Economia de la informació
| Economia |
|---|
 |
| Història |
| Història del pensament econòmic · Europa · Capitalisme · Universal · Amèrica · Comunisme · Oceania · Àfrica · Àsia |
| Escoles i ideologies |
| Comunisme · Capitalisme · Anarquia · Laissez faire · Socialisme de mercat · Mercantilisme · Fisiocràcia · Lliure mercat · Proteccionisme · Sindicalisme |
| Mètode d'investigació |
| Macroeconomia · Microeconomia · Metodologia econòmica · Economia ortodoxa · Economia heterodoxa · Economia matemàtica · Teoria dels jocs · Economia computacional · Optimització matemàtica · Ecometria · Economia experimental · Comptabilitat nacional · Creixement econòmic |
| Àrees d'estudi |
| Agricultura · Comportamental · Empresarial · Cultural · Demogràfica · Desenvolupament · Digital · Ecològica · Economia de l'educació · Enginyeria econòmica · Ambiental · Evolucionista · Expedicionària · Geogràfica · Financera · Sanitària · Organització industrial · Economia de la informació · Institucional · Economia del coneixement · Economia laboral · Dret i economia · D'empresa · Monetària · De recursos · Organitzacional · Economia del personal · Planificació · Política econòmica · Polítiques públiques · Polítiques socials · Reginals · Rurals · Terciarització · Socioeconomia · Sociologia econòmica · Estadística econòmica · Urbana · Economia del benestar · Economia de guerra · Economia de transició · Economia de la religió |
| Sistemes econòmics |
| Capitalisme · Corporativisme · Comunisme · Economia feudal · Globalisme · Caça i farratgeria · Cooperativisme · Economia circular · Economia mixta |
| Contingut |
| |
| Portal d'economia |
L'economia de la informació és la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informació afecta les decisions econòmiques. La informació té un paper especial, ja que és fàcil de produir-la, però difícil de controlar i avaluar la veracitat.[1] El 1970 George Akerlof va publicar el document The Market for Lemons, fundant la teoria de l'economia de la informació, i ell i Joseph Eugene Stiglitz van rebre el Premi Nobel d'Economia l'any 2001 pel seu treball en economia de la informació.[2]
L'economia de la informació estudia entre d'altres les asimetries de la informació, l'economia dels béns de la informació i l'economia de la tecnologia de la informació. La informació té un paper creixent en l'economia. Tant que necessitava un support material (llibre, disc...) es podia tractar com qualsevol mercaderia, però per la desmaterialització dels supports esdevé una mercaderia atípica dins del sistema capitalista: per la informatització i l'internet, el cost de la seva reproducció i distribució ha esdevingut una part infima del cost de la seva producció.[3] Per la seva immaterialitat creixent, no respon a les lleis del mercat de productes materials, malgrat el desenvolupament del concepte de propietat intel·lectual i lleis per protegir-la. Paral·lment al programari i el contingut propietari, es desenvolupa cada vegada més informació fora dels circuits comercials. Així per exemple, a un grup de músics, ja no li cal necessàriament una empresa discogràfica per difondre les seves creacions.[3]
Referències
- ↑ Beth, Allen «Information as an Economic Commodity» (en anglès). American Economic Review, 80, 2, 1990, pàg. 268–273..
- ↑ «Joseph Stiglitz PREMIO NOBEL DE ECONOMIA 2001 : "Al especulador le gustan los países pequeños como Grecia"» (en castellà). Diario de Cordoba, 16-04-2010 [Consulta: 26 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Pla i López, Rafael. «Economia de la informació, "propietat intel·lectual" i jubilació». València: Universitat de València, 04-10-2012. [Consulta: 29 desembre 2016].
Bibliografia
- Comas i Aràjol, Lluís «Cap a una economia de la informació». Anuari de la Societat Catalana d'Economia, 5, 1986, pàg. 146-154.
- Jordi, Vilaseca i Requena; Torrent i Sellens, Joan. «2.1 Economia del coneixement i economia de la informació». A: Principis d'economia del coneixement. Barcelona: Editorial UOC, 2014. ISBN 9788490643334.
