost.es/2014/12/26/voto-extranjero-rogado_n_6381778.html
  6. ↑ Ràdio, Catalunya. «Mireia Domenèch: "Un terç del vot exterior no arriba mai a les urnes"». [Consulta: 4 octubre 2020].
  7. ↑ Mas, Agustí. «Epíleg d'un vot exterior anunciat», 29-12-2017. [Consulta: 4 octubre 2020].
  8. ↑ Domènech i Bonet, Mireia. «21D, vot exterior, el retorn del via crucis?», 21-05-2019. [Consulta: 4 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «LA CIRCUNSCRIPCIÓN DEL EXTERIOR, 8 de febrer de 2013». Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 5 maig 2019].
  10. ↑ Domènech i Bonet, Mireia. «I si el "vot pregat" és anticonstitucional?», 21-05-2019. [Consulta: 4 octubre 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

  • QUÉ ES EL VOTO ROGADO?
  • Espanyols de segona: http://elpais.com/diario/2010/11/22/opinion/1290380408_850215.html
  • Espanyols a l'exterior, ciutadania amb espines: http://elpais.com/diario/2011/02/19/opinion/1298070005_850215.html
  • Intervenció al congrés de Joan Josep Nuet (ICV-EUiA) denunciant que el vot pregat és un "atemptat contra la democràcia", 2014.03.12. [1] .
  • Reportatge i entrevistes amb espanyols que no han pogut votar per culpa del vot pregat a Espanya. Programa Espejo Público d'Antena 3, 2015.05.21. [2] .