Otto Günsche

Infotaula de personaOtto Günsche

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Jena (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 2003 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Lohmar (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciómilitar, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Schutzstaffel Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarWaffen-SS Modifica el valor a Wikidata
Rang militarSturmbannführer Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Creu de Ferro Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 28715101 Modifica el valor a Wikidata

Otto Günsche (Nascut a Jena, Alemanya, el 24 de setembre de 1917 † Lohmen, Bonn, el 2 d'octubre de 2003) va ser un oficial alemany de les SS. Últim ajudant de camp d'Adolf Hitler i encarregat de cremar el seu cadàver en el búnquer de la Cancelleria.

El 1931, ingressa a les Joventuts Hitlerianes i el 1934, al Leibstandarte Adolf Hitler de les SS amb el número 257.773, el 1935 s'afilia al Partit Nazi amb el número de fitxa 3.601.524, el 1936, és SS Obersturmführer (Subtinent) a la Guàrdia Personal del Führer. El 1941 i 1942, estudia a l'Acadèmia d'Oficials de Bad Tölz, serveix al front. Entre gener i agost de 1943, és nomenat ajudant personal de Hitler.

Combat al front com a cap de Companyia de la Divisió Cuirassada "Leibstandarte Adolf Hitler"; des de febrer de 1944, de nou Ajudant Personal de Hitler, aquest any és ascendit a SS Sturmbannführer (Major). Després de la mort del dictador, va ser l'encarregat d'ordenar la cremació dels cadàvers de Hitler i la seva esposa Eva Braun un cop que aquests es van suïcidar.

Va ser capturat per les tropes soviètiques que van envoltar la ciutat i ingressa el 2 de maig de 1945 a presó militar soviètica. El 1950, és condemnat a vint anys de presó. El 1955, és lliurat a la República Democràtica d'Alemanya on va estar detingut a Bautzen fins al maig de 1956 quan va ser alliberat. Es fuga a la República Federal d'Alemanya on fixa la seva residència.

El 2 d'octubre 2003 va morir d'un atac de cor, a Lohmen, prop de Bonn, Alemanya, als 86 anys.


  • Vegeu aquesta plantilla
Darrers ocupants del Führerbunker
L'abandonaren el 21 d'abril
L'abandonaren el 22 d'abril
L'abandonaren el 23 d'abril
L'abandonaren el 24 d'abril
L'abandonaren el 28 d'abril
Robert Ritter von Greim  · Hanna Reitsch  · Walter Wagner
L'abandonaren el 30 d'abril
L'abandonaren l'1 de maig
Erich Kempka  · Traudl Junge  · Gerda Christian · Constanze Manziarly  · Else Krüger  · Otto Günsche  · Heinz Linge  · Johann Rattenhuber  · Werner Naumann  · Wilhelm Mohnke  · Hans-Erich Voss  · Heinrich Doose  · Gerhard Schach  · Ewald Lindloff  · Heinz Krüger  · Hans Reisser  · Alwin-Broder Albrecht  · Josef Ochs  · Ernst-Günther Schenck  · Georg Betz  · Ludwig Stumpfegger  · Martin Bormann  · Hans Baur  · Arthur Axmann  · Walther Hewel  · Günther Schwägermann  · Armin D. Lehmann  · Peter Högl
Hi romangueren fins a l'arribada
dels soviètics el 2 de maig
Destí incert
Suïcidats
Assassinats
Registres d'autoritat