Joachim von Ribbentrop

Joachim von Ribbentrop

Biografia
Naixement	(de) Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim Ribbentrop 30 abril 1893 Wesel
Mort	16 octubre 1946 (53 anys) Presó judicial de Nuremberg
Causa de mort	Pena de mort  (Penjament )
Sepultura	Wenzbach (en)
Ministre d'Afers Exteriors del Reich
4 de febrer de 1938 – 30 d'abril de 1945
← Konstantin von Neurath Arthur Seyss-Inquart →
Designació de	Adolf Hitler
Ambaixador alemany a Londres
1936 – 1938
← Leopold von Hoesch Herbert von Dirksen →
Dades personals
Grup ètnic	Alemanys
Formació	Lycée Fabert (en)
Activitat
Ocupació	Home de negocis Diplomàtic
Partit	Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Membre de	Schutzstaffel Travellers Club
Carrera militar
Lleialtat	Tercer Reich
Rang militar	Obergruppenführer (1938–1945) Oberleutnant
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
14 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
Altres
Família	Ribbentrop
Cònjuge	Anna Elisabeth Henkell
Fills	5
Pares	Richard Ribbentrop (en)   i Johanne Sophie Hertwig (en)
Condemnat per	crim contra la humanitat
Premis (26 gener 1942)  Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca (1940)  Gran Collar de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas (es) (1939)  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1938)  Orde de l'Àliga Alemanya  Reial orde de sant Esteve d'Hongria  Orde d'Isabel la Catòlica  Orde Imperial del Jou i les Fletxes  Creu de Danzig  Insígnia d'Or del NSDAP  orde de Carlos Manuel de Céspedes  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Creu de Ferro de 2a classe  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Signatura
German Foreign Minister (en) 4 febrer 1938 – 30 abril 1945 ← Konstantin von Neurath – Arthur Seyss-Inquart → Ambassador of the German Reich (en) 1936 – 1938 Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi

Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop (Wesel, 1893 – Nuremberg, 1946) va ser ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca als Judicis de Nuremberg.

Els detalls de la seva vida i actuació política són molt coneguts pel fet que publicà una autobiografia.

Durant la Primera Guerra Mundial lluità com a hússar als fronts de l'Est i l'Oest i guanyà la Creu de Ferro. Més endavant actuà dins la missió militar alemanya a Turquia.

Emigrà al Canadà i havent tornat a Alemanya conegué a Hitler el 1928 i s'uní a ell l'any 1932 quan s'afilià al partit nazi. Actuà com a conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis el 1933.

Sembla que per a compensar la seva relativa tardança a fer-se membre del partit nacionalsocialista va esdevenir públicament un furiós antisemita.

El 1935 va negociar l'acord britanicoalemany, que permeté el rearmament naval alemany. El 1936 va signar amb el Japó, el Pacte Antikomintern contrari a l'expansionisme del comunisme soviètic. Amb Itàlia signà el Pacte d'Acer (1939), i el mateix any passà ser ministre d'afers estrangers.

El seu major èxit va ser la signatura del pacte de no-agressió entre Alemanya i l'URSS conegut com a Pacte Molotov-Ribbentrop.^[1]

El temps en què Ribbentrop va actuar com a ministre d'afers estrangers es pot dividir en tres períodes. En el primer de 1938 a 1939, va tractar de persuadir altres estats d'alinear-se amb Alemanya en vistes a la guerra. En el segon, de 1939 a 1943, els seus esforços van anar dirigits a convèncer els altres estats a entrar a la guerra junt a Alemanya o com a mínim a mantenir una neutralitat progermànica. La fase final, de 1943 a 1945, va intentar mantenir al costat d'Alemanya als països aliats seus. Durant aquestes fases Ribbentrop es va trobar sovint amb els líders i alts diplomàtics d'Itàlia, Japó, Romania, Espanya, Bulgària, i Hongria.

Durant la guerra la seva influència va declinar, ja que els afers estrangers i per tant el seu ministeri van perdre pes.

Els darrers dies de la guerra va ser capturat prop d'Hamburg. En el seu empresonament arran del posterior judici seguia mostrant adhesió a Hitler i el nazisme. Va ser considerat culpable de tots els càrrecs sobre els que se l'acusava i penjat a la forca.

Referències

Enllaços externs

• The Trial of German Major War Criminals Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine.. (anglès)