Riccardo Bacchelli

Infotaula de personaRiccardo Bacchelli

(1969) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Monza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCertosa di Bologna Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor, periodista, dramaturg, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Accademia Nazionale dei Lincei
Accademia della Crusca Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Premi Viareggio
  •  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0995911 TMDB.org: 238463
Musicbrainz: b1178a8e-36b1-4d0a-b328-41eed99fc114 Discogs: 4729240 Modifica el valor a Wikidata

Riccardo Bacchelli, AFI [rikˈkardo bakˈkɛlli] (Bolonya, 19 d'abril de 1891 - Monza, 8 d'octubre de 1985) fou un escriptor i dramaturg italià, i un dels principals autors de novel·les històriques del segle xx. Va ser nominat al Premi Nobel de Literatura vuit vegades.[1]

Biografia

Escriptor precoç i prolífic, Riccardo Bacchelli es va fer famós en la novel·la, la poesia, el teatre, la música i la crítica literària, el periodisme, l'assaig històric, la narració de viatges, la traducció, l'estudi dels clàssics italians i estrangers.

El 1911, als vint anys, va publicar la seva primera novel·la Il Filo meraviglioso di Lodovico Clò. Durant la Primera Guerra Mundial, va lluitar com a voluntari, amb el rang d'oficial d'artilleria.

El 1919, funda amb Cardarelli i cinc altres « savis » la revista literària La Ronda en la qual publicarà nombrosos articles.

El 1923, va abandonar Bolonya per instal·lar-se a Florència (i després a Roma). De 1941 a 1944 va ser membre de la Reale Accademia d'Italia, membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei a Roma així com de l'Accademia della Crusca.

Després de la Segona Guerra Mundial, Riccardo Bacchelli entrarà en el misticisme religiós,que li haurà d'inspirar diverses obres. També va ser membre de diverses acadèmies, doctor honorari de diverses universitats, oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana i cavaller de la Gran Creu del mateix orde.[2][3]

Principals obres

  • Il Filo meraviglioso di Lodovico Clò (1911)
  • Poemi lirici (1914)
  • Memorie del tempo presente (1919), escrita al front durant la guerra
  • Amleto (1919), drame
  • Lo sa il tonno (1923), faula satírica
  • Il Diavolo al Pontelungo (1927), novel·la històrica
  • La citta' degli amanti (1929), novel·la
  • Il mulino del Po : la novel·la més famosa de Riccardo Bacchelli, escrita entre 1938 i 1940. Àmplia epopeia històrica que explica la història d'una família, els Scacerni, a partir de 1812 (la retirada de Rússia de les tropes napoleòniques) al 1918 (fi de la Primera Guerra Mundial). La novel·la es divideix en tres parts: Dio ti salvi, La miseria viene in barca i Mondo vecchio sempre nuovo
  • Il Pianto del figlio di Lais (1945), novel·la d'inspiració bíblica
  • L'Alba dell'ultima sera (1949), teatre
  • I Tre schiavi di Giulio Cesare (1957), novel·la històrica
  • Non ti chiamerò più padre (1959), novel·la històrica
  • Il Coccio di terracotta (1966), novel·la d'inspiració bíblica
  • L'Afrodite (1969), novel·la

Citacions famoses[4][5]

La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites.
Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.
  • I figlioli imparano sempre assai più cose di quelle insegnate; e sono i figlioli a conoscere i genitori, non il contrario / Els nens sempre aprenen moltes més coses de les ensenyades; i són els fills els que coneixen els seus pares, no al revés.
  • Anche la miseria è un'eredità / Fins i tot la misèria és un llegat.
  • La scienza è esperienza concentrata / La ciència és experiència concentrada.
  • In tempi di scarsi denari abbondano i consigli / En temps d'escassetat de diners abunden els consells.
  • Non è elegante quando si ha una superiorità, farla notare, ma è da screanzati mettere uno nella necessità di farla rilevare / No és elegant, quan es té una superioritat, fer-la notar; però és de mala educació posar algú en la necessitat de fer-la palesar.
  • L'educazione non è mai troppa / L'educació mai no és massa.
  • La verità è come il cauterio del chirurgo: brucia, ma risana / La veritat és com el cauteri del cirurgià: crema, però cura.
  • Ogni rivoluzione politica si riduce nell'andare a imparare quello che gli altri, che c'erano prima, sapevano da troppo tempo / Cada revolució política es redueix a aprendre allò que els altres, que hi eren abans, ja sabien des de feia massa temps.

Bibliografia

  • Leonardo Bragaglia. Persiani Editore. Riccardo Bacchelli e il Teatro (en italià), 2010. ISBN 9788896013106. .
  • Giorgio Mario Bergamo - Il mio Bacchelli .Verona, Stamperia Valdonega,1998.
  • (anglès) Vittorio Frigerio, « The 'Illuminatus!’ Trilogy and Bacchelli's ‘Il sommergibile’: Literary Synchronicity and the Case of the Disappearing Anarchist », ParaDoxa. Vol. 4, No. 9, 1998, p. 103-118.
  • Claudia Masotti, Mario Saccenti, Maurizio Vitale. Casa Editrice Le Lettere,Collana Bibliotheca. Uno scrittore nel Tempo. Bibliografia di Riccardo Bacchelli (en italià), 2001. 
  • Mario Saccenti. Edizioni Fiorini. Bacchelli. Terra d'Emilia (en italià), 2002. .
  • Mario Saccenti. Casa Editrice Le Lettere, Collana Bibliotheca. Bacchelli. Memoria e invenzione (en italià), 2000. 

Referències

  1. ↑ «Nomination Database». www.nobelprize.org. [Consulta: 20 abril 2017].
  2. ↑ Lloc web del Quirinale
  3. ↑ Lloc web del Quirinale
  4. ↑ frasicelebri.it
  5. ↑ le-citazioni.it

Enllaços externs

  • (italià) Riccardo Bacchelli, al Dizionario biografico degli italiani, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
  • (italià) Bibliografia italiana de Riccardo Bacchelli, al catàleg Vegetti de la literatura fantàstica, Fantascienza.com.
  • (anglès) Riccardo Bacchelli, a Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
  • (italià) Riccardo Bacchelli – Biblioteca de l'Archiginnasio de Bolonya[Enllaç no actiu], a badigit.comune.bologna.it.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Viareggio
1930s
  • Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930)
  • Corrado Tumiati (1931)
  • Antonino Foschini (1932)
  • Achille Campanile (1933)
  • Raffaele Calzini (1934)
  • Mario Massa – Stefano Pirandello (1935)
  • Riccardo Bacchelli (1936)
  • Guelfo Civinini (1937)
  • Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938)
  • Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s
Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s
Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s
Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s
Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s
Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s
Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s
Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s
Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s
Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)
Registres d'autoritat
Bases d'informació