Antonio Tabucchi

Infotaula de personaAntonio Tabucchi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Antonino Tabucchi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióUniversitat de París
Universitat de Pisa
Scuola Normale Superiore de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura portuguesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Siena
Bolonya
Gènova Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor i professor
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –  25 març 2012 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Siena
Universitat de Bolonya
Universitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSilvio Guarnieri Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1984) Indian Nocturne (en) Tradueix
  • (1994) Pereira Maintains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0846103 Allocine: 73610 Allmovie: p113493 TMDB.org: 1058168
Musicbrainz: 9c932d12-5742-42e9-aa07-02eac0fd3d33 Discogs: 2360321 Goodreads author: 64456 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Tabucchi (Vecchiano, província de Pisa, 24 de setembre de 1943 - Lisboa, 25 de març del 2012) fou un escriptor italià, professor de llengua i literatura portugueses en la Universitat de Siena.[1]

Visceralment enamorat de Portugal, era el millor coneixedor, crític i traductor italià de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. Tabucchi conegué l'obra de Pessoa en els anys seixanta, en La Sorbona, li fascinà de tal forma que al seu retorn a Itàlia acudeix a classes de portuguès per comprendre millor el poeta. Els seus llibres han estat traduïts en divuit països. Amb Maria José de Lancastre, la seva esposa, va traduir a l'italià moltes de les obres de Pessoa.

Va escriure, a més, un llibre d'assajos i una comèdia teatral sobre Pessoa. Va obtenir el premi francès "Médicis étranger" per la seva novel·la Notturno Indiano, i el premi Campiello per Afirma Pereira. Alguns dels seus llibres més coneguts són Notturno Indiano, Piccoli equivoci senza importanza, Un baule pieno di gente, Gli ultimi tre giorni di Fernando Pessoa, Afirma Pereira, La testa perduta di Damasceno Monteiro i Si sta facendo sempre più tardi. Diversos dels seus llibres han estat duts al cinema, entre els quals destaca Afirma Pereira, en què Marcello Mastroianni destaca en una de les seves últimes interpretacions, el 1995, només un any abans de la defunció del gran actor italià. El 2004 Tabucchi va rebre a Espanya el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.

Va morir el 2012 a Lisboa als 68 anys.[2] Pòstumament, va publicar-se a Feltrinelli, Milà, la novel·la Per Isabel. Un mandala (2013), traduïda al català per Teresa Muñoz Lloret (Ed. 62, 2014) i al castellà per Carlos Gumpert (Anagrama, 2014).

Bibliografia


  • Piazza d'Italia - 1975
  • Il Gioco del Rovescio - 1981
  • Donna di Porto Pim e Altre Storie - 1983
  • Notturno Indiano - 1984
  • Piccoli Equivoci Senza Importanza - 1985
  • Requiem: un'Allucinazione - 1992
  • Afirma Pereira - 1994 (Premi Aristeion, 1997)
  • La testa perduta di Damasceno Monteiro - 1997
  • La gastrite di Platone - 1998
  • Relato: Teatro
  • Per Isabel. Un mandala - 2013

Bibliografia publicada en català

  • Nocturn a l'Índia
  • Piazza d'Itàlia - 1998
  • El cap perdut de Damasceno Monteiro - 2001
  • Afirma Pereira - 2001
  • Rèquiem. Una al·lucinació - 2001
  • Es va fent més i més tard - 2002
  • Dona de Porto Pim - 2003
  • Tristano es mor - 2004
  • Somnis de somnis. Els tres últims dies de Fernando Pessoa
  • La gastritis de Plató
  • Per a Isabel. Un mandala - 2014

Premis i reconeixements

Referències

  1. ↑ «Antonio Tabucchi». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
  2. ↑ Mor a Lisboa l'escriptor italià Antonio Tabucchi als 68 anys
  3. ↑ Versió catalana: Nocturn a l'India. Alzira: Bromera,1992. Traducció de Joan Francesc Mira.


Premis i fites
Precedit per:
Iñaki Gabilondo 		Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
2004 		Succeït per:
Juan José Millás
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Viareggio
1930s
  • Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930)
  • Corrado Tumiati (1931)
  • Antonino Foschini (1932)
  • Achille Campanile (1933)
  • Raffaele Calzini (1934)
  • Mario Massa – Stefano Pirandello (1935)
  • Riccardo Bacchelli (1936)
  • Guelfo Civinini (1937)
  • Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938)
  • Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s
Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s
Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s
Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s
Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s
Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s
Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s
Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s
Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s
Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)
Registres d'autoritat
Bases d'informació