Maria Victòria Molins i Gomila
 (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | març 1936 (88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
Premis
| |
Maria Victòria Molins i Gomila (Barcelona, Catalunya, març del 1936) és una religiosa i activista social catalana membre de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, coneguda també com a Viqui Molins i «la monja del carrer».[1]
Biografia
Va néixer en una família benestant del barri de Bonanova de Barcelona i arran dels seus viatges a Nicaragua el 1981 va voler dedicar-se al voluntariat ajudant a persones en risc d'exclusió social, persones recluses, persones drogodependents, fent de mestra, etc. al barri del Raval de Barcelona.
M. Victòria Molins explica que la seva mestra[2] de carrer li ve de filla de la caritat Sor Genoveva Masip.
Manté una postura crítica amb l'actual església catòlica defensant, per exemple, el matrimoni de capellans o demanant més presència de la dona a l'església.[3]
El seu llibre Alexia, experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente, va inspirar el director Javier Fesser, que va portar el llibre a la pantalla gran amb la pel·lícula Camino.[4]
Des de l'abril de 2011 col·labora amb el portal d'actualitat religiosa CatalunyaReligió.cat amb l'espai anomenat La mística del carrer.
El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[5]
Reconeixements
El 6 de febrer de 2015 «com un reconeixement a la seva trajectòria professional i personal en el món de l'educació i la religió»[6] fou investida doctora honoris causa[7] per la Universitat Ramon Llull a proposta de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.[8] Molins va ser la segona dona doctora honoris causa[9] proposada per la FESTS Pere Tarrés-URL. El 16 de juliol de 2015 va ser la pregonera de la Festa Major del Raval, el seu barri.[10] El 2015 va rebre el 32è Premi Internacional Alfonso Comín pel seu compromís amb les persones més desfavorides i excloses.[11] L'any 2021, amb motiu del seu 85è aniversari, l'Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona va organitzar un homenatge «per la seva opció constant per les persones vulnerables, per la seva proximitat al patiment a les presons i pel seu optimisme permanent».[1]
Llibres
- Molins, Maria Victòria.. El regal de la vida : setanta-set anys de compromís d'una monja entre dos segles. Barcelona: Columna, 2013. ISBN 9788466417310.
- Molins, María Victoria.. Si Teresa de Jesús volviera hoy: dos grandes temas de actualidad: ecología y vivienda, aplicados a los símbolos teresianos de la oración mental. Burgos: Editorial Monte Carmelo, [2013]. ISBN 9788483535370.
- Molins, María Victoria.. Alexia experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente. 1a. ed. Barcelona: Planeta, 2009. ISBN 9788408085485.
- de Ahumada, Laia. Monges. Barcelona: Fragmenta, 2008. ISBN 9788492416028.
- Molins, María Victoria 1936-. Estava a la presó i em vau visitar. 1a edició. Barcelona: Claret, 2016. ISBN 9788498465013.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Homenatge a Viqui Molins, que compleix 85 anys». Ràdio Estel, 26-03-2021. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ «Ella va ser la meva mestra de tendresa...». CatalunyaReligió.cat. Arxivat de l'original el 2015-07-27. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ Guitérrez, Thaïs «Maria Victòria Molins: "M'agradaria morir al carrer, treballant"». Diari ARA, 24-12-2012 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Belinchón, Gregorio «Un día en la mística del Raval». , 15-02-2009 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ Editorial «Doctora Molins». Catalunya Cristiana, 05-02-2015 [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ «Sóc la mateixa!». CatalunyaReligió.cat, 24-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-28. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ «Facultat Pere Tarrés: resum acte d'investidura com a doctora honoris causa a Victòria Molins». Fundació Pere Tarrés, 06-02-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ «Victòria Molins, honoris causa per la Universitat Ramon Llull». CatalunyaReligió.cat, 27-01-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ «Festa Major del Raval 2015». timeout, 12-07-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ «Victòria Molins, Premi Internacional Alfonso Comín». CatalunyaReligió.cat, 26-10-2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
Enllaços externs
- Fundació Viqui Molins, 21/11/2023
- Vídeo-blog de Victòria Molins a CatalunyaReligió.cat.
- Entrevista al programa "Terrícoles" a betevé, 30/5/2019
1984: Poble de Nicaragua · 1985: Pare Llanos · 1986: Nelson Mandela · 1987: Leonardo Boff · 1988: Poble de Palestina · 1989: Universidad Centroamericana José Simeón Cañas i Ignacio Ellacuría · 1990: Alexander Dubček · 1991 Víctimes innocents del poble de l'Iraq · 1992: Pere Casaldàliga · 1993: Tuzla (Bòsnia) i Oslobođenje (diari) · 1994: Nens de la Guerra del Sudan · 1995: Abbé Pierre · 1996: Salima Ghezali · 1997: Vandana Shiva · 1998: Sola Sierra · 1999: Poble kurd · 2000: Federación de Asociaciones Pro-Inmigrantes extranjeros, Andalucía Acoge · 2001: Movimento dos Trabalhadores Sem Terra · 2002: The Jerusalem Link · 2003: Associació Revolucionària de Dones Afganeses · 2004: School of the Americas Watch · 2005: Chema Caballero · 2006: José María Díez-Alegría i Gregorio López Raimundo · 2007: Maha Al-Hadeethi · 2008: Global March Against Child Labor i Kailash Satyarthi · 2009: Arrels Fundació · 2010: Comité Regional para la Promoción y Defensa de la Vida de Chicomuselo · 2011: Arcadi Oliveres · 2012: Fathi Chamkhi · 2013: Ignacio Ramonet · 2014: Gustave Kiansumba · 2015: Maria Victòria Molins |
