El Faium

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Per a altres significats, vegeu «Faium».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Faium
الفيوم (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 29° 18′ N, 30° 50′ E / 29.3°N,30.83°E / 29.3; 30.83
EstatEgipte
GovernacióGovernació d'el Faium Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Governació d'el Faium
Markaz al Fayyūm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població519.047 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Baix Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altitud29 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Crocodilopolis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

El Faium[1] (àrab: الفيوم, al-Fayyūm; copte: Ⲫⲓⲟⲙ, Efiom, literalment ‘la Mar’ o ‘llac’)[2] és la capital de la governació del Faium, que antigament fou la regió coneguda com a Oasi del Faium. Fou l'antiga Shedet i, més tard, es va dir Cocodrilòpolis i Arsinoe. Té uns tres-cents mil habitants. Al centre de la ciutat hi destaca l'obelisc de Senusret I.

Llocs destacats

El centre neuràlgic de la ciutat era i és el canal de Josep (Bahr Yusuf), suposadament construït per l'hebreu Josep. Altres llocs destacats de la ciutat i de la rodalia són:

Història

El seu nom egipci fou Shedet o Shedit i, durant l'Imperi Mitjà, els faraons van dedicar molts recursos en afavorir aquesta regió, sobre tot, mitjançant importants obres d'irrigació que la van convertir en un immens jardí, enriquit per una reserva de pesca i caça. La ciutat era el centre d'adoració del déu cocodril Sobek.[3] El seu temple més gran fou construït abans de la dinastia XII i fou reconstruït per Ramsès II. Era al nord de la ciutat i estava dedicat a Sobek; al seu costat, hi havia el llac sagrat on vivia el cocodril sagrat. Vegeu Medinet Madi. Shedet fou la capital del nomós XXI (Atef-Pehu).

Cocodrilòpolis o Crocodilòpolis (grec Κροκοδείλων πόλις Krokodilopolis) fou una antiga ciutat d'Egipte a la zona de l'oasi del Faium, entre el Nil i el llac Meris. Cocodrilòpolis fou el seu nom grec, que Ptolemeu I va canviar primer a Ptolemais i, més tard, el seu fill Ptolemeu II Filadelf la va anomenar Arsinoe, durant el govern dels làgides, pel nom de la filla de Ptolemeu I i de Berenice i esposa del mateix Ptolemeu II, Filadelf, sota el qual va agafar importància. Era en la zona més fèrtil del país.

Sota els romans, va pertànyer a la província anomenada Arcàdia d'Egipte i al segle iv fou seu d'un bisbat. El 642, la ciutat es va sotmetre al cap musulmà Amru.

Referències

  1. «El Faium». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «The name of the Fayum province. Katholieke Universiteit Leuven». Trismegistos.org. Arxivat de l'original el 2012-02-29.
  3. Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). 2ª ED.. Planeta, octubre de 2000, p. 61. ISBN 9788408036166. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat