Ernst-Günther Schenck

Ernst-Günther Schenck

Nom original	(de) Ernst Günther Schenck
Biografia
Naixement	3 octubre 1904 Marburg (Alemanya)
Mort	21 desembre 1998 (94 anys) Aquisgrà (Alemanya)
Dades personals
Altres noms	Egon-Gernot Scherberg
Activitat
Camp de treball	Nutrició, planta medicinal i malnutrició
Lloc de treball	Múnic Camp de concentració de Dachau
Ocupació	cirurgià, professor d'universitat, guarda de camp de concentració
Activitat	1933  –
Ocupador	Universitat de Múnic
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1937–)
Membre de	Sturmabteilung
Carrera militar
Lleialtat	Tercer Reich
Branca militar	Schutzstaffel i Oberkommando des Heeres
Rang militar	Obersturmbannführer
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Participà en
	Experimentació mèdica nazi

Ernst-Günther Schenck (3 d'octubre de 1904 a Marburg, Hessen – 21 de desembre de 1998) va ser un coronel (Standartenführer) nazi i un metge que es va unir a les SS l'any 1933. Gràcies a un encontre fortuït amb Adolf Hitler durant els darrers dies de la Segona Guerra Mundial, les seves memòries resulten valuoses històricament.^[1] Els seus relats d'aquest període van influir en els de Joachim Fest i James P. O'Donnell respecte al final de la vida de Hitler i es van incloure en la pel·lícula La Caiguda.

L'abril de 1945, durant la Batalla de Berlín, Schenck va treballar voluntàriament en un lloc d'emergències situat al gran celler de la Cancilleria del Reich, prop de Vorbunker i Führerbunker.^[2] Malgrat no tenir experiència en cirúrgia, va operar víctimes de la batalla.

Durant aquestes operacions cirúrgiques, Schenck va ser ajudat pel Dr. Werner Haase, que també era un dels metges privats de Hitler.

Durant els darrers dies de la guerra a Berlin, Schenck va veure en persona a Hitler només dues vegades i durant poc temps, la segona vegada va ser en la "recepció" que es va fer després del casament de Hitler amb Eva Braun.^[3]

Referències