Neodruïdisme

L'awen, símbol del neodruïdisme
Tres neodruidesses.

El neodruïdisme és un moviment basat en la reconstrucció i adaptació del druïdisme antic que, a més de la religió, era el fonament de la civilització celta.[1][2][3] El druida tenia, entre altres, les funcions de sacerdot, jutge i conservador de les tradicions.

El moviment actualment es divideix en diversos grups o ordes que no comparteixen exactament els mateixos ritus i creences.[4]

Alguns participants d'aquest moviment l'entenen com una religió, altres com una via espiritual o una activitat cultural.

El nombre d'adeptes s'estima en uns dos milions de persones dividides en diverses obediències o faccions, principalment entre els països de tradició celta i els Estats Units (The Mother Grove) i el Canadà.

Orígens del druïdisme

  • A partir del final de l'edat mitjana es va produir entre els pobles amb un substrat celta (la Gran Bretanya i la Bretanya principalment) una revalorització de la cultura celta antiga.
  • John Toland (1669-1722), un escriptor lliurepensador nascut a Irlanda del Nord, va ser un dels principals inspiradors dels rituals druídics de diverses lògies de la maçoneria, la primera de les quals sembla que va ser The Druid Universal Bond (Germandat Universals dels Druides) l'any 1717.
  • El 21 de juny de 1792 l'escriptor en gal·lès Iolo Morganwg, creador de la doctrina i els ritus del neodruïdisme, va reunir a Londres el primer Gorsedd Beirdd Ynis Prydain (Reunió de Bards de la Gran Bretanya).[5]
  • El 1899, a la Bretanya continental es va fundar el Gorsedd bretó.
  • A partir de 1950 el neodruïdisme va experimentar un notable creixement i es va estructurar en diferents nous ordes.

Alguns aspectes i rituals del neodruïdisme

  • Els especialistes en el druïdisme antic sostenen que la interpretació d'aquesta religió per part del neodruïdisme no s'ajusta exactament a la religió dels druides clàssics (els druides antics només utilitzaven l'escriptura amb finalitats funeràries i els testimonis antics són principalment d'autors romans). Algunes formacions neodruïdistes reconeixen obertament que no volen fer una rèplica del passat.
  • El neodruïdisme utilitza el símbol del Triskell o Tribann, tres ratlles verticals separades convergents cap amunt.
  • Hi ha tres graus d'iniciació: el bard, el vat i el druida, que tenen característiques diferents que les de cantant o poeta que tenien en el druïdisme antic.
  • Reverència per la natura.
  • Politeisme basat en els déus dels celtes.
  • Eclecticisme.
  • Reunions a l'aire lliure, de vegades en una data calculada astrològicament, abillats amb túniques.
  • Cants religiosos.
  • Consum ritual de whisky (uisce beatha: "aigua de vida" en llengua celta)

Simbologia neodruídica

  • Trisquell
    Trisquell
  • Awen
    Awen
  • Triquetra
    Triquetra
  • Art celta trobat a l'entrada de Newgrange a Irlanda
    Art celta trobat a l'entrada de Newgrange a Irlanda
  • Triquetra a les pedres de Funbo, en la Universitat d'Uppsala.
    Triquetra a les pedres de Funbo, en la Universitat d'Uppsala.
  • Coberta del Pou del Calze a Glastonbury
    Coberta del Pou del Calze a Glastonbury
  • Selecció de talles del castro de Santa Tecla.
    Selecció de talles del castro de Santa Tecla.

Referències

  1. A Reformed Druid Anthology.
  2. Orr 2000.
  3. Nichols 1990.
  4. Harvey 2007. p. 17.
  5. Harvey 2007. p. 22.

Bibliografia

  • Adler, Margot. Drawing Down the Moon: Witches, Druids, Goddess-Worshippers and Other Pagans in America (revised edition). Londres: Penguin, 2006. ISBN 978-0-14-303819-1. 
  • Clifton, Chas S. Her Hidden Children: The Rise of Wicca and Paganism in America. Oxford and Lanham: Altamira, 2006. ISBN 978-0-7591-0202-6. 
  • Harvey, Graham. Listening People, Speaking Earth: Contemporary Paganism (second edition). Londres: Hurst & Company, 2007. ISBN 978-1-85065-272-4. 
  • Hutton, Ronald. Blood and Mistletoe: The History of the Druids in Britain. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2009. ISBN 978-0-300-14485-7. 
  • MacCulloch, J. A.. The Religion of the Ancient Celts. Edinburgh, Scotland: T. & T. Clark, 1911. 

Enllaços externs

  • L'Arbrat Sagrat Arxivat 2008-09-17 a Wayback Machine.
  • Xarxa Druídica
  • ¿ Que es el druidismo ?
  • Orde Druida Fintan
  • Germandat Druida Dun Ailline
  • Web dedicada al paganisme
  • Vegeu aquesta plantilla
Moviments
Sincrètics
  • Adonisme
  • Cristianisme i neopaganisme
  • Església de Tots els Móns
  • Església d'Afrodita
  • Moviment de la Deessa
  • Neodruïdisme
  • Anastasianisme dels Cedres Sonors
  • Bruixeria
    • Cocranisme
    • Feri
    • Stregheria
    • Wicca
    • Bruixeria europea
  • Zuisme
Ètnics
  • Afroasiàtic:
  • Canari (Berber)
  • Egipci
  • Semític
  • Caucàsic
    • Abkhaz
    • Circassià
  • Uràlic:
  • Hongaresa
  • Uràlic
    • Estonià
    • Finès
    • Mari
    • Mordvin
    • Udmurt
Enfocaments
  • Religió ètnica
  • Religió natural
  • Neoxamanisme
  • Neotribalisme
  • Moviments Neo-völkisch
  • Reclamació
  • Escola tradicionalista
  • Esoterisme occidental
  • Filosofia occidental
Per regió
  • Austràlia
  • Europa germànica
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Europa llatina
  • Escandinàvia
  • Sud-àfrica
  • Regne Unit
  • Estats Units
Articles relacionats
  • Vegeu aquesta plantilla
Temes de la mitologia celta
Part de {{Mitologies europees}}
Temes generals
Conceptes
  • Branca de plata
  • Creu celta
  • Curadmír
  • Edat del ferro britànica
  • Féth fíada
  • Geis
  • Imbas forosnai
  • Loathly lady
  • Terra bruta
  • Triple mort
Indrets
  • Annwn
  • Drom Asail
  • Mag Mell
  • Sídhe
  • Tír na nÓg
Armes
  • Caledfwlch
  • Claíomh Solais
  • Dyrnwyn
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Llança Lúin
Festivals
Religió
Creences
Vocacions
Deïtats
Supraregional
Britannia
  • Abandinus
  • Alaisiagae
  • Ancasta
  • Andraste
  • Belatucadros
  • Britannia
  • Cocidius
  • Coventina
  • Iouga
  • Latis
  • Nodens
  • Ricagambeda
  • Satiada
  • Senuna
  • Sulis
  • Vinotonus
  • Verbeia
  • Veteris
Gallia Aquitania
  • Abellio
  • Baco
  • Fagus
Gallia Belgica
Gallia Celtica
  • Anvallus
  • Atepomarus
  • Bricta
  • Icaunis
  • Luxovius
  • Nemetona
  • Moritasgus
  • Mullo
  • Naria
  • Robor
  • Sequana
  • Souconna
  • Smertrios
  • Telo
Gallia Cisalpina
  • Ambisagrus
Gallia Narbonensis
  • Artaius
  • Buxenus
  • Cathubodua
  • Lero et Lerina
  • Nemausus
  • Rudianos
Germania Inferior
  • Matronae Aufaniae
  • Gebrinius
  • Nehalennia
Gal·lècia
Figures
mitològiques
Governants
i guerrers
Cicle
mitològic
Figures
sobrenaturals
Tuatha Dé
Danann
Fomhoraigh
Altres
Invasors
Fir Bolg
  • Aengus mac Umor
  • Eochaid mac Eirc
  • Fiacha Cennfinnán
  • Fodbgen
  • Gann-Genann-Sengann
  • Rinnal
  • Rudraige
  • Sláine
  • Sreng
Milesians
  • Amergin Glúingel
  • Breogán
  • Éber
  • Érimón
  • Fénius Farsaid
  • Goídel Glas
  • Lámfhind
  • Míl
  • Scota
Criatures
  • Aes Síde
  • Enbarr
  • Failinis
  • Glas Gaibhnenn
Objectes
  • Areadbhar
  • Quatre Tresors
  • Fragarach
  • Lúin de Celtchar
  • Uaithne
Indrets
  • Més enllà
  • (Mag Mell
  • Tír na nÓg
  • Tech Duinn)
  • Brú na Bóinne
  • Pou de Connla
  • Tomba de Fintan
  • Teamhair
  • Toraigh
  • Uisneach
Texts
Cicle de
l'Ulster
Ulster
  • Conchobar mac Nessa
  • Amergin mac Eccit
  • Athirne
  • Blaí Briugu
  • Bricriu
  • Cathbad
  • Celtchar
  • Cethern mac Fintain
  • Conall Cernach
  • Cruinniuc
  • Cú Chulainn
  • Cúscraid
  • Deichtine
  • Deirdre
  • Fedelm
  • Fedlimid
  • Findchóem
  • Furbaide
  • Láeg
  • Leabharcham
  • Lóegaire Búadach
  • Mugain
  • Neas
  • Naoise
  • Sencha
  • Súaltam
Exiliats de
l'Ulster
  • Cormac Cond Longas
  • Dubthach Dóeltenga
  • Fergus mac Roích
Connacht
  • Medb
  • Ailill Finn
  • Ailill mac Máta
  • Bélchú
  • Cet mac Mágach
  • Etarcomol
  • Ferdiad
  • Findabair
  • Flidais
  • Fráech
  • Mac Cécht
  • Nera
Munster
  • Cú Roí
  • Conganchnes mac Dedad
  • Lugaid mac Con Roí
Altres
  • Achall
  • Aífe
  • Bláthnat
  • Conaire Mór
  • Cairbre Nia Fer
  • Connla
  • Dáire mac Fiachna
  • Emer
  • Éogan mac Durthacht
  • Erc mac Cairpri
  • Fedelm
  • Fir Fálgae
  • Forgall Monach
  • Garb mac Stairn
  • Lugaid Riab nDerg
  • Mesgegra
  • Nechtan Scéne
  • Scáthach
  • Uathach
Figures
sobrenaturals
Criatures
Armes
  • Caladbolg
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Lúin de Celtchar
Indrets
Texts
  • Aided Óenfhir Aífe
  • Compert Con Culainn
  • Fled Bricrenn
  • El Porc de Mac Da Thó
  • Mesca Ulad
  • Scéla Conchobair
  • Serglige Con Culainn
  • Táin Bó Cúailnge
  • Táin Bó Flidhais
  • Tochmarc Emire
  • Tochmarc Étaíne
  • Togail Bruidne Dá Derga
Cicle
fenià
Figures
sobrenaturals
Fianna
  • Caílte
  • Conán mac Lia
  • Conán mac Morna
  • Cumhall
  • Diarmuid
  • Fionn
  • Goll
  • Liath Luachra
  • Oisín
  • Oscar
Altres
  • Bodhmall
  • Cairbre Lifechair
  • Cas Corach
  • Cormac mac Airt
  • Dáire
  • Fíacha Sroiptine
  • Finn Eces
  • Fintan mac Bóchra
  • Gráinne
  • Liath Luachra
  • Muirne
  • Tadg mac Nuadat
Criatures
  • Airitech
  • Caoránach
  • Enbarr
  • Salmó del Coneixement
Indrets
Texts
  • Fotha Catha Chnucha
  • Els Fets de Juventut de Fionn
  • Fionn i Gráinne
  • La Persecució de Diarmuid i Gráinne
  • Cath Gabhra
  • Agallamh na Seanórach
  • Agallamh Bheag
  • Fianshruth
  • Cath Finntrágha
Figures
mitològiques
Bèsties
Ocells
  • Boobrie
Fades/Esperits
  • Aos Sí
  • Bean nighe
  • Bodach
  • Bou d'aigua
  • Brownie
  • Caoineag
  • Cat sìth
  • Cù Sìth
  • Dunnie
  • Each-uisge
  • Ghillie Dhu
  • Glaistig
  • Homes blaus del Minch
  • Kelpie
  • Nen canviat
  • Nuckelavee
  • Nuggle
  • Sea Mither
  • Selkie
  • Seonaidh
  • Shellycoat
  • Tangie
  • Trow
  • Wirry-cow
Sirenes
Gnoms
  • Peck
  • Redcap
Follets
  • Bauchan
Gegants
Governants
i guerrers
Texts i contes
Mabinogion
  • Pwyll Pendefig Dyfed
  • Branwen ferch Llŷr
  • Manawydan fab Llŷr
  • Math fab Mathonwy
Matèria de
Bretanya
  • Culhwch i Olwen
  • Preiddeu Annwfn
  • Owain, o La Dama de la Font
  • Geraint i Enid
  • Peredur fill d'Efrawg
  • El somni de Rhonabwy
  • Geraint fill d'Erbin
Altres
  • Llibre de Taliesin
  • Cad Goddeu
  • Tríades Gal·leses
  • El somni de Macsen Wledig
  • Englynion i Beddau
  • Contes de gegants
  • Lludd i Llefelys
Personatges
  • Afaon fab Taliesin
  • Amaethon
  • Arawn
  • Arianrhod
  • Artús
  • Afallach
  • Beli Mawr
  • Bleiddwn
  • Blodeuwedd
  • Bedwyr
  • Bendigeidfran
  • Branwen
  • Cai
  • Caradog ap Bran
  • Caswallawn
  • Ceridwen
  • Cigfa
  • Creiddylad
  • Culhwch
  • Cyhyraeth
  • Cyledr Wyllt
  • Cymidei Cymeinfoll
  • Cynon
  • Dôn
  • Drudwas
  • Dylan ail Don
  • Dywel fab Erbin
  • Edern ap Nudd
  • Efnysien
  • Elen
  • Elffin ap Gwyddno
  • Eliwlod
  • Eufydd
  • Euroswydd
  • Geraint
  • Gilfaethwy
  • Glewlwyd Gafaelfawr
  • Goewin
  • Gofannon
  • Goreu fab Custennin
  • Gronw Pebr
  • Gwawl
  • Gwern
  • Gwrhyr
  • Gwyddno Garanhir
  • Gwydion
  • Gwyn ap Nudd
  • Gwythyr
  • Gwalchmei
  • Hafgan
  • Hefeydd
  • Hueil mab Caw
  • Hychddwn
  • Hyddwn
  • Iddog ap Mynio
  • Idris
  • Llefelys
  • Lleu
  • Llyr
  • Lludd
  • Llwyd
  • Mabon
  • Madoc ap Uthyr
  • Macsen Wledig
  • Mallt-y-Nos
  • Manawydan
  • Math
  • Matholwch
  • Menw
  • Modron
  • Morfydd
  • Morfran
  • Nisien
  • Olwen
  • Penarddun
  • Penpingion
  • Peredur
  • Pryderi
  • Pwyll
  • Rhiannon
  • Saint Cyllin
  • Saint Eigen
  • Sanddef
  • Seithenyn
  • Taliesin
  • Tegid Foel
  • Teyrnon
  • Ysbaddaden
Animals i
criatures
  • Adar Llwch Gwin
  • Adar Rhiannon
  • Afanc
  • Cavall (Cafall, Cabal)
  • Ceffyl Dwr
  • Cewri
  • Coblynau
  • Coraniaid
  • Cwn Annwn
  • Cyhyraeth
  • Dreigiau
  • Gwyllgi
  • Gwyllion
  • Llamhigyn y Dwr
  • Morgens
  • Plentyn Newid
  • Pwca
  • Twrch Trwyth
  • Tylwyth Teg
Indrets
Miscel·lània
  • Excalibur (Caledfwlch)
  • Calderó del renaixement
  • Llech Ronw
  • Tretze Tresors de l'illa de Bretanya
General
Llegenda de
la villa d'Ys
  • Corentin de Quimper
  • Gradlon
  • Guénolé de Landévennec
  • Dahut
  • Malgven
  • Morvarc'h
  • Ys
Llegenda
artúrica
Figures
mitològiques
  • Ahès
  • Ankú
  • Annard Noz
  • Bugul-noz
  • Fada de les houles
  • Fada Margot
  • Fions
  • Groac'h
  • Jetin
  • Korrigan
  • Morgan
  • Tréo-Fall
Personatges
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}}