Economia de guerra

Economia
Gràfic de producció
Gràfic de producció
Història
Història del pensament econòmic  · Europa  · Capitalisme  · Universal  · Amèrica  · Comunisme  · Oceania  · Àfrica  · Àsia
Escoles i ideologies
Comunisme  · Capitalisme  · Anarquia  · Laissez faire  · Socialisme de mercat  · Mercantilisme  · Fisiocràcia  · Lliure mercat  · Proteccionisme  · Sindicalisme
Mètode d'investigació
Macroeconomia  · Microeconomia  · Metodologia econòmica  · Economia ortodoxa  · Economia heterodoxa  · Economia matemàtica  · Teoria dels jocs  · Economia computacional  · Optimització matemàtica  · Ecometria  · Economia experimental  · Comptabilitat nacional  · Creixement econòmic
Àrees d'estudi
Agricultura  · Comportamental  · Empresarial  · Cultural  · Demogràfica  · Desenvolupament  · Digital  · Ecològica  · Economia de l'educació  · Enginyeria econòmica  · Ambiental  · Evolucionista  · Expedicionària  · Geogràfica  ·  Financera  · Sanitària  · Organització industrial  · Economia de la informació  · Institucional  · Economia del coneixement  · Economia laboral  · Dret i economia  · D'empresa  · Monetària  · De recursos  · Organitzacional  · Economia del personal  · Planificació  ·  Política econòmica  · Polítiques públiques  · Polítiques socials  · Reginals  · Rurals  · Terciarització  · Socioeconomia  · Sociologia econòmica  · Estadística econòmica  · Urbana  · Economia del benestar  · Economia de guerra  · Economia de transició  · Economia de la religió
Sistemes econòmics
Capitalisme  · Corporativisme  · Comunisme  · Economia feudal  · Globalisme  · Caça i farratgeria  · Cooperativisme  · Economia circular  · Economia mixta
Contingut
Europa  · Amèrica Llatina  · Amèrica del nord  · Àfrica  · Àsia  · Oceania
Portal d'economia
  • Vegeu aquesta plantilla

Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.

Entre les actuacions fonamentals es troben:

  • Control exhaustiu de la política monetària que eviti els processos d'hiperinflació.
  • Afavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependència de les importacions exteriors en productes bàsics i material militar.
  • Mesures d'estalvi del consum energètic.
  • Incentivació de la mà d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exèrcit.
  • Canvis en la política agrícola que dirigeixen els cultius i la indústria transformadora cap a la producció de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni.
  • Augment de la producció de la indústria pesant i de material militar.
  • Establiment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indústria i a les famílies.

Per a molts països no bel·ligerants i propers territorial o econòmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel·ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigació i desenvolupament tecnològic que milloren la capacitat del país, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes.

Vegeu també

Registres d'autoritat
Bases d'informació