Guerech de Bretanya

Infotaula de personaGuerech de Bretanya
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mort988 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprelat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAremburge d'Ancenis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlan III de Nantes Modifica el valor a Wikidata
ParesAlan II Barbitorte Modifica el valor a Wikidata  i Judith, concubine of Alan II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHoel I, Drogó de Bretanya i Gerberge of Nantes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Guerech de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya de 981 a 988.

Biografia

Era fill segon il·legítim d'Alan II de Bretanya i de la noble Judit (concubina d'Alan II). Es va criar a l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire prop d'Orleans. El 981 a la mort del seu germanastre Gualter I, bisbe de Nantes, el seu germà Hoel I de Bretanya i comte de Nantes el va fer elegir al seu lloc però mentre anava a Tours per a ser consagrat, Hoel I fou assassinat; Guerech va retornar i es va fer proclamar comte de Nantes. Sembla que mai fou consagrat però va romandre bisbe i comte tot i que mai va exercir el sacerdoci.

Va continuar la lluita iniciada pel seu germanastre contra el comte de Rennes Conan I de Bretanya. Guerech va signar un tractat amb el comte Guillem IV de Poitiers que li va confirmar les possessions que tenia al sud de Loira — els pagi d'Herbauges, de Tiffauges i de Mauges — obtinguts pel seu pare Alan II de Bretanya eñ 942. Guerech va anar llavors (983) a la cort del rei de França Occidental Lotari i li va fer homenatge; a la tornada es va aturar a la cort del comte Jofré I d'Anjou.

Conan I era acusat segons la Crònica de Nantes de l'assassinat d'Hoel I, i temia una aliança entre el comte de Nantes i el comte d'Anjou en contra seva. Per això va convèncer el metge de Guerech, Heroic de Redon, que era abat de l'abadia de Saint-Sauveur de Redon, d'enverinar al duc. Guerech va morir doncs prematurament com el seu germà, l'any 988 i fou inhumat a l'abadia de Saint-Sauveur de Redon. La seva esposa Aremburga, dame d'Ancenis, li va donar un únic fill conegut com a Alan de Bretanya, qui només li va sobreviure dos anys.

Enllaços externs

La seva vida és coneguda principalment a través de la Crònica de Nantes compilada al segle xi, accessible en línia a Gallica, presentada i anotada per René Merlet

Bibliografia

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIIIe à la fin du s. XIIe, Noël-Yves Tonnerre Presses de l'Université d'Angers, Angers (1994) ISBN 2903075589 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)