Mariàngela Vilallonga i Vives
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Mariàngela Vilallonga Vives 3 abril 1952 (72 anys)Girona |
| Presidenta Fundació Prudenci Bertrana | |
| maig 2021 – ← Joan Domènech i Moner | |
 Consellera de Cultura | |
| 24 març 2019 – 3 setembre 2020 ← Laura Borràs i Castanyer – Àngels Ponsa i Roca → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021 Nomenada per: Joaquim Torra i Pla | |
 Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 1r setembre 2017 – 24 març 2019 ← Jaume de Puig i Oliver – Marta Prevosti i Monclús → | |
| Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya | |
| 2011 – 2015 | |
| Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 2010 – 2013 ← Joan Solà i Cortassa – Jaume de Puig i Oliver → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - filologia clàssica Universitat de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòloga, política, escriptora, historiadora de la literatura, professora d'universitat |
| Ocupador | Govern de Catalunya (2019–2020) Universitat de Girona (1975–2022) |
| Membre de | Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2005–) |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Família | |
| Fills | Borja Vilallonga |
| Pare | Josep Vilallonga i Ribalta |
Premis
| |
  | |
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Entre 2017 i 2019 fou vicepresidenta segona de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), institució on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat.[1] Entre març de 2019 i setembre de 2020 fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a part del govern de Quim Torra.[2][3] Posteriorment, el 4 de setembre del mateix any, va reingressar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona, fins que es jubilà el 2022.[4] Des de maig de 2021 és la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[5]
Biografia
El seu pare fou el sastre Josep Vilallonga. Nascuda a Girona, va créixer a Llagostera. Va estudiar primària a les carmelites del municipi i el batxillerat elemental a l'Institut de Girona. Posteriorment, va estudiar a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Va començar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, i es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de setembre de 1974 va llegir la seva tesina, L'estructura omfàlica a l'epístola Ad Pisones d'Horaci, dirigida per Àngel Anglada Anfruns. El mateix any va començar a treballar com a docent al Col·legi Universitari de Girona i es va casar el 1975.[6]
Universitat
Doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l'any 2004, i del grup de recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles xv i xvi. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista.
Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.[7]
Acadèmia
Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el número 255, on entre 2017 i 2019 fou la vicepresidenta de la institució. Ja ho havia sigut anteriorment, entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013, en substitució de Joan Solà, mort el 27 d'octubre del 2010.
És vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015. Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008). Des de 2004 és directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (excepte període 2019-2020).[8]
Política
El 22 de març del 2019 va ser anunciada com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra, en substitució de Laura Borràs.[9] Borràs va deixar el càrrec per a presentar-se com a candidata independent a les eleccions generals espanyoles de 2019.[10] Vilallonga fou nomenada consellera el dia 24 de març del mateix any[11] i fou cessada el dia 3 de setembre de 2020. Posteriorment, es va tornar a reincorporar al cos de catedràtics de la Universitat de Girona i fou nomenada presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana.[5] Es jubilà el 2022.[4]
Publicacions
És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres. També ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, Avui, Ara.)[1]
- Vida i obra de Jeroni Pau (Resum de Tesi Doctoral) (1984)
- Jeroni Pau. Obres (dos volums, 1986, ISBN 978-84-7256-282-0)
- Els arbres (1986)
- Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988)
- Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement (1991) amb Albert Rossich
- La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0)
- El Renaixement i l'Humanisme (2002, ISBN 978-84-8429-885-4)
- Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003) amb Narcís-Jordi Aragó
- Johannes Burckard. Dietari secret (2003)
- Recrear Rodoreda Romanyà (2008)
- «Això no és Barcelona»: Visions catalanes de Nova York (2022 ISBN 9788418680113) amb Margarida Casacuberta
Premis i reconeixements
El 26 d'abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó".[12]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Mariàngela Vilallonga». IEC. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2020. [Consulta: 15 juny 2018].
- ↑ 324cat. «Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura», 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
- ↑ «La santcugatenca Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura». Tot Sant Cugat, 03-09-2020.
- ↑ 4,0 4,1 «Instituts > Mariàngela Vilallonga pronunciarà la seva 'lectio ultima' en el marc de les Lliçons de la Càtedra». [Consulta: 16 novembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 girona, acn. «Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana», 01-06-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Mariàngela Vilallonga». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ «Exposició "M.A. Anglada 1930/1999. Vida i Obra"». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 18 juliol 2012].
- ↑ «Càtedres de la UdG > Patrimoni Literari». [Consulta: 28 octubre 2021].
- ↑ Ekaizer, Ernesto. «Mariàngela Vilallonga es perfila com a nova consellera de Cultura», 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ Geli, Carles «Vilallonga, una consejera de emergencia bajo dos sombras» (en castellà). El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El president de la Generalitat ha signat avui el decret de nomenament de les noves conselleres de Presidència i Cultura». [Consulta: 5 abril 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 10-02-2017 [Consulta: 13 abril 2016]. Arxivat 17 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 10 febrer 2017].
Bibliografia complementària
- Alfaro Lucas, Anna. «La darrera lliçó de la professora». La Mira, 04-04-2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
Enllaços externs
- Bibliografia completa (català)
- Fitxa a l'IEC Arxivat 2017-07-29 a Wayback Machine. (català)
- Lloc web de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent (català)
- Discurs d'acceptació del guardó Narcís Monturiol Arxivat 2019-04-01 a Wayback Machine.
PDF
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Pere Aragonès (Economia i Hisenda) |
| Consellers | Elsa Artadi / Meritxell Budó (Presidència i Portaveu) • Ernest Maragall / Alfred Bosch / Bernat Solé (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència) • Miquel Buch / Miquel Sàmper (Interior) • Josep Bargalló (Ensenyament) • Alba Vergés (Salut) • Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) • Laura Borràs / Mariàngela Vilallonga / Àngels Ponsa (Cultura) • Ester Capella (Justícia) • Chakir El Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies) • Maria Àngels Chacón / Ramon Tremosa (Empresa i Coneixement) • Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública) • Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) |
* Degut a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola, la presa de possessió de Quim Torra va ser el 17 de maig i la dels consellers el 2 de juny de 2018 * Arran de la inhabilitació de Torra, Pere Aragonès assumeix funcions de president després del 30 de setembre de 2020 | |
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Max Cahner · 1984-1985: Joan Rigol · 1985-1988: Joaquim Ferrer · 1988-1996: Joan Guitart · 1996-1999: Joan Maria Pujals · 1999-2003: Jordi Vilajoana · 2003-2006: Caterina Mieras · 2006: Ferran Mascarell · 2006-2010: Joan Manuel Tresserras · 2010-2016: Ferran Mascarell · 2016-2017: Santi Vila · 2017: Lluís Puig · 2018-2019: Laura Borràs · 2019-2020: Mariàngela Vilallonga · 2020-2021: Àngels Ponsa · 2021-act: Natàlia Garriga |  | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. De 1980 a 1984 i de 2006 a 2010: Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Des de 2010: Conselleria de Cultura | ||
