Wulver| Origen | Shetland  |
|---|
|
El wulver és una espècie de criatura de llop humanoide que forma part del folklore de les illes Shetland de la costa d'Escòcia.[1]
Història
El wulver es considerava generalment benèvol,[2][3] tot i que altres relats expliquen que es tornaven violents si es provocaven.[4] D'altra manera, eren simpàtics amb els habitants locals i eren coneguts per compartir els peixos que pescaven.[3][5] Generalment es descrivia com a gent peluda amb el cap de llop.[2][3] Altres relats afirmen que mai van ser humans.[5]
Jessie Saxby, a Shetland Traditional Lore escriu:[6]
| « | El wulver era una criatura com un home amb cap de llop. Tenia els cabells curts i castanys per tot ell. La seva llar era una cova excavada al costat d'un fort pendent, a mig camí d'un turó. No molestava a la gent si la gent no el molestava. Li agradava atrapar i menjar humans i tenia una petita roca a les aigües profundes que es coneix fins avui com la «Wulver's Stane». Allà s'asseia durant hores pescant. Es diu que deixava amb freqüència uns quants peixos per als pobres. | » |
Després d'haver investigat les tradicions folklòriques reunides principalment d'àrees gaèliques d'Escòcia,[7] una autoritat sobre trastorns congènits, Susan Schoon Eberly, ha especulat que els relats del wulver poden tenir una base en un ésser humà amb una condició mèdica; suggereix que pot ser la síndrome de Hunter.[8] Alguns han criticat aquest enfocament per no ser massa útil, afirmant que és a causa de la manca de descripció que es dona sobre el wulver i a altres criatures mitològiques, així com a la naturalesa de la tradició oral que canvia les descripcions al llarg del temps.[9]
Referències
- ↑ Bane, Theresa. Encyclopedia of Fairies in World Folklore and Mythology. McFarland, 2013. ISBN 978-1-4766-1242-3.
- ↑ 2,0 2,1 Allardice, Pamela. Myths, Gods and Fantasy: A Sourcebook. Prism Press, 1990, p. 224. ISBN 1853270520.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Briggs, Katherine Mary. A Dictionary of Fairies: Hobgoblins, Brownies, Bogies, and Other Supernatural Creatures (en anglès). Pantheon books, New York, 1976, p. 445–446. ISBN 0-394-40918-3.
- ↑ Narváez, Peter. The Good People: New Fairylore Essays (en anglès). Garland Pub, 1991, p. 243. ISBN 9780824071004.
- ↑ 5,0 5,1 «Six ancient myths from the Scottish islands» (en anglès). The Scotsman, 07-07-2016.
- ↑ Saxby, Jessia. Shetland Traditional Lore (en anglès). Grant and Murray, 1932, p. 141.
- ↑ Black, Ronald. The Gaelic Otherworld: John Gregorson Campbell's Superstitions of the Highlands and Islands of Scotland and Witchcraft and Second Sight in the Highlands and Islands (en anglès), 2005.
- ↑ Eberly, Susan Schoon «Fairies and the Folklore of Disability: Changelings, Hybrids and the Solitary Fairy» (en anglès). Folklore, 99(1), 1988, pàg. 58–77. DOI: 10.1080/0015587X.1988.9716425. JSTOR: 1259568.
- ↑ Schmiesing, Ann. Disability, Deformity, and Disease in the Grimms' Fairy Tales (en anglès). Wanye State University Press, 2014, p. 7. ISBN 978-0-8143-3841-4.
Vegeu també
Temes de la mitologia celta |
|---|
Part de {{Mitologies europees}} |
Temes generals |
|---|
| Conceptes | - Branca de plata
- Creu celta
- Curadmír
- Edat del ferro britànica
- Féth fíada
- Geis
- Imbas forosnai
- Loathly lady
- Terra bruta
- Triple mort
|
|---|
| Indrets | - Annwn
- Drom Asail
- Mag Mell
- Sídhe
- Tír na nÓg
|
|---|
| Armes | - Caledfwlch
- Claíomh Solais
- Dyrnwyn
- Fragarach
- Gáe Bulg
- Llança Lúin
|
|---|
| Festivals | - Beltane/Calan Mai
- Imbolc/Gwyl Fair
- Lughnasadh/Calan Awst
- Samhain/Calan Gaeaf
|
|---|
| Religió | |
|---|
|
|
|
|
|---|
Figures
mitològiques | | Bèsties | |
|---|
| Ocells | |
|---|
| Fades/Esperits | - Aos Sí
- Bean nighe
- Bodach
- Bou d'aigua
- Brownie
- Caoineag
- Cat sìth
- Cù Sìth
- Dunnie
- Each-uisge
- Ghillie Dhu
- Glaistig
- Homes blaus del Minch
- Kelpie
- Nen canviat
- Nuckelavee
- Nuggle
- Sea Mither
- Selkie
- Seonaidh
- Shellycoat
- Tangie
- Trow
- Wirry-cow
|
|---|
| Sirenes | |
|---|
| Gnoms | |
|---|
| Follets | |
|---|
| Gegants | |
|---|
|
|---|
Governants
i guerrers | |
|---|
|
|
|
|
|---|
| General | |
|---|
Llegenda de
la villa d'Ys | - Corentin de Quimper
- Gradlon
- Guénolé de Landévennec
- Dahut
- Malgven
- Morvarc'h
- Ys
|
|---|
Llegenda
artúrica | |
|---|
Figures
mitològiques | - Ahès
- Ankú
- Annard Noz
- Bugul-noz
- Fada de les houles
- Fada Margot
- Fions
- Groac'h
- Jetin
- Korrigan
- Morgan
- Tréo-Fall
|
|---|
| Personatges | |
|---|
|
|
|
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}} |
