Renata Viganò

Infotaula de personaRenata Viganò
Biografia
Naixement17 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat Italiana
Activitat
OcupacióEscriptora
Partisana italiana
MovimentNeorealisme
Obra
Primeres obresGinestra in fiore (1912)
Obres destacables
L'Agnese va a morire (1949)
Família
CònjugeAntonio Meluschi
Premis
  • (1949)  Premi Viareggio, per l'obra L'Agnese va a morir Modifica el valor a Wikidata

Renata Viganò (Bolonya, 17 de juny de 1900 - Bolonya, 23 d'abril de 1976) va ser una escriptora i partisana italiana.

Escriptora precoç, en 1912,[1] amb tan sols 12 anys, va aconseguir publicar la seva primera col·lecció de poemes, Ginestra in fiore (Genista en flor), seguida per Piccola Fiamma (Petita flama) en 1915, però va aconseguir certa notorietat el 1949 amb L'Agnese va a morire (L'Agnese va a morir), una de les novel·les neorealistes de ficció més intenses inspirada en la Resistència italiana durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia

Renata Viganò estava fascinada per la literatura des de la seva infància i somniava ser metgessa quan fos gran. No obstant això, degut a les successives dificultats econòmiques de la seva família, no va poder finalitzar els estudis en l'escola secundària. Amb un sentit de sacrifici i una maduresa precipitada i no desitjada, va entrar en el món laboral com ajudant i després com infermera en els hospitals de Bolonya. Aquest compromís amb els necessitats no li va impedir escriure articles literaris, poemes i contes per a diaris i revistes, fins al 8 de setembre de 1943.

Amb la signatura de l'armistici entre Itàlia i les forces aliades, la seva vida va donar un gir existencial; amb el seu marit Antonio Meluschi i el seu fill, la infermera-escriptora va participar en la lluita partisana com missatgera, infermera i col·laboradora en la premsa clandestina. La seva literatura posterior va quedar impregnada d'aquest període incòmode però ple d'un sa idealisme existencial. La novel·la L'Agnese va a morire (1949), traduïda a catorze idiomes, representa el punt més alt; va guanyar el segon premi Viareggio i va ser el tema de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Giuliano Montaldo. La novel·la narra les vivències dels partisans amb una simplicitat honesta d'un cronista i un esperit de sincera adhesió als esdeveniments; en els anys de la postguerra es va considerar un exemple, un testimoni de la narrativa neorealista.[2][3]

Val la pena recordar que, entre les obres de Viganò, almenys hi ha dos llibres més sobre el tema de la Segona Guerra Mundial: Donne della Resistenza (Les dones de la Resistència,1955), vint afectuosos retrats d'antifeixistes bolonyesos caiguts, i Matrimonio in brigata (Matrimoni en la brigada, 1976), una col·lecció d'històries de partisans, publicada al mateix any que l'escriptora va morir.

Dos mesos abans de la seva mort, a Renata Viganò va ser guardonada amb el Premio giornalistico Bolognese del mese (Premi de periodisme bolonyès del mes), a causa de la seva estreta relació amb la realitat popular de la ciutat.[4]

Obres

  • L'Agnese va a morire (1949). Publicada en català per l'Editorial Afers amb el títol L'Agnese va a morir, l'any 2021. ISBN 9788418618017.[2]
  • Mondine (1952)
  • Arriva la cicogna (1954)
  • Donne della Resistenza (1955)
  • Ho conosciuto Ciro (1959)
  • Una storia di ragazze (1962)
  • Matrimonio in brigata (1976)

Referències

  1. ↑ Viganò, Renata. L'Agnese va a morire. Einaudi, 2016, p. 5. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Domínguez, Martí «Vora la bassa: el món d’Agnese». El Temps, 30-08-2021 [Consulta: 14 febrer 2023].
  3. ↑ de Diego, Matías «Llega a España con 70 años de retraso 'Agnese va a morir', el best-seller que reconoció a las partisanas italianas» (en castellà). El Diario.es, 06-03-2020 [Consulta: 14 febrer 2023].
  4. ↑ «Renata Viganò». Pari opportunità. Regione Emilia-Romagna. [Consulta: 14 febrer 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Biografia en la web del Museu Galvani Arxivat 2013-03-14 a Wayback Machine. (italià)
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Viareggio
1930s
  • Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930)
  • Corrado Tumiati (1931)
  • Antonino Foschini (1932)
  • Achille Campanile (1933)
  • Raffaele Calzini (1934)
  • Mario Massa – Stefano Pirandello (1935)
  • Riccardo Bacchelli (1936)
  • Guelfo Civinini (1937)
  • Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938)
  • Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s
Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s
Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s
Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s
Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s
Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s
Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s
Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s
Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s
Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)
Registres d'autoritat