Llegibilitat
 | No s'ha de confondre amb lecturabilitat. |
La llegibilitat és la facilitat amb la qual un lector pot reconèixer caràcters individuals dins d'un text. "La llegibilitat d'un cert tipus de lletra està relacionada amb les característiques inherents al seu disseny ... que es relacionen amb la capacitat de distingir una lletra de l'altra". Entre els aspectes del disseny dels tipus de lletra que afecten la llegibilitat s'hi poden incloure: la "x-height", la forma dels caràcters, el contrast del traç, la mida dels seus contra-espais, si té gràcies o serifs o no i el seu gruix de traç.[1] La llegibilitat és diferent de la lecturabilitat, ja que la segona es defineix com: "la facilitat amb què un lector pot reconèixer paraules, frases i paràgrafs". De fet, tot i que la llegibilitat és un component molt important de la lecturabilitat, hi ha altres paràmetres tipogràfics que afecten aquesta última. Entre els més importants hi ha: l'elecció del tipus de lletra, la mida del punt, l'interlletratge o kerning (gestió de la interlletra), si és caixa alta o caixa baixa, l'espaiat, la longitud de la línia, l'interlineat i la justificació.
Bibliografia
- Norbert Groeben: Aschendorff Verlag, Münster 1982, ISBN 3-402-04298-3.
- Christian Peirick: 4. Auflage. K.H. Bock Verlag, Honnef 2013, ISBN 978-3-86796-086-1.
- DIN 1450 Schriften; Leserlichkeit. Ausgabe 1993-07
Vegeu també
- Tipografia
- Reconeixement òptic de caràcters (OCR)
- Despeckle
- Contraespai
Referències
- ↑ John Wiley & Sons. Type Rules: The Designer's Guide to Professional Tipography, 2010, p. 73. ISBN 978-0-470-54251-4.
Enllaços externs
- Jeremy York. «Llegibilitat i digitalització a gran escala». Biblioteca digital de Hathitrust, novembre 2008. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 12 agost 2012].
