Francesc I de Bretanya

Francesc I de Bretanya

Biografia
Naixement	14 maig 1414 Gwened (Bretanya)
Mort	17 juliol 1450 (36 anys) Nantes
Sepultura	abadia de Saint-Sauveur de Redon
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duc
Família	Montfort de Bretanya
Cònjuge	Violant d'Anjou Isabella of Scotland, Duchess of Brittany (en) (1442 (Gregorià)–)
Parella	NN (en)
Fills	Margarida de Bretanya  ( Isabella of Scotland, Duchess of Brittany (en) ) Marie of Brittany, Viscountess of Rohan (en)  ( Isabella of Scotland, Duchess of Brittany (en) ) Jeanne bâtarde de Bretagne (en)  ( NN (en) )
Pares	Joan V l'Anglòfil   i Joana de França
Germans	Isabella of Brittany (en) , Gilles de Bretagne i Pere II de Bretanya

Francesc I (en bretó: Fransez I, en francès François I) conegut com l'Estimat (Gwened, 11 de maig de 1414 – Castell de l'Ermini, 19 de juliol de 1450), va ser duc de Bretanya, comte de Montfort i comte titular de Richmond, des de 1442 fins a la seua mort. Fill de Joan V el Savi i de Joana de Valois o de França, princesa de França filla del rei Carles VI. Va succeir al seu pare com a duc de Bretanya i comte de Montfort.

Biografia

Criat a França, va participar en la part final de la Guerra dels Cent Anys i el 1449 va lluitar al capdavant de sis mil homes sota el comandament del seu oncle Artur de Richemont el conestable, del qual que va ser nomenat cavaller i va ajudar a expulsar els anglesos de Normandia. El seu lema era: "No hi ha més rei que Déu" i va aconseguir una reconciliació amb la família de Penthièvre.

Un germà (i hereu), Gil de Bretanya, era amic d'Enric VI d'Anglaterra, que havia fer cremar a Joana d'Arc, i era un cavaller de renom que representava els interessos anglesos a Bretanya dirigint el partit favorable a l'aliança amb Anglaterra, política a la que llavors s'oposaven els prínceps bretons i la cort de Bretanya. Francesc l'havia fet arrestat i enviat a presó el 1446. Gil va morir assassinat el 1450. Encara que no se sap si Francesc ho havia ordenat, o si l'assassinat va ser el resultat de l'acció individual d'un dels seus cavallers, Francesc va ser assaltat pel remordiment (i va morir poc temps després).

El 1446 va concedir al seu camarlenc Briand III Châteaubriant-Beaufort (que ocupava aquest càrrec des de 1439), el dret a celebrar una fira anual al poble de Plerguer

D'acord amb la seva voluntat, va ser enterrat davant l'altar de l'església abacial de Saint-Sauveur-de-Redon al país de Vannes. La seva tomba va ser traslladada a una de les capelles de la girola el 1780 i destruïda durant la Revolució. La seva vídua, la duquessa Isabel d'Escòcia, li va sobreviure fins a 1494 i va ser enterrada a Vannes.

Matrimoni i descendència

Es va casar per primera vegada a Nantes el 28 d'agost de 1431 amb Violant o Iolanda d'Anjou (1412 † 1440), filla de Lluís II, comte d'Anjou i Provença, i de Iolanda d'Aragó, i va tenir:

• Reinald, va néixer el 1434, va morir el 1439

Vidu al cap de 9 anys, es va tornar a casar a Auray el 30 d'octubre de 1442 amb Isabel d'Escòcia (1426 † vers 1494), filla de Jaume I Stuart, rei d'Escòcia i Joana Beaufort, i va tenir:

• Margarida de Bretanya (1443 † 1469), que es va casar el 1455 amb Francesc II de Bretanya
• Maria de Bretanya (1446 † 1511), es va casar el 1462 amb Joan II, vescomte de Rohan († 1516) i comte de Porhoët

Malgrat les protestes de la cort d'Escòcia, aquestes dues princeses no van ser reconegudes hereves del ducat. Francesc va triar com a hereu el seu germà Pere de Guingamp (Pere II de Bretanya). Aquest no tenia fills i per evitar qualsevol possible conflicte, el duc va fer casar a la seva neboda Margarida de Bretanya amb Francesc d'Étampes (després Francesc II de Bretanya), el segon en ordre de successió, i la jove Maria amb Joan de Rohan, el principal baró Bretanya.

Galeria

• 
  Francesc I i el seu exèrcit per Marcial d'Alvèrnia, segle xv a l'obre Vespres de Carles VII.
• 
  Funerals de Francesc I, per Marcial d'Alvèrnia.
• 
  Francesc I i Artur III de Bretanya
• 
  segell del duc

Referències

Precedit per: Joan VI

Duc de Bretanya 1442-1450

Succeït per: Pere II