Nimfa
 | Aquest article tracta sobre figures de la mitologia grega. Vegeu-ne altres significats a «Nimfa (desambiguació)». |
  | |
Les nimfes[1] (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). També se les anomena oceànides.
Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.[2]
A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.
Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.[3]
Classes de nimfes
Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.
Les primeres es divideixen en:
- Nimfes de l'aigua: de l'oceà; dels rius, i les fonts, com les nàiades, les Oceànides (Ωκεανιδες) i les nereides.
- Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades Ὀροδεμνιάδες o Ὀρειάδες)
- Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades (Ἀλσηΐδες, Ὁληωροί, Αὐλωνιάδες, i Ναπαῖαι)
- Nimfes dels arbres (Dríades Δρυάδες, Ἁμαδρυάδες o Ἁδρυάδες)
Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven
Llista de nimfes
|
Referències
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 69
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.120. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Roberto Calasso, La follia que ve de les nimfes (traducció al català d'Anna Casassas). Barcelona: Quaderns Crema, 2007. ISBN 978-84-7727-111-6
Part de les mitologies europees | ||||||||
| Déus |
|  | ||||||
| Herois i mites | Èdip i el cicle tebà · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida · Hèracles i els dotze treballs · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó | |||||||
| Animals, monstres i altres criatures mitològiques: | ||||||||
Viccionari
