Baix Egipte

Infotaula de geografia físicaBaix Egipte
Imatge
TipusRegió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Part deEgipte
Upper and Lower Egypt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEgipte Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 36′ N, 31° 06′ E / 30.6°N,31.1°E / 30.6; 31.1
Format per
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Nomós del Baix Egipte

El Baix Egipte (àrab: مصر السفلى, Miṣr as-Suflà; copte: ⲧⲥⲁϧⲏⲧ, Tsakhet) és el nom donat antigament a la zona més septentrional de l'Antic Egipte que es configura en el fèrtil delta del Nil entre l'Alt Egipte i la mar Mediterrània moderna, entre El Ai-day, i la ciutat moderna del Caire i Dahshur al sud.[1] La divisió entre el Baix i l'Alt Egipte, es donava en una frontera imaginaria la línia de la qual passaria per Maadi i on Memfis ja formava part de l'Alt Egipte.

Històricament, el riu Nil es va dividir en set branques del delta del Baix Egipte. El Baix Egipte es va dividir en nomós[2] i va començar a avançar com a civilització després del 3600 aC.[1] Actualment, conté dos canals principals que flueixen pel delta del riu Nil: el canal Mahmoudiyah (antic Agathos Daimon)[3] i el canal de Muways (en àrab: بحر موَيس, "via fluvial de Moisès").[4]

Ambdues parts d'Egipte, que probablement no formaven dues unitats, van ser unificades par Narmer (Menes) sobirà de Nekhen (que devia tenir l'hegemonia sobre tot o la major part de l'Alt Egipte) després del 3200 aC.[5] Hi havia nombroses diferències entre els alts i els baixos egipcis al món antic. Parlaven diferents dialectes i tenien diferents costums. Moltes d'aquestes diferències, i les ocasionals tensions que creaven, encara existeixen als temps moderns. Els seus habitants es coneixen com a han.rememhit, per diferenciar-se dels de l'Alt Egipte (han.remmaris).

En aquell moment el Baix Egipte estava fragmentat en petits estats, i probablement havia estat escenari de guerres entre les ciutats estat o confederacions de ciutats.

Les ciutats principals del Baix Egipte foren:

Referències

  1. 1,0 1,1 Kemp, Barry J. Ancient Egypt: Anatomy of a Civilization (en anglès). Psychology Press, 1991, p. 37-42. ISBN 978-0-415-06346-3. 
  2. Bunson, Margaret. Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, p. 280. ISBN 978-1-4381-0997-8. 
  3. Tvedt, Terje. The Nile: History's Greatest River (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2021-07-15, p. 39. ISBN 978-0-7556-1681-7. 
  4. Goodwin, Stefan. Africa's Legacies of Urbanization: Unfolding Saga of a Continent (en anglès). Lexington Books, 2006, p. 403. ISBN 978-0-7391-0731-7. 
  5. Campbell, Phillip. The Story of Civilization: VOLUME I - The Ancient World (en anglès). TAN Books, 2016-09-26. ISBN 978-1-5051-0568-1. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht

Baix Egipte
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte