Partit Nacional Social Cristià

Partit Nacional Social Cristià

Dades
Tipus	partit polític
Ideologia política	nazisme
Història
Creació	1934
Data de dissolució o abolició	27 juliol 2016
Altres
Color

El Partit Nacional Social Cristià (en francès: Parti National Social Chrétien) va ser un partit polític canadenc format per Adrien Arcand el febrer de 1934.^[1] El partit es va identificar amb l'antisemitisme, i el nacionalsocialisme del líder alemany Adolf Hitler. El partit va ser més tard conegut com a Partit de la Unitat Nacional Socialista Canadenc (en anglès: Canadian National Socialist Unity Party) o Partit de la Unitat Nacional (National Unity Party).

Organització

A la part superior del partit hi havia el líder secundat per un secretari general. Després van venir els membres del Gran Consell i els del Consell Corporatiu compost per persones que suposadament representaven els diversos oficis, professions, indústries i negocis. Finalment, van arribar els diversos comitès, inclòs el de propaganda. Geogràficament, el partit es va dividir en municipis, zones, veïnats i seccions (essent aquestes les divisions més petites).

El partit també tenia grups especialitzats, inclosos els «Legionaris» (una mena de grup de xoc), la «Guàrdia de Ferro» (el guardaespatlles del líder) i la «Falange Femenina» (una organització de dones).

Dècada de 1930

El partit va ser format per Adrien Arcand el febrer de 1934. Va ser conegut com a Partit Cristià Nacional Socialista (Christian National Socialist Party). Arcand era un feixista i antisemita establert al Quebec. Era admirador d'Adolf Hitler i es va referir a si mateix com al «Führer canadenc». L'octubre de 1934, el partit es va fusionar amb el Partit Nacionalista Canadenc, amb seu a les províncies de la Praderia. A mitjan dècada de 1930, el partit va tenir cert èxit, amb uns pocs milers de membres concentrats principalment a Quebec, Columbia Britànica i Alberta.

El juny de 1938, es va fusionar amb els clubs nacionalsocialistes i altres clubs nacionalistes a Ontario i Quebec, molts dels quals eren coneguts com a Clubs de l'esvàstica, per formar el Partit d'Unitat Nacional en una convenció nacional celebrada a Kingston, Ontario.^[2] En una època de tensió canadenca entre anglesos i francesos, Arcand va intentar crear un moviment polític nacionalista pancanadenc (anglès i francès). Es va basar en el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) a Alemanya. Arcand després es va dirigir a Toronto, on el seu nou partit va celebrar una concentració de 800 simpatitzants a Massey Hall. Tot i això, l'antifeixista Lliga Canadenca per la Pau i la Democràcia va realitzar una concentració simultània de 10.000 persones a Maple Leaf Gardens en oposició a Arcand.

El grup era conegut col·loquialment com les «Camises blaves», i comunament lluitava contra immigrants, minories canadenques i grups d'esquerra. Es creia que el partit aconseguiria el poder al Canadà, però el mateix partit havia exagerat la seva pròpia influència.

Prohibició

El 30 de maig de 1940, el partit va ser prohibit sota les Regulacions de Defensa del Canadà de la Llei de Mesures de Guerra, i Arcand i molts dels seus seguidors van ser arrestats i detinguts durant la Segona Guerra Mundial.

Postguerra

Arcand es va postular a les eleccions federals de 1949 en la conducció de Richelieu-Verchères com a candidat per al Partit d'Unitat Nacional. Es va col·locar en segon lloc i va guanyar 5.590 vots (29,1% del total).^[3] Va tornar a ocupar el segon lloc amb el 39 % dels vots quan es va postular com a «nacionalista» a Berthier-Maskinongé-Delanaudière a les eleccions federals de 1953.

L'últim acte públic del partit va ser un míting celebrat el 14 de novembre de 1965 al Paul Sauvé Arena de Mont-real amb l'assistència de 850 seguidors d'Arcand.

Referències