Mitologia celta

Part d'una sèrie de
Mitologia celta
Politeisme Deïtats (Llista) Animisme
Mitologia gaèlica
Irlandesa Escocesa Tuatha Dé Fomhoraigh Mitologia i folklore de les Hèbrides Cicle Mitològic Cicle de l'Ulster Cicle dels Fianna
Mitologia britònica
Gal·lesa Bretona Còrnica Religió de l'Edat de ferro britànica Mabinogion Matèria de Bretanya Trioedd Ynys Prydein
Conceptes
Més enllà Part del campió Geis Imbas forosnai Dama repugnant Boirina màgica Arbres sagrats Transformació Branca d'argent Triple mort Erm Pou de saviesa
Vocacions religioses
Druides Bards Vates
Festivals
Samhain Calan Gaeaf Imbolc Gwyl Fair Beltane Calan Mai Lughnasadh Calan Awst
Categoria

La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.^[1] El seu panteó estava format per diversos déus i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'Imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana, principalment pels textos escrits per monjos cristians.^[2]

És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els déus solien aparèixer-se com a tals^[3] i parlen amb saviesa; i en els santuaris n'hi ha, cosa que prova que realitzaven sacrificis humans.^[4]

Tenien animals considerats sagrats perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el porc mascle.^[3]

Llista de personatges de la mitologia celta

Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.

Divinitats

• Adraste o Andraste, "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britànnia, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
• Aife, germana de la dea Scathach, que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
• Angus
• Balar
• Brigid és la dea celta de la inspiració.
• Cernunnos
• Dana o Danu o Anu-Danu^[5] era la dea mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la deessa Danu).
• Dagda
• Dian Cech
• Epona o Rosette és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
• Goibniu
• Hesus, el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
• Lugh
• Morrigan o Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció.
• Nemetona és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
• Scathach era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
• Sirona, era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
• Yun

Reis

• Breogan és el nom d'un mític rei celta de Galícia.

Classe sacerdotal

La classe sacerdotal estava composta per tres rols: els druides, els bards i els fili i els vats. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques. Els druides oficiaven els rituals i transmetien la tradició religiosa. Els vats realitzaven presagis i disposaven de facultats profètiques.

Altres personatges

• banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.

Cosmologia

El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.

El disc del mig, l'Abred, és el món humà en el qual estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.

El disc inferior és l'Annw, la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l'energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.

Vegeu també

• Llista de cràters d'Europa
• Nemeton
• Samhain
• Triskell

Referències

Bibliografia

• Rodríguez Santidrián, Pedro. «Celtas, Religión de los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 102-103. ISBN 84-7838-400-6. 
• d'Arbois de Jubainville, Henri. El ciclo mitológico irlandés y la mitología céltica (en castellà). Traducció: Santiago, Alicia. Barcelona: Edicomunicación, S.A., 1986. D.L. B-26337-1986. ISBN 84-7672-048-3. 
• De Toro, Suso. El pueblo de la niebla. Un viaje en el tiempo por la cultura celta. (en castellà). Madrid: Grupo Santillana, maig 2000. DL M. 16117-2000. ISBN 84-03-09197-4. 
• Ross, Anne; Garland, Roger; Sibbick, John. Mitologia cèltica. Druides, déus i herois. Traducció: Fontcuberta, Joan. 2a ed. Barcelona: Editorial Barcanova, 1990. D.L. M-25641-1990. ISBN 84-7533-375-3. 
• Vegeu la Bibliografia sobre mitologia celta.

Enllaços externs

• CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology Arxivat 2006-09-04 a Wayback Machine. (anglès)