Félix Savart
 Bust de Savart a l'Institut de França  | |
| Nom original | (fr) Félix Savart GOGOGO |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 juny 1791 Charleville-Mézières (França) |
| Mort | 16 març 1841 (49 anys) París |
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estrasburg |
| Tesi acadèmica | Sobre les venes varicoses (Medicina) (1816) |
| Director de tesi | no conegut |
| Es coneix per | Llei de Biot-Savart |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i acústica |
| Ocupació | Física Acústica Electromagnetisme |
| Organització | Collège de France |
| Membre de | Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1839–) Societat Filomàtica de París Acadèmia Francesa de les Ciències |
| Influències | Jean-Baptiste Biot Hans Christian Oersted |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Félix Savart (1791-1841) fou un físic francès conegut pels seus treballs en acústica i electromagnetisme.
Vida i Obra
Nascut en una família d'enginyers militars, va estudiar Metz on es va inclinar per la medicina. Després d'una estada a l'hospital militar de Metz, es va enrolar a l'exèrcit napoleònic on va exercir com a cirurgià en les campanyes de 1810 a 1814. En ser derrotat Napoleó, va ingressar a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat en medicina el 1816. El 1817, retornat a Metz, comença a interessar-se per la física, abandonant a poc a poc la pràctica de la medicina.
El 1819 se'n va a París per estudiar amb Jean Baptiste Biot i on coneixerà el 1820 Antoine Becquerel amb qui establirà una forta amistat.[1] Amb Biot comença els seus treballs d'electromagnetisme[2] que desembocaran en l'avui coneguda llei de Biot-Savart que relaciona el corrent elèctric amb el camp magnètic que provoca[3]
Però serà més conegut pels seus treballs d'acústica. Seguint les tècniques desenvolupades per Ernst Chladni i en estreta col·laboració amb el lutier Jean Baptiste Vuillaume, establirà les primeres teories sobre les vibracions.[4] També va fer treballs sobre l'estructura dels materials.[5]
El 1827 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, ocupant la vacant que havia deixat Fresnel.
Els seus treball més importants són:[6]
- Mémoire sur la construction des instruments à chordes et à archet (Paris, 1819)
- Mémoire sur la communication des mouvements vibratoires entre les corps solides (1820)
- Note sur le magnétisme de la pile de Volta (1820), escrit amb J. B. Biot
- Recherches sur les vibrations de l'air (1823)
- Mémoire sur les vibrations des corps solides, considérées en général (1824)
- Recherches sur l'élasticité des corps qui cristallisent regulièrement (1829)
- Recherches sur la structure des métaux (1829)
- Sur les modes de division des plaques vibrantes (1840)
Referències
Bibliografia
- Clanet, Christophe «Les Nappes d'eau de Félix Savart» (en (francès)). Bulletin de la Société Française de Physique, Num. 125, 2000, pàg. 11-15. ISSN: 1953-793X.
- Erlichson, Herman «The experiments of Biot and Savart concerning the force exerted by a current on a magnetic needle» (en (anglès)). American Journal of Physics, Vol. 66, Num. 5, 1998, pàg. 385-391. DOI: 10.1119/1.18878. ISSN: 0002-9505.
- Trefil, James S. The Nature of Science: An A-Z Guide to the Laws and Principles Governing Our Universe (en (anglès)). New York: Houghton Mifflin, 2003. ISBN 9780618319381.
- Wali, Kameshwar C. Cremona Violins: A Physicist's Quest for the Secrets of Stradivari (en (anglès)). Singapur: World Scientific Publishing, 2010. ISBN 978-981-279-109-2.
Enllaços externs
- «Félix Savart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Félix Savart» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Dostrovsky, Sigalia. «Savart, Félix». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juny 2016].
