Miguel Indurain Larraya

Infotaula de personaMiguel Indurain Larraya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Induráin Larraya Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Atarrabia (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada188 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1984-1984 Movistar Team
1985-1996 Movistar Team Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1996Classificació UCI 1996 (14è)
1996cycling at the 1996 Summer Olympics – men's time trial (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)
1995Classificació UCI 1995 (3r)
1994Classificació UCI 1994 (2n)
1993Classificació UCI 1993 (1r)
1992Classificació UCI 1992 (1r)
1991Classificació UCI 1991 (2n)
1990Classificació UCI 1990 (4t)
1989Classificació UCI 1989 (20è)
1988Classificació UCI 1988 (79è)
1987Classificació UCI 1987 (97è)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPrudencio Indurain Larraya Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1995)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1993)  Bicicleta d'or
  • (1992)  Bicicleta d'or
  • (1992)  Premi Princesa d'Astúries dels Esports
  •  Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu
  •  Cavaller de la Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: miguel-indurain
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or Atlanta 1996 contrarellotge
Campionat del Món Mallot arc iris
Bronze Stuttgart 1991 ruta
Plata Oslo 1993 ruta
Plata Duitama 1995 ruta
Or Duitama 1995 contrarellotge

Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra, 16 de juliol de 1964), és un ciclista professional navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995, l'únic que ho ha aconseguit consecutivament) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història. També fou campió del món en contrarellotge (1995), campió olímpic en contrarrellotge (1996)[1] i va posseir el récord de la hora (1994) durant dos mesos.

A més, també es va proclamar campió de diverses voltes per etapes d'una setmana i de clàssiques d'un dia. Sobresurten els seus tres triomfs a la Volta a Catalunya (1988, 1991 i 1992), la París-Niça (1989 i 1990), la Clásica de San Sebastián (1990), el Campionat d'Espanya en Ruta (1992) i la Dauphiné Libéré (1995 i 1996),[1] destacant sobremanera en les etapes contrarrellotge, tot i que també fou un dels millors escaladors del panorama ciclista.[2]

Segons el Cycling Hall of Fame, és el cinquè millor ciclista de la historia, superat només per Eddy Merckx, Bernard Hinault, Jacques Anquetil i Fausto Coppi, i, el 2003, fou considerat el vuitè millor ciclista de la història del Tour de França per un jurat integrat per cinc especialistes francesos seleccionats per l'organització de la competició.[3]

El seu palmarès ha fet que se'l consideri el millor ciclista espanyol de la història[4][5] i un dels millors esportistes estatals, destacant per la seva capacitat de sacrifici i pel seu savoir gagner.[6][7][8][9] Per aquest motiu, ha guanyat diversos guardons en reconeixement a la seva trajectòria esportiva[10] entre els quals destaquen el Premi Príncep d'Astúries dels Esports (1992).[11] El seu germà petit, Prudencio Induráin, també fou ciclista professional.

Biografia

Nascut el 16 de juliol a la població navarresa d'Atarrabia, fou corredor professional des del 1984, any en què va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), després d'haver format part de l'equip de la seva població natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victòries.

El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc de líder de la classificació general durant quatre jornades.

Durant els primers anys va fer de gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clàssica París-Niça i va obtenir la seva primera victòria d'etapa al Tour, en l'etapa Pau - Cauterets, on va arribar tan cansat que ni va celebrar el triomf.[12]

El 1991 va guanyar per primera vegada la classificació general d'un Tour de França en què també va assolir la victòria en dues etapes contrarellotge. Esdevenia, així, el ciclista més alt (1,9m) que havia guanyat la competició, només superat posteriorment per Bradley Wiggins.[4] Anteriorment havia obtingut la segona posició a la Vuelta a Espanya.

El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres Grans Voltes, el Tour de França i el Giro d'Itàlia, gesta que va repetir l'any següent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, però va ser derrotat al Giro pel rus Ievgueni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rècord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes després el suís Tony Rominger la va superar novament.

El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de França, el cinquè consecutiu, i el Campionat del Món de ciclisme en contrarellotge.

El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta mai aconseguida per cap altre ciclista, finalitzant la cursa en onzena posició, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any participà en els Jocs Olímpics d'Estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or.

El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Unió Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[13]

Palmarès

Miguel Indurain durant el XXI Criterium Ciutat de L'Hospitalet, el 1996.

Resultats al Tour de França

  • 1985. Abandona (4a etapa)
  • 1986. Abandona (12a etapa)
  • 1987. 97è de la classificació general
  • 1988. 47è de la classificació general
  • 1989. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1990. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1991. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1992. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes.
  • 1993. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1994. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa.
  • 1995. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1996. 11è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 1992. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. Mallot Intergiro 1r de l'Intergiro
  • 1993. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1994. 3r de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

  • 1985. 84è de la classificació general
  • 1986. 92è de la classificació general
  • 1987. Abandona
  • 1988. Abandona
  • 1989. No surt (18a etapa)
  • 1990. 7è de la classificació general
  • 1991. 2n de la classificació general
  • 1996. Abandona (13a etapa)

Bibliografia

  • Tigero, Carlos. La estela de Miguel en 101 imágenes. Editorial Cultura Ciclista, 2018. ISBN 978-84-943522-8-7. 

Referències

  1. 1,0 1,1 «Palmarés completo de Miguel Induráin». Urtekaria. Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2009. [Consulta: 22 novembre 2006].
  2. «Escaladores contrarrelojistas». El País, 24-07-2009. [Consulta: 27 novembre 2009].
  3. «A Induráin no le quita el sueño el 'ranking' del Tour». El Mundo Deportivo, 05-07-2003. [Consulta: 23 març 2010].
  4. 4,0 4,1 Fotheringham, Alasdair. «Miguel Indurain: un enigma infinito» (en castellà). Volata. [Consulta: 20 abril 2021].
  5. «Miguel Induráin, el mejor ciclista español de todos los tiempos». espaciodeportes.com, 20-04-2009. [Consulta: 2 desembre 2009].
  6. «La fiesta del pedal». El Mundo Deportivo, 09-09-1999. [Consulta: 26 març 2010].
  7. «los 4 FANTÁSTICOS». El Mundo Deportivo, 31-12-2006. [Consulta: 26 març 2010].
  8. «Miguel Induráin: Un ‘Extraterrestre’ que vino desde marte a quedarse en este mundo en dos ruedas». La Nación. Arxivat de l'original el 13 d'octubre de 2009. [Consulta: 26 agost 2009].
  9. «Miguel Induráin, mucho más que un campeón». gentedigital.es. [Consulta: 13 octubre 2009].
  10. «Fundación Miguel Induráin», 06-03-2016. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 5 maig 2020].
  11. «Premio Príncipe de Asturias de los deportes 1992». Fundación Príncipe de Asturias, 1992. Arxivat de l'original el 9 d'octubre de 2009. [Consulta: 9 juliol 2009].
  12. Cuenca Flores, Josep Maria. El último Tour del siglo XX : una crónica de la grande boucle de 1989. Primera edición: junio de 2019, 2019. ISBN 978-84-120287-1-3. 
  13. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Fundació Miguel Indurain (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot Volta Guanyadors de la Volta a Catalunya
1911 Sebastià Masdeu1912 Josep Magdalena1913 Joan Martí1914–19191920 José Pelletier1921–19221923 Maurice Ville1924-1925 Muç Miquel1926-1927 Victor Fontan1928-1929-1930 Marià Cañardo1931 Salvador Cardona1932 Marià Cañardo1933 Alfredo Bovet1934 Bernardo Rogora1935-1936 Marià Cañardo1937–19381939 Marià Cañardo1940 Christophe Didier1941 Antonio Andrés Sancho1942 Federico Ezquerra1943 Julián Berrendero1944 Miquel Casas • 1945 Bernardo Ruiz1946 Julián Berrendero1947-1948 Emilio Rodríguez Barros1949 Emile Rol1950 Antoni Gelabert1951 Primo Volpi1952 Miquel Poblet1953 Salvador Botella1954 Walter Serena1955 José Gómez del Moral1956 Anicet Utset1957 Jesús Loroño1958 Richard van Genechten1959 Salvador Botella1960 Miquel Poblet1961 Henri Duez1962 Antoni Karmany1963 Joseph Novales1964 Joseph Carrara1965 Antonio Gómez del Moral1966 Arie den Hartog1967 Jacques Anquetil1968 Eddy Merckx1969 Mariano Díaz1970 Franco Bitossi1971 Luis Ocaña1972 Felice Gimondi1973 Domingo Perurena1974 Bernard Thévenet1975 Fausto Bertoglio1976 Enrique Martínez Heredia1977 Freddy Maertens1978 Francesco Moser1979 Vicent Belda1980 Marino Lejarreta1981 Faustino Rupérez1982 Alberto Fernández1983 Josep Recio1984 Sean Kelly1985 Robert Millar1986 Sean Kelly1987 Álvaro Pino1988 Miguel Indurain • 1989 Marino Lejarreta1990 Laudelino Cubino1991-1992 Miguel Indurain • 1993 Álvaro Mejía1994 Claudio Chiappucci1995 Laurent Jalabert1996 Alex Zülle1997 Fernando Escartín1998 Hernán Buenahora1999 Manuel Beltrán2000 José María Jiménez2001 Joseba Beloki2002 Roberto Heras2003 José Antonio Pecharromán2004 Miguel Ángel Martín Perdiguero2005 Iaroslav Popòvitx2006 David Cañada2007 Vladímir Karpets2008 Gustavo César Veloso2009 Alejandro Valverde2010 Joaquim Rodríguez2011 Michele Scarponi2012 Michael Albasini2013 Daniel Martin2014 Joaquim Rodríguez2015 Richie Porte2016 Nairo Quintana2017 Alejandro Valverde2018 Alejandro Valverde2019 Miguel Ángel López20202021 Adam Yates2022 Sergio Higuita2023 Primož Roglič2024 Tadej Pogačar
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot groc Guanyadors del Tour de França
1903 Maurice Garin 1904 Henri Cornet 1905 Louis Trousselier 1906 René Pottier 1907-1908 Lucien Petit-Breton 1909 François Faber 1910 Octave Lapize 1911 Gustave Garrigou 1912 Odile Defraye 1913-1914 Philippe Thys 1915-1918 (Primera Guerra Mundial) 1919 Firmin Lambot 1920 Philippe Thys 1921 Léon Scieur 1922 Firmin Lambot 1923 Henri Pélissier 1924-1925 Ottavio Bottecchia 1926 Lucien Buysse 1927-1928 Nicolas Frantz 1929 Maurice de Waele 1930 André Leducq 1931 Antonin Magne 1932 André Leducq 1933 Georges Speicher 1934 Antonin Magne 1935 Romain Maes 1936 Sylvère Maes 1937 Roger Lapébie 1938 Gino Bartali 1939 Sylvère Maes 1940-1946 (Segona Guerra Mundial) 1947 Jean Robic 1948 Gino Bartali 1949 Fausto Coppi 1950 Ferdi Kübler 1951 Hugo Koblet 1952 Fausto Coppi 1953-1954-1955 Louison Bobet 1956 Roger Walkowiak 1957 Jacques Anquetil 1958 Charly Gaul 1959 Federico Martín Bahamontes 1960 Gastone Nencini 1961-1962-1963-1964 Jacques Anquetil 1965 Felice Gimondi 1966 Lucien Aimar 1967 Roger Pingeon 1968 Jan Janssen 1969-1970-1971-1972 Eddy Merckx 1973 Luís Ocaña 1974 Eddy Merckx 1975 Bernard Thévenet 1976 Lucien van Impe 1977 Bernard Thévenet 1978-1979 Bernard Hinault 1980 Joop Zoetemelk 1981-1982 Bernard Hinault 1983-1984 Laurent Fignon 1985 Bernard Hinault 1986 Greg LeMond 1987 Stephen Roche 1988 Pedro Delgado 1989-1990 Greg LeMond 1991-1992-1993-1994-1995 Miguel Indurain • 1996 Bjarne Riis 1997 Jan Ullrich 1998 Marco Pantani 1999-2000-2001-2002-2003-2004-2005 (Lance Armstrong) • 2006 Óscar Pereiro 2007 Alberto Contador 2008 Carlos Sastre 2009 Alberto Contador 2010 Andy Schleck 2011 Cadel Evans 2012 Bradley Wiggins 2013 Chris Froome 2014 Vincenzo Nibali 2015-2016-2017 Chris Froome 2018 Geraint Thomas 2019 Egan Bernal 2020-2021 Tadej Pogačar 2022-2023 Jonas Vingegaard
  • Vegeu aquesta plantilla
Mallot Giro Guanyadors del Giro d'Itàlia
1909: Luigi Ganna1910-1911: Carlo Galetti1912: Atala1913: Carlo Oriani1914: Alfonso Calzolari1915–19181919: Costante Girardengo1920: Gaetano Belloni1921-1922: Giovanni Brunero1923: Costante Girardengo1924: Giuseppe Enrici1925: Alfredo Binda1926: Giovanni Brunero1927-1928-1929: Alfredo Binda1930: Luigi Marchisio1931: Francesco Camusso1932: Antonio Pesenti1933: Alfredo Binda1934: Learco Guerra1935: Vasco Bergamaschi1936-1937: Gino Bartali1938-1939: Giovanni Valetti1940: Fausto Coppi1941–19451946: Gino Bartali1947: Fausto Coppi1948: Fiorenzo Magni1949: Fausto Coppi1950: Hugo Koblet1951: Fiorenzo Magni1952-1953: Fausto Coppi1954: Carlo Clerici1955: Fiorenzo Magni1956: Charly Gaul1957: Gastone Nencini1958: Ercole Baldini1959: Charly Gaul1960: Jacques Anquetil1961: Arnaldo Pambianco1962-1963: Franco Balmamion1964: Jacques Anquetil1965: Vittorio Adorni1966: Gianni Motta1967: Felice Gimondi1968: Eddy Merckx1969: Felice Gimondi1970: Eddy Merckx1971: Gösta Pettersson1972-1973-1974: Eddy Merckx • 1975: Fausto Bertoglio • 1976: Felice Gimondi • 1977: Michel Pollentier • 1978: Johan de Muynck • 1979: Giuseppe Saronni • 1980: Bernard Hinault • 1981: Giovanni Battaglin • 1982: Bernard Hinault • 1983: Giuseppe Saronni • 1984: Francesco Moser • 1985: Bernard Hinault • 1986: Roberto Visentini • 1987: Stephen Roche • 1988: Andrew Hampsten • 1989: Laurent Fignon • 1990: Gianni Bugno • 1991: Franco Chioccioli • 1992-1993: Miguel Indurain • 1994: Ievgueni Berzin • 1995: Tony Rominger • 1996: Pàvel Tonkov • 1997: Ivan Gotti • 1998: Marco Pantani • 1999: Ivan Gotti2000: Stefano Garzelli • 2001: Gilberto Simoni2002: Paolo Savoldelli2003: Gilberto Simoni2004: Damiano Cunego2005: Paolo Savoldelli2006: Ivan Basso2007: Danilo Di Luca2008: Alberto Contador2009: Denís Ménxov2010: Ivan Basso2011: Michele Scarponi2012: Ryder Hesjedal2013: Vincenzo Nibali2014: Nairo Quintana2015: Alberto Contador2016: Vincenzo Nibali2017: Tom Dumoulin2018: Chris Froome2019: Richard Carapaz2020: Tao Geoghegan Hart2021: Egan Bernal2022: Jai Hindley2023: Primož Roglič
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Anells Olímpics Ciclisme als Jocs Olímpics | Campions olímpics de ciclisme en contrarellotge Ciclisme en ruta
1896–1906 | 1912: Rudolph Lewis | 1920: Harry Stenqvist | 1924 | 1928: Henry Hansen | 1932: Attilio Pavesi | 1936–1992 | 1996: Miguel Indurain | 2000: Viatxeslav Iekímov | 2004: Viatxeslav Iekímov | 2008: Fabian Cancellara | 2012: Bradley Wiggins | 2016: Fabian Cancellara | 2020: Primoz Roglic
  • Vegeu aquesta plantilla
1987: Sebastian Coe  · 1988: Joan Antoni Samaranch  · 1989: Severiano Ballesteros  · 1990: Sito Pons  · 1991: Serguei Bubka  · 1992: Miguel Indurain  · 1993: Javier Sotomayor  · 1994: Martina Navrátilová  · 1995: Hassiba Boulmerka  · 1996: Carl Lewis  · 1997: Equip espanyol de marató: Abel Antón, Martín Fiz, Diego García, José Manuel García, Alberto Juzdado i Fabián Roncero  · 1998: Arantxa Sánchez Vicario  · 1999: Steffi Graf  · 2000: Lance Armstrong  · 2001: Manel Estiarte  · 2002: Selecció de futbol del Brasil  · 2003: Tour de França  · 2004: Hixam el Guerrouj  · 2005: Fernando Alonso  · 2006: Selecció de bàsquet d'Espanya  · 2007: Michael Schumacher  · 2008: Rafel Nadal  · 2009: Ielena Issinbàieva  · 2010: Selecció de futbol d'Espanya  · 2011: Haile Gebrselassie  · 2012: Iker Casillas i Xavi Hernández  · 2013: José María Olazábal  · 2014: Marató de Nova York  · 2015: Pau i Marc Gasol  · 2016: Javier Gómez Noya  · 2017: Selecció de rugbi de Nova Zelanda  · 2018: Reinhold Messner i Krzysztof Wielicki  · 2019: Lindsey Vonn  · 2020: Carlos Sainz
Registres d'autoritat
Bases d'informació