Zahirisme

El zahirisme (de l'àrab الظاهرية, aẓ-ẓāhiriyya, ‘interpretació literal de l'Alcorà’[1]) va ser una escola de pensament i de jurisprudència (màdhhab) islàmica sorgida a Isfahan (Pèrsia) a finals del segle ix seguint els ensenyaments de Dàwud ibn Khàlaf († 883). Es caracteritzava per considerar que només era vàlida la interpretació literal de l'Alcorà i dels hadits, acceptant amb molta reticència els mètodes tradicionals del fiqh o jurisprudència islàmica com ara l'ijmà (el consens) o el taqlid (l'obediència a la tradició), i sent aferrissadament hostil a la utilització del qiyàs (l'analogia aplicada a la comprensió dels texts sagrats).[2]

Aquest ensenyament es va estendre ràpidament, tot i que no va perdurar fins més enllà del segle xiv, quan sembla que es va dissoldre en el hanbalisme.[2] Durant un període de 15 anys, però, durant el regnat del soldà almohade Yaqub al-Mansur, va ser l'escola oficial de jurisprudència a l'Àndalus, indret on va ser promogut en gran manera pel filòsof i erudit cordovès Ibn Hazm.

En els temps moderns, la simplicitat interpretativa preconitzada pel zahirisme ha trobat ressò en moviments com el salafisme o l'islamisme polític.[2]

Referències

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «ظهر». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Lexicorient Arxivat 2010-12-16 a Wayback Machine. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Islam
Creences i pràctiques
Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí
Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge)  · gihad  · alimentació  · indumentària  · celebracions
Texts i lleis
Escoles jurídiques
Corrents de l'islam
Història
Islam sociopolític
Altres nocions
Umma  · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa)  · cultura  · art  · arquitectura  · banderes  · literatura  · ciència  · calendari musulmà  · títols islàmics