Joan I el Roig

Infotaula de personaJoan I el Roig

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean Ier de Bretagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1217 Modifica el valor a Wikidata
Dreux Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1286 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Marzan (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Bretanya
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Dreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBlanca de Navarra Modifica el valor a Wikidata
FillsAlix de Bretagne, Joan II de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I Mauclerc Modifica el valor a Wikidata  i Alix de Thouars Modifica el valor a Wikidata
GermansIolanda de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Joan I el Roig

Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux-[1] (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.

Biografia

Va esdevenir duc de Bretanya en títol el 1221, a la mort de la seva mare, però, com que només tenia quatre anys, el seu pare va assegurar la regència. Joan va fer les seves primeres armes el 1232, quan el seu pare va haver de reprimir revoltes dels seus barons. El 1237, prengué personalment el govern del ducat, i va haver de reprimir la revolta d'un dels seus vassalls, Pere de Craon. El 1239 va incorporar al ducat el port de Brest. El 1242 va lluitar a Poitou per compte del rei de França i va sotmetre el comtat de la Marca.

Es va casar amb Blanca de Navarra, filla de Teobald I de Navarra el Cançoner, comte de Xampanya i rei de Navarra, i aquest darrer el va designar com el seu successor en el regne de Navarra. El 1240 va expulsar els jueus de Bretanya. El 1254, a canvi d'una compensació anual de tres mil lliures, va renunciar definitivament a aquesta successió a favor del seu cunyat Teobald II de Navarra el Jove.

Va tenir nombrosos enfrontaments amb el clergat i la noblesa bretona. En conflicte amb el bisbe de Nantes, va ser excomunicat pels bisbes bretons i es va acabar sotmetent; però els nobles, veient-lo afavorir els sacerdots, van prendre llavors les armes. Joan els va acabar sotmetent. Va acompanyar llavors a Lluís IX de França a la vuitena croada (1270), i va poder escapar a la pesta que va matar el rei, tornant al seu ducat.

Matrimoni i descendència

El 1236, es va casar amb Blanca de Navarra (1226 - 1283), filla de Teobald I de Navarra el Cançoner, comte de Xampanya i rei de Navarra i d'Agnès de Beaujeu. Tindran vuit fills:

  1. Joan II (12391305), duc de Bretanya. El seu pare li va transferir el títol de comte de Richmond el 1268. Es va casar amb Beatriu d'Anglaterra
  2. Pere (2 d'abril de 1241 – 19 d'octubre de 1268), senyor de Dinan, Hédé, Léon, Hennebont i la Roche-Derrien
  3. Alix de Bretanya (6 de juny de 1243 - 2 d'agost de 1288), senyora de Pontarcy, casada amb Joan I de Blois-Châtillon, comte de Blois i de Chartres ;
  4. Tibau o Teobald (23 de juliol de 1245 – 23 d'octubre de 1246), enterrat a l'abadia de Saint-Gildas de Rhuys ;
  5. Tibau o Teobald (9 de novembre de 1247), mort jove, enterrat a l'abadia de Saint-Gildas de Rhuys ;
  6. Elionor (1248), morta jove, enterrada a l'abadia de Saint-Gildas de Rhuys;
  7. Nicolau (8 de desembre de 1249 – 14 d'agost de 1251), enterrat a l'abadia de Saint-Gildas de Rhuys ;
  8. Robert (6 de març de 1251 – 4 de febrer de 1259), enterrat a l'església del Convent dels Franciscans de Nantes.

Referències

  1. la Seva genealogia a Medieval Lands


Precedit per:
Pere I Mauclerc
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

1237-1286
Succeït per:
Joan II
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)