Corporativisme

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Economia
Gràfic de producció
Gràfic de producció
Història
Història del pensament econòmic  · Europa  · Capitalisme  · Universal  · Amèrica  · Comunisme  · Oceania  · Àfrica  · Àsia
Escoles i ideologies
Comunisme  · Capitalisme  · Anarquia  · Laissez faire  · Socialisme de mercat  · Mercantilisme  · Fisiocràcia  · Lliure mercat  · Proteccionisme  · Sindicalisme
Mètode d'investigació
Macroeconomia  · Microeconomia  · Metodologia econòmica  · Economia ortodoxa  · Economia heterodoxa  · Economia matemàtica  · Teoria dels jocs  · Economia computacional  · Optimització matemàtica  · Ecometria  · Economia experimental  · Comptabilitat nacional  · Creixement econòmic
Àrees d'estudi
Agricultura  · Comportamental  · Empresarial  · Cultural  · Demogràfica  · Desenvolupament  · Digital  · Ecològica  · Economia de l'educació  · Enginyeria econòmica  · Ambiental  · Evolucionista  · Expedicionària  · Geogràfica  ·  Financera  · Sanitària  · Organització industrial  · Economia de la informació  · Institucional  · Economia del coneixement  · Economia laboral  · Dret i economia  · D'empresa  · Monetària  · De recursos  · Organitzacional  · Economia del personal  · Planificació  ·  Política econòmica  · Polítiques públiques  · Polítiques socials  · Reginals  · Rurals  · Terciarització  · Socioeconomia  · Sociologia econòmica  · Estadística econòmica  · Urbana  · Economia del benestar  · Economia de guerra  · Economia de transició  · Economia de la religió
Sistemes econòmics
Capitalisme  · Corporativisme  · Comunisme  · Economia feudal  · Globalisme  · Caça i farratgeria  · Cooperativisme  · Economia circular  · Economia mixta
Contingut
Europa  · Amèrica Llatina  · Amèrica del nord  · Àfrica  · Àsia  · Oceania
Portal d'economia
  • Vegeu aquesta plantilla

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

A diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, de les feines, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que posa en relleu el sindicat i l'economia planificada.

El terme ha de distingir-se del que s'usa pejorativament per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern creada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica (anglicisme) que es refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns.

Orígens del corporativisme

Els primers conceptes de corporativisme han estat rastrejats fins a les idees trobades a l'antiga Grècia, l'antiga Roma i religions com ara el budisme, cristianisme, confucionisme, hinduisme i l'islam.[1]

Corporativisme de parentiu

El corporativisme de parentiu o corporativisme gregari és el basat en el parentiu o bé centrat en la identificació ètnica de grups, clans i famílies, que es protegeixen entre ells, ha estat un fenomen comú a Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i altres llocs.[1] Les societats confucionistess basades en grups, clans i famílies d'Àsia de l'Est i del Sud-est Asiàtic han estat considerades precursores del corporativisme modern.[1] Xina té forts elements de corporativisme de clan en la seva societat que involucren normes legals que regeixen les relacions familiars.[2] Les societats islàmiques sovint tenen forts clans o tribus que formen la base per a una societat corporativista basada en la comunitat.[1]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wiarda, Howard J. (1996). Corporatism and comparative politics . M.E. Sharpe, p. 10.
  2. Bao-er (2006). Xina's Neo-traditional Rights of the Child. Blaxland, Austràlia: Lulu.com, p. 19.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Teoria
Temes
  • Definicions
  • Economia
  • Feixisme al món
  • Feixisme i ideologia
  • Simbologia
Idees
Fascist fasces
Variants
Moviments
Gent
Obres
Literatura
Diaris
  • Ajan Suunta
  • l'Alba
  • Der Angriff
  • Arriba
  • La Conquista del Estado
  • Deutsche Allgemeine Zeitung
  • Deutsche Zeitung in Norwegen
  • Deutsche Zeitung in den Niederlanden
  • Fashist
  • Figli d'Italia
  • Fritt Folk
  • Fronten
  • Gândirea
  • Gioventù Fascista
  • Hrvatski Domobran
  • Je suis partout
  • La France au travail
  • Münchener Beobachter
  • Nash Put'
  • Novopress
  • Nea Imera
  • NS Månedshefte
  • Norsk-Tysk Tidsskrift
  • Le Pays Réel
  • Il Popolo d'Italia
  • Das Reich
  • Das Schwarze Korps
  • Sfarmă-Piatră
  • Al-Sha'ab
  • Signal
  • Slovák
  • Slovenská pravda
  • Der Stürmer
  • Tomori
  • Vlajka
  • Volk en Staat
  • Völkischer Beobachter
Pel·lícules
Escultura
  • Allach
Temes relacionats
Organitzacions
Institucions
  • Ahnenerbe
  • Cambra dels Fasci i les Corporations
  • Gran Consell del Feixisme
  • Kōdōha
  • Associació Nacionalista Italiana
  • Federació Nacional Socialista del Reich per a l'Educació Física
  • Quadrumvirs
Activistes
  • Unió Feixista de la Joventut (Rússia)
  • German American Bund
  • Organizació de la Joventut Nacional (Grècia)
  • Organització Feixista de Totes les Rússies
  • Unió dels Petits Feixistes
  • Unió dels Joves Feixistes - Avantguarda
Paramilitars
Internacional
Història
Anys 1910
  • Arditi
  • Fascio
Anys 1920
Anys 1930
Anys 1940
Llistes
  • Antifeixistes
  • Llibre sobre Hitler
  • Partits feixistes britànics
  • Moviments feixistes per país (A-F
  • G-M
  • N-T
  • U-Z)
  • Ideòlegs nazis
  • Líders Nazi
  • Discursos de Hitler
  • Personal de les SS
Temes relacionats
  • Categoria
  • Portal