Guiza

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuiza
مدينة الجيزة (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 29° 59′ 13″ N, 31° 12′ 42″ E / 29.987°N,31.2118°E / 29.987; 31.2118
EstatEgipte
Governaciógovernació de Gizeh Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població5.598.402 (2020) Modifica el valor a Wikidata (29.937,98 hab./km²)
Geografia
Superfície187 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Creació642 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal(+20) 2 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Los Angeles
Istanbul Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgiza.gov.eg… Modifica el valor a Wikidata
La gran piràmide de Keops.
Mapa de la zona.

Guiza (àrab: الجيزة, al-Jīza, pronunciat localment Guiza) és una ciutat d'Egipte, a l'oest del Caire. És capital de la governació de Guiza. La ciutat, amb els seus suburbis, té més de cinc milions d'habitants i, de fet, està unida al Caire.

La governació és molt gran, ja que s'estén cap al desert al sud-oest. La superfície és de 85.153 km² i la seua població és de 2.221.868 habitants (2006).[1]

Les piràmides i necròpolis de Guiza

Amb el nom de Guiza, es coneix la zona on fa uns 4.600 anys es van construir les tres grans piràmides de la dinastia IV. Guiza forma part de la gran necròpoli de Memfis, que s'estenia al llarg de més de 40 quilòmetres i era coneguda durant l'Imperi Antic amb el nom genèric d'Hernecher (la 'Necròpoli') o Imentet ('Occident'). Cadascuna de les tres grans piràmides tenia el seu propi nom, que designava també el cementiri que les envoltava. L'horitzó de Kheops, Khefren és gran i Micerí és diví. Durant el regnat de Kheops, va ser quan l'altiplà de Guiza arribà a la seua gran rellevància.

Existeixen altres tipus de sepultures a Guiza, com mastabes i hipogeus, destinades a membres de la família regnant, alts dignataris o sacerdots.

Les piràmides que envoltaven les restes dels faraons formaven part d'amplis complexos funeraris, inclosos temples i altres tombes, entre aquestes, piràmides menors. A l'est de la piràmide de Keops, es van construir les denominades piràmides de les reines, que són tres petites piràmides de gairebé 50 metres de costat i 30 d'alçada, per a servir de tomba a la seua mare Hetepheres i a les seues dones Merytites i Henutsen. L'any 1992, es va descobrir una altra piràmide situada al sud-est de la gran piràmide, amb base quadrada de 23 metres de costat i poc més de 12 metres d'alçada, amb tan sols les restes de les tres primeres fileres de pedra. Ubicació: 29° 58′ 33″ N 31° 07′ 49″ E

Vegeu també

Referències

  1. Central Agency for Public Mobilization and Statistics, Egypten novembre 2006. (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat